L’anguila forma part de la cuina del Delta de l’Ebre i es pot portar a taula de maneres ben diferents. Una de les més senzilles consisteix a servir-la fumada, tallada a daus i acompanyada de tomàquet ratllat, all i oli d’oliva verge extra. És una preparació que es resol en uns deu minuts i que permet descobrir el seu gust intens sense encendre els fogons. Damunt d’una torradeta cruixent, la combinació funciona com a aperitiu o com a entrant per compartir, amb el contrast entre la untuositat del peix, la frescor del tomàquet i el punt viu de l’all.
Una proposta tradicional que podem preparar sense gran dificultat
Anguila fumada, tomàquet i un amaniment ben senzill
Per preparar aquesta proposta calen filets d’anguila fumada, un tomàquet madur, dos grans d’all, oli d’oliva verge extra, sal i pebre negre molt. La quantitat d’anguila es pot adaptar al nombre de comensals i a la mida de les torrades. Si es vol servir com un petit aperitiu, convé fer porcions que es puguin menjar còmodament en un parell de mossegades. D’aquesta manera, cada torradeta manté un bon equilibri entre el pa, el peix i l’amaniment.
El primer pas és tallar els filets a dauets petits i reservar-los en un bol. Després, es ratlla el tomàquet i es piquen els alls ben fins. Val la pena triar un tomàquet madur i gustós, perquè aquí es consumeix cru i té força presència en el resultat. Si deixa anar molta aigua, se’n pot reservar una part abans de barrejar-la amb l’anguila. Així serà més fàcil controlar la consistència i evitar que la preparació quedi massa líquida.
A continuació, s’incorporen el tomàquet i l’all al bol del peix i es barreja tot amb suavitat. Els dos grans d’all donen un caràcter marcat a l’amaniment, però es poden afegir de mica en mica per ajustar-ne la intensitat. L’objectiu és que acompanyin el gust fumat de l’anguila i que tots els ingredients es notin a cada mossegada. Un cop barrejats, ja es pot començar a amanir.
El detall final perquè les torrades quedin al punt
Un bon raig d’oli d’oliva verge extra ajuda a lligar el conjunt. Després s’hi afegeix pebre negre acabat de moldre i es tasta abans de posar-hi sal. Aquest pas és especialment pràctic quan es treballa amb un producte fumat, perquè el punt salat pot variar segons l’elaboració. Sempre és més fàcil corregir l’amaniment al final que intentar compensar un excés de sal quan la barreja ja està acabada.
El pa també hi té un paper important. Convé preparar torradetes prou consistents per aguantar la barreja, però fàcils de mossegar. Es poden torrar just abans de servir i deixar-les refredar una mica perquè conservin la textura. La cobertura s’hi posa a l’últim moment: si les torrades es munten amb massa antelació, la humitat del tomàquet acaba estovant-lo i es perd una part del contrast.
Així doncs, amb pocs ingredients i una preparació curta es pot servir un aperitiu que deixa tot el protagonisme a l’anguila fumada. Només cal ajustar l’all, amanir amb cura i portar les torradetes a taula acabades de muntar.