La velocitat amb què Donald Trump perd suport entre les bases republicanes i la rapidesa amb què el seu entorn polític i també familiar ha pres distància de la catàstrofe electoral d'aquest dimarts són molt més perceptibles del que sol succeir en unes eleccions de mig mandat. Els fonaments de la Casa Blanca s'han començat a moure amb una indissimulada aparença que ningú vol aparèixer davant l'opinió pública amb el segell de ser l'escollit per Trump. El seu vicepresident, J. D. Vance, ha estat el primer a desmarcar-se'n i ha assenyalat directament la guerra de l'Iran com a causa de la derrota i ha qüestionat les prioritats de l'administració nord-americana. El secretari d'estat, Marco Rubio, no ha sigut tan explícit, però, segons diverses informacions, sospesa abandonar el govern de Trump per preparar la seva candidatura presidencial del 2028. Finalment, hi ha Ron DeSantis, que ha definit el resultat —amb paraules molt apocalíptiques— com un esdeveniment d'extinció per als republicans. El seu avantatge és que pot reivindicar una trajectòria pròpia i presentar l'estat de Florida com una excepció al desastre nacional.
Aquest marc d'inquietud entre els dofins més coneguts no és més que el reflex que Trump comença a perdre la seva condició de guanyador indispensable. La seva autoritat dins del partit descansava, en bona part, en la seva capacitat per guanyar eleccions, i tot això se n'ha anat per l'aigüera aquest dimarts. I no només per la derrota, sinó per la desfeta i la sensació que el president és com un pes mort que ja no està en condicions de portar els republicans un altre cop a la terra promesa. Això ha tingut com a primera conseqüència que la successió del 2028 s'hagi avançat. Vance i DeSantis ja intenten definir què ha de sobreviure del trumpisme. No només això: la fidelitat comença a tenir un cost electoral. Els aspirants necessiten l'electorat de Trump, però també recuperar independents, moderats i votants que han abandonat els republicans i no ho han fet ni lentament ni de manera suau. Tot el contrari: ha estat de manera abrupta i donant un cop de porta.
El secretari d'estat, Marco Rubio, no ha estat tan explícit, però, segons diverses informacions, sospesa abandonar el govern de Trump per preparar la seva candidatura presidencial del 2028
És previsible, per tant, que les desavinences dins del Partit Republicà vagin a més i que Trump tingui cada cop més dificultats per mantenir la disciplina dels seus possibles successors. Però no cal esperar una rebel·lió oberta i immediata, sinó un procés gradual de distanciament. La clau és que, després del revés electoral, els interessos de Trump i els dels seus hereus comencen a divergir. Així, Trump necessita mantenir unit el partit per conservar la seva autoritat durant els dos anys que li queden a la Casa Blanca. Vance, Rubio i DeSantis, en canvi, necessiten construir el seu futur polític per al 2028. I hi ha una diferència fonamental que, amb el pas del temps, només pot anar a més: Trump ja no pot tornar a presentar-se; ells sí. Tot i que costa veure quin pot ser el motiu de la ruptura definitiva, les apostes apunten que la guerra de l'Iran serà el que acabarà provocant una ruptura de debò. Vance ha atribuït directament la derrota a la guerra, mentre Trump insisteix que tornaria a prendre la mateixa decisió. Ja no és una discrepància de matisos, sinó sobre una de les decisions fonamentals de la seva presidència. Si fem cas a la reacció del president davant les adversitats, Trump pot reaccionar castigant els dissidents. Aquest és un dels riscos més grans. Si interpreta les crítiques com una traïció personal, pot intentar imposar la seva autoritat i agreujar les divisions en comptes de resoldre-les.
Caldrà estar molt atents a com es belluguen Vance i Rubio. Tothom creia que aquest darrer ja preveia anar-se'n abans de les eleccions, però, lògicament, la derrota republicana n'hauria accelerat els plans. La seva estratègia no té fingiments: distanciar-se de la guerra de l'Iran, deixant que Trump assumeixi el cost polític d'una intervenció cada cop més impopular. Si fes el pas, no seria l'únic, ja que fonts republicanes parlen de fins a quatre o cinc alts càrrecs que podrien abandonar l'administració. Serà interessant veure com es miren de reüll Vance i Rubio en una batalla que, sens dubte, s'ha anticipat. Entre els partidaris de Vance, la idea és esperar, perquè té el segell de vicepresident, encara que això també el pot arrossegar al pou si no troba l'equilibri exacte amb Trump. Amb Rubio, en canvi, hi ha més consens entre els seus partidaris i necessitaria abandonar el Departament d'Estat per construir una candidatura pròpia i diferenciar-se del vicepresident. L'època post-Trump arrenca amb força.