Tot i que les enquestes auguren una victòria de PP i Vox a les eleccions generals del 29 de novembre, el president de la Generalitat, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) rebutja en una entrevista amb ElNacional.cat el pronòstic dels sondejos; sosté que Pedro Sánchez repetirà a la Moncloa i adverteix, amb un missatge directe a Junts, sobre l’impacte a Catalunya d’un govern dels populars amb la ultradreta. El president fa repàs de la gestió de Govern, analitza la resposta als aldarulls del 24 d'octubre a Barcelona i valora la situació en matèria d’educació i infraestructures, a més de carregar contra la política fiscal del govern de la Comunitat de Madrid, que lidera Isabel Díaz Ayuso.
El meu pronòstic és que després del 29N seguirà havent-hi un govern encapçalat per Pedro Sánchez
Falten tres setmanes per a les eleccions generals i les enquestes vaticinen un relleu del govern del PSOE per un de PP-Vox. En aquest escenari, què passarà amb els projectes que el seu Govern té pendents de l'Estat, com la condonació del FLA, finançament o traspàs de Rodalies?
El meu pronòstic és que continuarà havent-hi un govern encapçalat per Pedro Sánchez. Per què dic això? Per la mobilització que veig de la ciutadania. Pel que ha passat a països que han tingut eleccions recentment, com Brasil, Israel o Estats Units, on tothom donava per fet coses que la mobilització ciutadana ha capgirat i on el missatge central és que la gent vol pau, decència, serveis públics, administracions que pensin en el conjunt de la ciutadania i no en determinats grups d'interessos. Això també es produirà el 29N, i Catalunya serà decisiva. Per tant, el meu enfocament és fer la contribució que pugui perquè això sigui així i continuar treballant amb el full de ruta que tenim a Catalunya.
Com és que en aquests dos anys i escaig de legislatura no s'ha avançat més en aquests compromisos?
S'ha avançat molt, s'ha posat damunt de la taula un projecte de finançament; s'han aconseguit millores en inversions concretes de l'Estat, per exemple, l'aeroport de Barcelona o la gigafactoria; s'han reprès totes les reunions de les comissions bilaterals, que feia anys que no es reunien... Hi ha un full de treball que ha de continuar. Jo lamento que algunes formacions polítiques que diuen defensar Catalunya no hagin treballat també per ajudar a empènyer aquesta agenda i que justament aquestes formacions, em refereixo a Junts per Catalunya, ara estiguin, diuen, al mig. Al mig de què? Aquí hi ha dues opcions: o continuar progressant o una involució. Com pots estar tu al costat de partits que s'han manifestat 15 vegades contra la llei d'amnistia? Que han treballat activament perquè el català no sigui oficial? Amb PP i Vox, que diuen que volen eliminar l'autogovern? Com pots estar flirtejant amb partits que diuen que volen eliminar els mitjans de comunicació públics a Catalunya? Aquí també necessitem molta claredat i saber amb qui estem.
Puente ha fet el que sentia que havia de fer. Això ennobleix la política
Dimecres vam saber que el ministre Óscar Puente renunciava al càrrec i a ser candidat a les generals després de la crisi per l'accident ferroviari de Toledo, que va provocar 69 víctimes mortals. Pedro Sánchez es queda finalment sense tallafoc?
He tingut ocasió de parlar breument amb el ministre Puente. Ha fet el que sentia que havia de fer, i no hi ha hagut cap altra consideració. Això ennobleix la política. Una frase emblemàtica amb què va acabar, "no tots som iguals", la seva actitud la reforça.
Com queda Pedro Sánchez? Vostè va tenir oportunitat de parlar-hi a Barcelona dilluns.
És una persona amb experiència de govern. Més enllà que pugui agradar més o menys, la seva obra de govern té un balanç notable. I és una persona que ha viscut molts episodis i que té ja una capacitat de resiliència personal alta. Tot i això, el vaig veure, naturalment, afectat. Ningú, cap dirigent polític, no es queda indiferent quan veu de primera mà una tragèdia així. Han de tenir la serenitat necessària per poder prendre les decisions que els correspon prendre, però humanament clar que t'afecta. Ningú és de marbre, tots tenim pell. Alguns més, alguns menys, però tots tenim pell. El vaig veure, naturalment, afectat; i entendrà vostè que tampoc vagi més enllà en el que va ser una conversa estrictament privada i, en aquest cas, en el pla molt personal de la relació d'amistat que ens uneix.
Aquests darrers vuit anys de govern del PSOE, les xifres d'inversions a Catalunya no han millorat de manera significativa. L'any passat, només un 8,6% de la inversió de l'Estat va anar a Catalunya, que és menys de la meitat del que va rebre Madrid, que va tenir un 20,9% de la inversió. Catalunya és la penúltima comunitat en despesa per habitant. Sembla que hi ha xifres que no canvien, governi qui governi a Espanya i a Catalunya.
Hi ha un recorregut de millora. També, si mirem les xifres en números absoluts, han crescut, perquè ha crescut el conjunt de l'economia. Nosaltres vam proposar un mecanisme estructural per resoldre aquesta qüestió, que és el Consorci d'Inversions, que no va rebre el suport de Junts per Catalunya i estem buscant una fórmula per posar-lo en pràctica. Un mecanisme que garanteixi que les inversions finançades per l'Estat de Catalunya siguin executades mitjançant un consorci en el qual sigui present la Generalitat i que garanteixi que els recursos romanen disponibles fins que són, efectivament, invertits.
De cara a algun possible govern PP-VOX, es plantejaria reforçar el seu govern introduint-hi Comuns i Esquerra?
Jo li dic sincerament que aquest és un escenari que no es produirà. Veig una mobilització suficient per revertir això. Si no es donés aquest escenari, tingui per segur que nosaltres defensarem l'autogovern de Catalunya i els interessos de Catalunya, com sempre hem fet. Però, insisteixo, no preveig aquesta situació. Jo crec que hi haurà un govern progressista a Espanya i que Catalunya serà decisiva perquè això passi.
Per tant, no preveu la possibilitat de donar entrada als socis?
Tenim un esquema que funciona. Jo vaig arribar amb ells a uns acords d'investidura. Estic complint els acords d'investidura i crec que és una fórmula correcta per continuar governant.
Hi ha un conflicte entre Catalunya i l'Estat que s'ha de dirimir políticament i cadascú té la seva posició. Jo penso que ara la prioritat és democràcia-autoritarisme
Un dels punts d'aquests acords és abordar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Alhora, vostè defensa que hi ha una normalització de la situació política a Catalunya. Hi ha un conflicte o no?
Hi ha un conflicte que s'ha de dirimir políticament i cadascú aquí té la seva posició. El meu enfocament és de defensa, millora i enfortiment de l'autogovern, amb un horitzó federal tant a Espanya com a Europa. I crec que és el que té un suport ampli en el conjunt de Catalunya. Penso, a més, que en aquests temps que vivim, de canvis molt ràpids i molt de fons, la divisòria és entre democràcia i autoritarisme. No a Catalunya i a Espanya, sinó al conjunt dels països occidentals. On som nosaltres? Democràcia en sentit molt ampli amb accents socialdemòcrates, democratacristians, conservadors... o estem amb governs de signe autoritari? Jo crec que la divisòria fonamental en aquests moments és aquesta. Hi ha hagut un retrocés de la democràcia al conjunt del món i hem de fer-hi front.
Alguna cosa hauran fet malament els partits tradicionals quan ha crescut aquest discurs...
Doncs, segurament hi ha coses que ens hem de plantejar. Potser també ens vam equivocar tots plegats en donar per conquerides certes llibertats. La democràcia es guanya dia a dia. Requereix un esforç diari de defensa d'aquestes institucions i de donar-los un bon ús. La gran recessió del 2008 va ser una sacsejada molt important, i en alguns moments no hem tingut prou en consideració alguns espais polítics que, al final, governes per l'interès general i pel bé comú, i que has de pensar en el conjunt de la gent. I també que hi ha una alteració de les regles de joc molt rellevant amb les noves tecnologies.
Vox el que vol és uniformitzar Espanya, eliminar l'autogovern de Catalunya; vol, deixi-m'ho dir així, espanyolitzar Catalunya
Considera que aquest pols obliga a aparcar el debat sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol?
No, no. Vull que tothom s'expressi com s'ha d'expressar. Jo penso que en aquest moment la prioritat és democràcia-autoritarisme; i la prioritat és assegurar que en aquesta reconfiguració que hi ha en el món avui, Catalunya jugui a fons les seves cartes en matèria d'enfortiment de la nostra economia, de generar prosperitat i, naturalment, que s'enforteixi amb les institucions d'autogovern per poder defensar la personalitat pròpia de Catalunya i la llengua. Això és el que justament estan posant en risc PP i Vox, en una forma, a més a més, explícita a Catalunya. És molt il·lustratiu el missatge que s'envia quan a dues províncies, Girona i Tarragona, el PP no es presenta al Senat i demana el vot per Vox. Ho fa a Girona, Tarragona i Euskadi. Això diu el que compta per a ells el País Basc i Catalunya. Els dirigents del PP, el senyor Alejandro Fernández, a Tarragona al Senat votarà Vox. Això és defensar Catalunya? I, per això, jo també dic que no ens podem posar al mig i pretendre no prendre partit en aquesta situació, perquè Vox el que vol és uniformitzar Espanya, eliminar l'autogovern de Catalunya; vol, deixi-m'ho dir així, espanyolitzar Catalunya, i Catalunya té la seva personalitat política que pot conviure en una Espanya plural i diversa.
Aquest dimarts, el jutge Pablo Llarena ha tancat la investigació contra Carles Puigdemont perquè se li apliqui l'amnistia. Què canviarà amb el retorn del president de l'exili?
Diverses coses. Finalment, es dona compliment a una llei que va votar el Congrés, que és plenament constitucional, com ha dit el Tribunal Constitucional, i que ha estat també referendada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Dos, permetrà que les persones que estaven pendents de l'aplicació efectiva d'aquesta llei recuperin tota la seva capacitat d'acció política. Jo he reclamat que passés això des del primer dia que soc president de la Generalitat i, per tant, crec que és un pas endavant i un efecte beneficiós per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya.
Quan va tornar Lluís Puig al Parlament, Junts es va queixar que no hagués estat present a l'hemicicle. Farà el mateix amb Carles Puigdemont? Com el rebrà?
Jo el conseller Lluís Puig el vaig rebre aquí, vaig fer una trobada privada amb ell i té tota la meva consideració i respecte, i va anar bé. I amb el president Puigdemont, el meu comportament és el que he intentat tenir fins ara; serà el que institucionalment correspon, amb el màxim respecte institucional.
Em comportaré amb Puigdemont amb màxim respecte institucional i amb normalitat democràtica
Té previst com faran el retorn? N'han parlat?
No, no. Això és una decisió que li correspon prendre a ell. Jo estic content que finalment pugui prendre aquesta decisió. Jo em comportaré amb màxim respecte institucional, com he fet sempre, i amb normalitat democràtica.
Aquesta setmana ha plegat el seu cap de gabinet, Eduard Rivas, per una investigació sobre suposats contractes irregulars a Esparreguera, on va ser alcalde. És una persona del seu cercle més proper. Com ho ha encaixat?
És una persona d'una categoria humana molt alta, que jo li reconec, i ell m'ha presentat la renúncia i jo l'he acceptat. Ell m'ha explicat les seves raons i jo no tinc més que paraules d'agraïment per la feina que ha fet quan desenvolupava les tasques de cap del meu gabinet.
Eduard Rivas és una persona d'una categoria humana molt alta. No tinc més que paraules d'agraïment per la feina que ha fet
A la roda de premsa de dimarts, la portaveu va evitar reiterar la confiança en Rivas i aquest dimecres aquest tema ha estat un dels flancs per on l'ha atacat l'oposició al Parlament. El preocupa?
S'ha explicat amb molta claredat tot el que hi ha hagut, i ell ha explicat també els motius de la renúncia i amb un grau d'autoexigència per part del senyor Rivas respecte a com entén ell el desenvolupament de les seves funcions que és encomiable. Deixi'm tornar a utilitzar una expressió que jo he utilitzat a l'inici de la seva entrevista: no tots som iguals.
A vostè no li agraden gaire els canvis al Govern, però en dos anys i mig n'ha tingut uns quants. La consellera Mònica Martínez Bravo va deixar Drets Socials per raons personals i la va substituir Raúl Moreno. Va ser un error nomenar una consellera que vivia a Madrid?
No. Estic molt content de la feina que ha fet. Jo, efectivament, soc partidari de tenir estabilitat, la màxima que es pugui, perquè cal temps per tirar endavant les iniciatives i per conduir-les. Però hi ha circumstàncies canviants amb els governs i les organitzacions i, quan es produeixen, s'han d'acceptar i s'ha de fer. Jo estic molt honorat d'haver tingut Mònica Martínez al meu Govern. És una persona d'una altíssima vàlua, d'una preparació tècnica molt elevada, i va fer aportacions molt rellevants. I Raúl Moreno era secretari general de la conselleria i, per tant, l'equip d'alguna forma és el mateix i dona valor a la continuïtat de l'acció de govern.
Un altre canvi que hi va haver va ser a Educació. Després del fiasco que va excloure Catalunya de les proves PISA, es va destituir la secretària general d'Educació i es va obrir expedient contra tres persones del departament, dos dels quals funcionaris. En què ha quedat tot això? Ja s'ha tret el desllorigador, aquest tema?
Segueix el seu curs. El Departament l'hem reforçat amb una capacitat més gran de gestió i en l'àmbit de l'Educació hem obert dues vies de treball. Una primera, repensar i fer un pacte educatiu a Catalunya; afrontar les qüestions de fons: fins a on portem i amb quins recursos l'escola inclusiva; l'autonomia de centre, fins a on la deixem anar i com garantim que hi hagi una base comuna; l'autoritat del mestre a l'aula; l'avaluació que es fa dels continguts; quin paper ha de tenir la tecnologia, les pantalles... Hem demanat al Consell d'Educació de Catalunya, i a Joan Manel del Pozo, que convertim això en un conjunt de prioritats esglaonades per poder actuar. I un segon àmbit, generar un grup de treball per veure com progressivament arribem al 6% del PIB dedicat a educació que fixa la llei d'educació de Catalunya com a horitzó desitjable. No serà l'any que ve, ni d'aquí a quatre anys, però veurem com arribem aquí, si creiem, i jo m'ho crec, que és una prioritat de país.
Niubó té la meva confiança. L'educació a Catalunya arrossega fa anys una inèrcia que no és correcta i cal refer un consens de docents, famílies i administracions
La crisi de PISA no va ser la primera polèmica ni el primer relleu que va haver d'afrontar la consellera Esther Niubó. El curs passat va destituir el subdirector general de plantilles pel daltabaix en l'assignació de places de milers de docents. No ha pensat que potser el problema és la consellera? Tenint en compte, a més, la conflictivitat per les condicions de treball dels docents que va marcar el curs passat i continua aquest, s'ha plantejat el relleu de Niubó?
Sincerament, no. Si jo hagués vist que alguna d'aquestes qüestions és una mala actuació, una mala praxi de la consellera o de qualsevol altre membre del meu Govern, naturalment que hagués actuat i que actuaria en aquestes situacions. Però no ho he vist així. S'han pres les mesures que calien en cada circumstància. La consellera té la meva confiança i crec que ha enfocat bé les coses. L'educació a Catalunya arrossega des de fa anys una inèrcia que no és la correcta i l'única forma és dir-nos-ho i, entre tots, docents, famílies, administracions municipals, el Govern de Catalunya, l'acadèmia, refer un consens. Posaré tota la meva energia i capacitat política perquè hi hagi aquest consens i decidir també amb quin grau i a quina velocitat s'hi destinen més recursos. Recursos sense refer aquest pacte no funcionarà. Refer aquest pacte sense recursos tampoc. Són les dues coses que estem fent, i la consellera ho està liderant bé.
I com veu la sortida al conflicte laboral? En aquest procés ha aparegut un nou agent, que és l'Assemblea Educativa de Catalunya.
Tots tenen el nostre respecte i amb tots estem disposats a enraonar. Però també valoro que s'ha arribat a acords amb alguns representants dels treballadors i que l'acord sindical més important que s'ha signat mai a Catalunya en matèria docent l'ha signat el meu Govern i estem centrats a desplegar aquest acord. Vam heretar uns docents que eren els tercers més mal pagats del conjunt d'Espanya i ara són els tercers més ben pagats del conjunt d'Espanya, amb un esforç pressupostari molt important. Estem desplegant aquest acord i la nostra voluntat és continuar enraonant amb tothom.
Tenim l'acord sindical més important en educació signat mai a Catalunya i ara estem centrats a desplegar-lo
Però no totes les parts hi estan d'acord. Veu possible una entesa?
El que hem dit és que l'acord a què s'ha arribat és important, no s'havia fet mai, i la feina és desplegar-lo i fer-lo efectiu, que és on estem centrats ara.
Anirem fins al final a responsabilitzar les xarxes socials que no impedeixin missatges amb crides a la criminalitat i que no ens diguin qui els difon
També a la Conselleria d'Interior hi ha hagut canvis, a la Secretaria General i a la cúpula dels Mossos, i aquesta nova cúpula s'ha hagut d'enfrontar a la situació que es va produir el 24 d'octubre a Barcelona. Els Mossos van confessar que no s'ho esperaven i van haver de reformular el dispositiu dissabte passat.
S'ha reaccionat bé i vull agrair la tasca del conjunt de cossos i forces de seguretat i molt en particular dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona. Aquí ens hem trobat amb fenòmens nous que utilitzen missatges socials per expandir i fer crides a la criminalitat, a vegades instrumentalitzant menors d'edat i joves. El primer incident que vam tenir s'havia detectat, però efectivament el grau d'intensitat amb què es va produir no era el que s'havia previst. I aquí ja vam dir tres coses que són les que hem estat treballant. El primer, qui la fa la paga; qui participi en aquests actes serà identificat, detingut i posat a disposició de la justícia. Vam detenir 130 persones en el primer bloc d'incidents i, en el segon bloc, més de mil. Segon, vam dir que arribaríem a conèixer qui hi ha darrere d'això, i hi ha hagut fins a aquest moment sis detencions de persones que han estat fent crides a la comissió d'actes delictius a través de les xarxes. I la tercera cosa que vam dir és que, si són menors, se'n responsabilitzaran els pares. Hem d'agrair la feina de la Fiscalia en Cap de Catalunya i de la Fiscalia de Menors, que van entendre la naturalesa d'aquests esdeveniments i van citar els pares. Les famílies s'han de fer responsables de què fan els seus fills. Això no té a veure amb protestes socials, és una crida a la criminalitat, a robar, i això no és tolerable. Anirem fins al final a responsabilitzar les xarxes socials que no impedeixin aquests missatges i que no ens diguin qui difon aquests missatges. No parlem de difondre mentides o fake news; estem parlant de fer crides a la criminalitat.
Hi ha hagut alguna plataforma a la qual hagin demanat cooperació i s'hi hagi negat?
Les vam citar totes. Van venir totes. I aquí hi ha diferents graus de cooperació. No vull anticipar res. El missatge que dono és clar: "O vostè impedeix aquests missatges i, quan detecta que algú està fent una crida a la comissió de delictes a través de la seva xarxa social, elimina aquests missatges i ens comunica qui hi havia, o nosaltres actuarem en conseqüència i anirem fins a on puguem anar." Farem tot el que estigui al nostre abast. I si no ens en sortim, treballarem perquè es modifiqui la legislació en el nivell que sigui.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha parlat d'ingerència estrangera en aquells fets. Han trobat algun indici de guerra híbrida?
Ara com ara, no, que em consti, no n'hem trobat cap. Però m'he d'expressar amb tota franquesa. Veiem accions en l'àmbit europeu preocupants, dimarts en matèria de supermercats, dimecres reserves de sang a França... Hi ha tot un seguit d'ingerències estrangeres, no només en processos d'elecció democràtica al conjunt de països occidentals, sinó també en disrupció del que seria la vida normal a través d'infraestructures crítiques. Això hi és, i el Govern hi està atent.
L'actuació dels Mossos és impecable. Tenen el meu suport i reconeixement
La CUP va denunciar l'actuació dels Mossos el cap de setmana dient que s'havien fet escorcolls pel perfil racial...
L'actuació dels Mossos d'Esquadra és impecable i tenen tot el meu suport i reconeixement.
Salut és un altre dels punts amb protestes i convocatòries de vaga. Quines mesures pot plantejar el Govern per ajudar a superar la sobrecàrrega de feina dels metges?
En una mica més de dos anys de Govern, 4.800 professionals més i 2.000 milions més de pressupost per Salut. Hi ha molta feina per fer, però hem avançat. El compromís amb el servei públic i amb les polítiques sanitàries s'expressa amb aquestes dues xifres. A partir d'aquí, hi ha quatre taules de negociació en què participen metges de Catalunya i estem disposats a parlar amb tothom en allò que puguem resoldre. Si són qüestions que depenen de l'Estat, hi podem influir, però no podem resoldre-ho. I no vull que ningú s'ho prengui malament, ni vull que soni a menyspreu, però portem quatre jornades de vaga, aquesta és la cinquena, 4%, 2%, 1%... És important, no dic que no mereixin atenció, però dimensionem també això.
Rodalies és un malson per als catalans que usen aquest transport públic i millorar-lo era un dels compromisos del Govern. Pensava que després de més de dos anys de govern encara no hauria vist millores?
M'hauria agradat veure'n més, però sí que crec que estem en una millora progressiva del servei, tot i que va més lent del que a mi m'agradaria i que no està als nivells d'excel·lència que voldríem i per al qual treballem. Tenim tres eixos de treball. El primer, infraestructura viària, amb 151 actuacions en marxa. S'estan fent les obres de millora a un ritme que no es pot accelerar sense interrompre el servei, i s'està complint el Pla de Rodalies. La segona línia de treball és material rodant, 107 trens que es van adquirir fa sis anys, però que hi ha hagut endarreriment, sobretot a conseqüència de la guerra d'Ucraïna i l'encariment de l'acer i l'escassetat de materials. Però ja hem començat a rebre les primeres unitats per posar-les en servei progressivament el primer trimestre de l'any que ve. I el tercer eix, la governança, desplegar Rodalies.cat, dotar-la de personal i recursos, i començar el traspàs de les primeres vies que hem acordat. Tots tres eixos, estem treballant. Voldria anar més de pressa? Sí. Estem treballant complint els objectius, sí, i jo crec que anirem veient una millora progressiva del servei.
Pot posar un horitzó perquè la gent que s'ha de llevar molt més d'hora per arribar a la feina sàpiga quan es podran normalitzar els horaris?
El compromís que tinc és que hi haurà una millora progressiva. Hem posat molt d'èmfasi també perquè es doni informació precisa. Jo puc entendre que hi hagi incidències, i més quan s'estan fent les obres que s'estan fent, però sí que he demanat, i això també té un camp de millora àmplia, tot i que les darreres setmanes començarà a haver-hi algun signe positiu, que s'informi la ciutadania, que la gent, abans de sortir de casa, pugui saber si anem bé avui o avui hi ha un retard.
L'AVE és segur, m'ho diuen els experts. Cal invertir a fons per actualitzar la línia Barcelona-Madrid afectant el mínim el servei
El preocupa que l'advertiment d'Óscar Puente sobre el funcionament de l'AVE Barcelona-Madrid provoqui temor a usar aquesta línia?
No. Jo entenc que ara hi ha una crisi reputacional de l'alta velocitat. És normal, hi ha hagut dos accidents molt rellevants en deu mesos. El sistema és segur, m'ho diuen els experts. Puc entendre que hi hagi un impacte emocional, com quan hi ha accidents d'aquesta naturalesa amb altres mitjans de transport. El que cal és continuar fent les inversions que correspon, en aquest cas en la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid, s'ha d'invertir a fons per actualitzar-la. He demanat primer que es faci això; dos, que sempre, per sobre de tot, es preservi la seguretat; i tres, que s'afecti el mínim possible el servei. Si es pot fer amb seguretat, com és el cas, s'ha d'explicar les incidències que hi hagi, però que s'afecti el mínim possible el servei. És el criteri que hem aplicat a Rodalies.
Quan decidirà el PSC si Sílvia Paneque és la seva candidata a Girona per les municipals?
Hi ha un calendari marcat, i tindrem temps fins al primer trimestre de l'any que ve de prendre les decisions que s'hagin de prendre. Però la consellera Paneque està fent de consellera, i és el que jo he demanat que faci, que se centri en això. Té responsabilitats molt rellevants en habitatge, en infraestructures. És portaveu del Govern. Jo estic francament content de la feina que fa. Coneix molt bé tècnicament els dossiers que porta i té un to que m'hi sento molt reconegut, de molta moderació i no perdre mai el to institucional que caracteritza el Govern de Catalunya.
Però tampoc descarta finalment canviar la consellera?
Prendrem la decisió quan arribi el moment. No em deixa de sorprendre que tothom estigui pendent de què fem nosaltres. No sé si això és un signe que les coses no acaben d'anar bé a Girona.
Encara que queda clar que no li agrada fer canvis, es planteja fer una remodelació de Govern per encarar la segona part de la legislatura?
No, perquè crec que el Govern està fent bona feina. Jo demano als consellers anar per feina, executar, desplegar el pressupost i les polítiques que tenim.
El nostre compromís amb el català és màxim. I amb relació a l'escola catalana, no permetrem que es toqui
Segons l'enquesta d'usos lingüístics, el català com a llengua habitual ha caigut fins a un 32,6%. A Catalunya. Què li diu aquesta dada? A més a més, en el moment en què s'està esperant la sentència del Constitucional pel decret sobre immersió.
El compromís del meu govern amb el català és màxim. Hi ha una Conselleria de Política Lingüística. Hem fet un Pacte per la Llengua que està obert a qui s'hi vulgui sumar i amb accions que estem desplegant. Hi ha més recursos que mai per promoure la llengua. Hem creat més places que mai de cursos de català. És veritat que hem de fer molt per defensar la llengua, però també és veritat que hi ha més parlants del català que mai. El vas el puc veure mig ple o mig buit. El nostre compromís ja és màxim. I amb relació a l'escola catalana, jo he dit que això no permetrem que es toqui.
Però té previst com actuaran en cas que hi hagi una sentència negativa del TC sobre la immersió lingüística a les escoles?
Estem estudiant tots els escenaris possibles, però jo li torno a dir que el model d'escola catalana és un model d'èxit que funciona i en matèria lingüística no ho tocarem.
La pressió fiscal a Catalunya és un altre dels habituals punts calents. Les crítiques al manteniment dels impostos de patrimoni o successions, en comparació amb Madrid i altres territoris, o la reclamació per deflactar el tram autonòmic de l'IRPF... El Govern es planteja alguna mesura?
Jo estic obert a alguna qüestió tècnica molt precisa. La pressió fiscal a Catalunya i a Espanya està per sota de la mitjana a Europa. Estem dos punts per sota. Què em demanen? El que ha fet el senyor Trump? Que ha disminuït els impostos als més rics i ha retallat la sanitat a 30 milions de ciutadans nord-americans. O la motoserra de Milei? La fiscalitat ha de ser justa. No ha de desincentivar l'activitat econòmica, però ha de ser justa i ha de permetre que tots ens beneficiem de la prosperitat que tots contribuïm a generar. I, per tant, en aquesta qüestió vull ser molt prudent i vull posar les dades totes en context. Diuen: "És que a Madrid abaixen impostos". Madrid té molta barra. El govern de Madrid té molta barra amb això. Ells no paguen el Museu del Prado. Nosaltres sí que paguem el MNAC. Ells es beneficien d'un efecte capitalitat. Estan xuclant prosperitat de les regions perifèriques a Madrid. Això no és un model exportable ni comparable. Vostè no gestiona millor, vostè ho està privatitzant tot. Vostè s'està beneficiant d'aquest efecte. Està desplaçant les bases fiscals a Madrid i empobrint la resta de territoris. Aquest no és el model que volem.
Precisament això és el que denuncien les patronals, que per a empreses i emprenedors fiscalment és una situació injusta...
Però llavors demanen revisar a la baixa. Jo dic, al revés, posarem un mínim per a tots. L'OCDE ha estat treballant molt intensament perquè hi hagués un 15% [d'impost mínim global] i qui ho ha impedit, això? Els governs autoritaris. Trump va dir: "Surto d'aquí". Hem de buscar un nivell mínim per a tothom, i idealment amb horitzó europeu; no té cap sentit que hi hagi diferències de fiscalitat entre països europeus. Els serveis públics s'han de finançar, i es financen o amb impostos o amb deute. Jo soc partidari d'una base fiscal justa per poder proveir uns bons serveis públics i aquest plantejament s'ha de fer amb tota honestedat.
Com valora la col·laboració dels socis d'ERC i Comuns? Amb la negociació dels pressupostos la relació es va tensar?
Faig un balanç global positiu, però és veritat que tenim projectes polítics diferents i, a vegades, hi ha discrepàncies. Jo em guio pels acords d'investidura. Tinc flexibilitat d'entendre que si hi ha circumstàncies noves, pot haver-hi plantejaments que puguem incorporar, però el nostre full, el compromís, és els dos pactes d'investidura. Les discrepàncies les hem d'abordar amb normalitat. Valdria més que no hi fossin, a mi m'agradaria més que jo tingués més pes polític, però és el que hi ha, el que han decidit els ciutadans.
Sánchez té futur encara a Espanya. El meu plantejament ara és 100% a Catalunya
El seu nom apareix sovint com un possible candidat a substituir Pedro Sánchez, què n'opina?
Jo crec que Pedro Sánchez té futur encara a Espanya, i bastant. I el 29 de novembre tornarà a ser president del govern, és que ho dic com ho veig i, a més, a mi m'agradarà que sigui així. Jo ara estic molt centrat en Catalunya, em sento molt honorat de tenir aquesta responsabilitat. Això requereix molta dedicació, que ho faig amb molt de gust, i el meu plantejament ara és 100% a Catalunya.