Noemí Llauradó i Sans (Reus, 1978) és la presidenta de la Diputació de Tarragona, que engloba els 185 municipis de les deu comarques repartides entre el Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La també vicealcaldessa de l'Ajuntament de Reus afronta la recta final del mandat, amb el qual posarà punt final a la seva trajectòria en política local, després de dues legislatures al capdavant d'aquest organisme, que defineix com "l'ajuntament dels ajuntaments", i tres en governs de coalició al consistori de la seva ciutat. Llauradó, que situa l'habitatge i l'emergència climàtica com els grans reptes de la seva demarcació mentre reclama una mobilitat a l'altura d'aquestes deu comarques, fa el salt a Madrid com a candidata d'ERC al Senat per Tarragona a les eleccions del 29 de novembre. Els republicans van aconseguir un escó en aquesta cambra en les últimes eleccions.
Com explicaria la tasca de les diputacions a qui no les coneix?
Sempre acabo definint les diputacions com l’ajuntament dels ajuntaments. Són el nostre principal destinatari i els ajudem no només econòmicament, sinó també amb assistències tècniques i jurídiques, de contractació… La nostra principal raó de ser són els municipis més petits, perquè són els que tenen menys recursos, tant econòmics com humans. Nosaltres suplim aquesta mancança perquè puguin fer les seves polítiques públiques com qualsevol altre municipi més grans. Amb tot, no ens cenyim només a donar suport als ajuntaments, sinó que tenim també serveis propis. Per exemple, tenim una xarxa de carreteres d’un miler de quilòmetres que hem de mantenir, hem de reformar, hem de renovar, sempre amb criteris de sostenibilitat, de seguretat… La Diputació de Tarragona s’ha especialitzat molt amb cultura i educació, amb conservatoris, escoles de música i d’educació especial a Reus, Tarragona i Tortosa. Una altra tasca important és donar suport a les entitats de tota mena, esportives, socials i culturals, perquè puguin fer activitats i inversions.
Vam començar dient que seria el mandat de la sequera i hem acabat amb pluges torrencials
Sovint es parla de tres grans reptes al conjunt del país: la crisi de l’habitatge, la mobilitat i els efectes de l’emergència climàtica. Com es viuen a Tarragona?
Són reptes compartits, clar. El canvi climàtic ja és la nova realitat climàtica. I va des de la gestió dels incendis forestals als aiguats, passant per la sequera. Vam començar el mandat, el 2023, dient que seria el mandat de la sequera. Després ens vam recuperar amb una sèrie de pluges, que han arribat a ser torrencials i han provocat perjudicis. És allò d’"al meu país la pluja no sap ploure". Amb aquest nou context, s’ha de donar suport als municipis perquè puguin reposar tot allò que se’ls ha malmès arran d’incendis o de les pluges. Porto dos mandats al capdavant de la Diputació i les línies de subvencions que teníem el 2019 han augmentat exponencialment perquè sabem que aquestes necessitats van creixent i la previsió continua sent aquesta. De cara als pressupostos de l’any vinent, sabem que les línies d’ajuts s’han de nodrir més del que havíem previst en el passat mandat.
Els municipis de la demarcació de Tarragona han estat especialment afectats pels aiguats. Des de la Diputació tenen algun pla específic?
Les bases defineixen molt clarament quins són els requisits per poder-te acollir als ajuts. Abans només parlàvem de fenòmens com els aiguats, pluges torrencials o grans vendavals que poguessin malmetre béns de domini públic. Ara també hem afegit els causats per incendis. Podríem pensar que aquests no són resultat del canvi climàtic, però sí, amb un augment de les temperatures que asseca els terrenys. Som molt conscients que la sequera tornarà a casa nostra i el que hem de fer és planificar amb prou antelació i disposar de les infraestructures necessàries perquè la ciutadania no hagi de patir-ne els inconvenients. Penso, per exemple, en l’Espluga de Francolí, on van haver de portar aigua en camions cisterna. Llavors vam fer-hi inversions amb altres institucions on vam col·laborar com a Diputació amb recursos econòmics, però també tècnics. A més, també tenim una eina de cooperació per als 185 municipis de les deu comarques de la demarcació, anomenat Impuls Dipta.
Amb les alertes, el més important és garantir la seguretat de la ciudadania, però s'ha de precisar al màxim
Fa uns mesos hi ha hagut polèmica per l’ús del sistema d’alertes ES-Alert. En alguns dels aiguats al Camp de Tarragona la població no en va rebre, malgrat les inundacions. Com veieu l’ús d’aquesta eina?
El més important és garantir la seguretat de la ciutadania. Dit això, crec que, avui en dia, al segle XXI, s’ha de mirar de precisar al màxim, acotar molt més les zones afectades per un episodi extraordinari. És veritat que, segons com, aquests avisos generen un impacte en el dia a dia de les famílies. Sobretot en les escoles: “No porteu la canalla a classe, ara porteu-los, ara torneu…”. S’ha de tenir en compte l’impacte que pot tenir en les famílies o en l’activitat econòmica que queda aturada. Els ajuntaments sí que ens han traslladat, com a Diputació, que cal gestionar-ho amb un cert equilibri. Alertar quan cal alertar i precisar al màxim. Alhora, s’entén que es vulgui actuar amb prevenció i més tenint en compte les desgràcies que s’han viscut, per exemple, al País Valencià.
La crisi de l'habitatge és transversal i està lligada a la mobilitat i a la feina
Es parla molt de la crisi de l’habitatge al conjunt de Catalunya, amb les generacions més joves que no es poden emancipar per la manca de poder adquisitiu, el preu del lloguer i de compra. Com es viu aquesta situació a la seva demarcació?
La crisi de l’habitatge és transversal. A les ciutats més grans amb uns preus elevats tant dels pisos de lloguer com de propietat. Però als municipis petits ens trobem amb cases buides i que no es posen a disposició de les persones que voldrien quedar a viure als pobles. La crisi de l’habitatge també està lligada amb dos altres aspectes fonamentals: la mobilitat i la feina. Es tracta d’alinear les tres potes del tamboret, aquesta seria la clau. Si les persones poguéssim treballar on vivim, no ens hauríem de desplaçar i l’habitatge seria més assequible. El tema és transversal. Potser també ens hauríem de plantejar que, en determinades feines on es pugui, es permetés el teletreball.
Moure's cada dia és una aventura, una epopeia i la gent està cada cop més cansada: no funcionen els trens i les autopistes estan col·lapsades
La mobilitat és un dels grans reptes de la demarcació.
Sí, i no només per anar a Barcelona, sinó entre municipis. Cada dia és una aventura, una epopeia, i la gent cada cop està més cansada. No funcionen els trens, les autopistes estan col·lapsades, hi ha accidents… és una qüestió de país. La Diputació de Tarragona col·labora amb altres administracions competents per trobar una solució a aquests problemes. Tenim la Taula de la Mobilitat, adreçada als usuaris d’una xarxa que no està a l’altura del que hauria de tenir la ciutadania al segle XXI. Es tracta d’anar fent propostes, totes en positiu, i sent conscient que calen més recursos. I les elevem al Departament de Territori perquè en sigui conscient que la qüestió de la mobilitat no la tenim resolta des de fa massa anys. Això té efectes individualment, amb persones que han d’anar al metge, a estudiar, a treballar o que s’han de desplaçar per oci. Però també té un impacte en el desenvolupament econòmic i social en aquest territori, que perd moltes oportunitats per no estar ben connectat.
Què reclameu des de la demarcació en matèria de mobilitat?
No es tracta només d’una qüestió ferroviària. També hi ha el servei d’autobusos. Hi ha molts municipis que només tenen un bus al dia per anar a Reus o a Tarragona. O necessites una hora i mitja o dues per moure’t, per exemple, del Vendrell a Reus en transport públic. Això te’l fa descartar malgrat que és el més sostenible. La gent dels pobles petits no es planteja moure’s en transport públic i aposten pel vehicle privat o per llogar un pis en un municipi que en cotxe està a mitja hora. És un repte de país que s’ha de planificar bé, amb una visió a llarg termini i cooperant en positiu amb totes les administracions i el sector privat. El dia a dia de la gent l’ocupa qüestions tan bàsiques com poder-se moure d’un lloc a l’altre per anar a estudiar o a treballar. Cal que, si ets de Falset i tens un fill que vol estudiar a Reus, no t’hagis de plantejar llogar un pis quan hi podries anar perfectament amb un bus o un tren. Això hauria de ser del tot factible.
La gent dels pobles petits no es planteja moure's en transport públic
Han traslladat alguna proposta concreta al Govern de la Generalitat?
La Diputació és un ens supralocal i el que fem és recollir les peticions, demandes, suggeriments, propostes i queixes dels municipis, que, al seu torn, les recullen de la gent. Els ens locals són la primera porta a la qual pica un ciutadà, i, si no, que ho preguntin als alcaldes dels pobles que treballen 24 hores al dia, 365 dies l’any. Evidentment, nosaltres ens fem ressò d'allò que municipis i ajuntaments ja han traslladat a la Generalitat i a l’Estat. I volem que hi hagi més trens, que estiguin en condicions, que arribin a hora, que hi hagi més freqüències i que siguin raonables. Per a què serveix un tren que arriba a les 11 h del matí quan el més normal és que arribi una mica abans d’entrar a la feina o a la facultat?
Una de les infraestructures clau a la seva demarcació és l’aeroport de Reus, que enguany ha incrementat el seu volum de passatgers en un 8% i ha superat els 1,2 milions en nou mesos. Quina valoració en fan? S’ha d’anar més enllà?
Des del Patronat de Turisme de la Diputació tenim la Taula de l’Aeroport, on també hi ha representants els diferents municipis, cambres de comerç i la resta d’administracions. Aquesta taula promociona les nostres destinacions turístiques, que són la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. L’aeroport és una infraestructura vital per copsar aquests viatgers, que venen tant per fer turisme com per participar en reunions o congressos. És cert que el sector empresarial ens diu que potser l’hauríem d’impulsar més perquè sigui un factor clau en el desenvolupament econòmic, perquè puguem anar i venir, fer reunions, tenir més contactes empresarials… Alhora, però, tot això es va deixant de banda a favor de les vies telemàtiques i cada cop hi ha menys reunions presencials. És important que els vols que tenim es vagin desestacionalitzant i que puguin ser utilitzades no només per al turisme.
El turisme ens dona molts beneficis i és un element molt imoprtant del PIB de la demarcació
Quina importància té aquest sector en la demarcació de Tarragona? Com lluiten des de la Diputació per les externalitats negatives que pugui tenir sobre el territori i els seus veïns?
Ens dona molts beneficis i és un element molt important del PIB de la demarcació, però tenim diversitat econòmica: la indústria química, l’alimentària, l’àmbit de la salut… Per altra banda, més gent vol dir més usuaris de serveis com ara la neteja, seguretat… i els ajuntaments poden aplicar la taxa turística per aconseguir millors serveis per a la ciutadania d’acollida. Això és una opció lògica, respectuosa i respectable. Nosaltres treballem molt amb el sector i som conscients que s’ha d’anar cap a un turisme cada vegada més sostenible en el sentit ampli de la paraula: econòmicament, socialment i ambientalment. Jo només tinc bones paraules pel sector turístic de casa nostra. Estan fent grans esforços perquè també s’ho creuen.
Com es pot millorar?
És un sector que dona feina a moltes famílies de casa nostra i el que volem són llocs de treballs més estables. Per això, és molt important que es desestacionalitzi i que no ens centrem només en uns mesos. En això, el canvi climàtic tal vegada ens està afavorint. El “bon temps” afavoreix que vingui més gent, però hem de ser conscients que la gent fa vacances quan la canalla té vacances. Per això, hem d’anar a buscar altres atractius que vagin més enllà del públic familiar. S’està parlant molt del turisme sènior, que té un interès pel turisme cultural i de contacte amb la natura. I nosaltres tenim un gran patrimoni artístic, immaterial i gastronòmic. Cal que ho sapiguem explicar bé i que ho donem a conèixer encara més. Això genera un cercle viciós que afavoreix a la qualitat de vida de la gent que vivim en aquestes deu comarques.
Ha anat parlant de la col·laboració i la lleialtat institucional. Des dels ajuntaments, quines són les peticions que traslladen al Govern per millorar el seu funcionament i el seu dia a dia?
El finançament. Els ajuntaments no tenen prou recursos per fer tot allò que se’ls demana. Han de satisfer molts serveis. La ciutadania els exigeix, perquè un cop es diu que hi haurà aquest servei, tothom l’exigeix. Un cop el tens, això es converteix en un dret adquirit. Cada vegada hi ha més obligacions. Tot puja: l’IPC, els contractes de subministrament, els d’obres, els salaris dels treballadors públics. Això és bo, hem d’apujar els salaris si volem una renda per càpita que ens permeti que l’economia rutlli. Però tot això va a càrrec dels ajuntaments que tenen uns pressupostos molt minsos. Les directrius en termes financers, i econòmics, donen molta més responsabilitat als ajuntaments que no pas a la Generalitat o a l'Estat, en temes de compliment del dèficit, del deute o de la regla de la despesa. Sembla que tot se centrifugui cap als ajuntaments perquè els números quadrin de cara a Europa per part de l'Estat, i això no és just. Per tant, volem un millor finançament per a poder complir amb la nostra ciutadania. Això ho dic també com a regidora.
Els ajuntaments no tenen prou recursos per fer tot allò que se'ls demana
La seva etapa a l’Ajuntament de Reus s’acaba aquest mes de maig, ja que no optarà a la reelecció. En canvi, fa el salt a Madrid, com a candidata del seu partit, Esquerra Republicana, al Senat. Com ho afronta?
Estic molt il·lusionada. Vaig anunciar a principis d’any que, en acabar aquest mandat, deixaria la política municipal després de 12 anys al govern d’una ciutat gran com és Reus. Entenc la vida per cicles i considerava que ters mandats eren suficients. Cal que hi hagi renovació, il·lusions renovades, i tinc la sort de tenir un relleu molt bo a la meva ciutat, el portaveu d’ERC, Dani Recasens, que ho farà molt bé i que pot ser un gran alcalde. I a la Diputació de Tarragona hi hauré estat també dos mandats. Considero que la feina que hem fet des de la Diputació de Tarragona i el coneixement que hem tingut de tots els municipis, de tota la diversitat, de trepitjar el territori, la puc posar a disposició ara del meu país. Ara, però a Madrid, a través del Senat, que no deixa de ser una cambra territorial.
Tarragona ha estat notícia perquè és una de les circumscripcions amb acord entre PP i Vox. Els populars no es presenten al Senat però Vox sí. Com ho viu això?
Demostra que Esquerra és el rival a batre, segons el plantejament que ha fet Vox d’aquestes eleccions. Per mi, a Catalunya, és molt clar que ERC, el partit que des dels seus orígens ha combatut el feixisme, és qui pot frenar la dreta i l’extrema dreta. Aquí, a Catalunya, el vot més útil sempre serà ERC. A l’Estat, ajudarem la resta d’esquerres, però aquí, el més útil és votar un partit que només té obediència catalana i que defensi els interessos del país.