La llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del ‘només sí és sí’ és “un canvi de paradigma important” perquè el consentiment, que ja es valorava en els processos, passa per davant de les modalitats penals, i la reforma que impulsa ara el govern del PSOE no modificarà aquest principi. És una de les conclusions compartides per juristes, en el  1r Congrés Justícia Feminista i Llibertat Sexual, que s’ha celebrat aquest dilluns en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona, ple d’assistents, organitzat per l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, del Departament de Justícia.  “La llei era necessària i dona una resposta integral que ens farà avançar”, ha assegurat la magistrada Montserrat Comas, presidenta de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona, i que alhora ha demanat “consens parlamentari”, en la darrera reforma que s’impulsa ara, davant les crítiques, que la nova llei ha implicat la rebaixa de condemnes a agressors sexuals, davant la modificació de les penes. “Al PSOE li ha faltat temprança davant el populisme i les polítiques de dretes”, ha afegit la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Cadis, Maria Acale.  L’advocada Laia Serra ha declaratque aquest debat sobre el punitivisme “ha eclipsat totes les millores que recull la llei, com ara el fet que garantir la llibertat sexual és una raó d'estat, una raó d'interès general, i que cal una reparació a la víctima, sigui simbòlica o amb la modificació d’altres lleis”, que els ofereixen serveis.

En el congrés, integrants de la judicatura, la Fiscalia i l’advocacia han admès que es mantenen errors en el tractament a víctimes de violència sexual, per falta de formació especialitzada o atenció, i han apostat per a la seva correcció. “Hem de fer-ho bé, si no, no estiguem en el torn d’ofici”, ha manifestat una advocada entre el públic, que ha estat aplaudida, quan es discutia que són els operadors jurídics i no les víctimes o les dones qui han de saber quins informes i proves demanar o encarregar per garantir un bon resultat al judici. Precisament, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha assegurat que “tant les institucions com els operadors jurídics tenen el repte de protegir la víctima i les seves necessitats durant tot el procés judicial”. Ubasart ha inaugurat el congrés acompanyada de la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, que ha destacat “l’esforç realitzat pels òrgans judicials perquè les víctimes siguin ben ateses i protegides durant el procés".  La directora del CEJFE, Encarna Bodelón, ha tancat aquest espai d’intercanvi d’experiències professionals i de la transversalitat en el tractament de les persones que pateixen agressions sexuals, la majoria de les quals són dones i nenes.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en la inauguració del Congrés Justícia Feminista. / Foto: CEJFE

“Reaccions de congelació”

Una intervenció enriquidora i didàctica ha estat la de la psicòloga forense Elisa Micciola, que ha explicat com funcionen dues parts vitals del cervell, i que quan una persona se sent en perill, actua la zona de l’hipotàlem, que és com un arxivador, però de forma fragmentada, i l’amígdala, que reacciona amb lluita, fugida o paràlisi. “Les reaccions de congelació són els habituals en les agressions sexuals”, ha assegurat Micciola, en el sentit que la persona es deixa anar, baixa la seva pulsació, es prepara per a la mort.  Per això, ha insistit que no es pot qüestionar a una víctima la seva no reacció; el “per què ho vas fer? No ajuda”, ha insistit, fent referència que la persona va entrar en un lavabo o va pujar a un cotxe. Per això, en el seu interrogatori, ha afirmat que cal tenir en compte els efectes del trauma: que “no se la qüestioni”, que vagi recordant; “establir una cronologia” a poc a poc, amb un soroll, un record d’una olor, i després “preguntes contextualitzadores”, com ara si va beure o prendre alguna droga, sempre aclarint que no és per culpar-la sinó per tenir eines de com va passar.

En aquest sentit, la magistrada del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona, Zita Hernández, ha admès que ha entès que les víctimes de violència sexual “no se les pot cosir preguntes”, que necessiten temps, i que potser cal reservar-los el matí i no programar més declaracions, tot i que també ha indicat que els temps dels jutjats són altres, i a vegades es busquen declaracions ràpides per si calen mesures de protecció. “La declaració de la víctima és la prova reina”, ha declarat la magistrada, amb els requisits legals, com ara la persistència de la declaració, sense motius espuris, i que hi hagi altres elements de corroboració com ara restes d’ADN, imatges.

La magistrada Zita Hernández, i altres ponents, en el congrés, d'aquest dilluns. / Foto: CEJFE

Dones “no creïbles”

La professora de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Esmeralda Ballesteros, ha exposat un estudi de resolucions que repeteixen “estereotips”, i que “als jutjats no hi ha tanta comprensió”, i “el pitjor que pot passar a una dona és que la violin i no la creguin”.  Ana Nahxeli Bras, advocada de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), ha afegit que la majoria de les usuàries tenen “experiències que el sistema judicial els provoca danys”, ja que no se les escolta, no saben què ha passat o els procediments triguen molt. “En les agressions sexuals, és l’únic delicte on les dones no tenen credibilitat; en un robatori, no es demana pas un informe sobre la credibilitat de la víctima”, ha afirmat l’advocada especialista en violències masclistes, Begoña Lalana.

La magistrada Àngels Vivas, presidenta de la sala d’apel·lació penal del TSJC, que era entre el públic, ha intervingut per insistir que cal complir la directiva europea de “presumpció d’innocència” d’una persona en tots els processos penals,   i que “no és cert que els jutges no es creguin a les víctimes”, però que en els judicis, les parts han d’aportar els testimonis i tots els informes i pèrits possibles perquè els jutges tinguin més eines per poder valorar l’autoria d’una agressió.

 En el congrés, Emilie Rivas, responsable de Save the Cildren a Catalunya, i Isabel Carrasco, responsable de la Generalitat, han explicat la prova pilot que des del 2019 hi ha a Tarragona per tractar els menors víctimes d’abusos, de forma integral, en el model Barnahus, i que el Govern es va comprometre a desplegar aquest any a tot el territori. En aquest sentit, la fiscal en cap de l’Audiència de Tarragona, Maria José Osuna, ha destacat “l’aposta de la Fiscalia pel Barnahus”, i que ha impulsat una guia d’actuació per tal de concentrar tots els casos d’abusos sexuals a menors, “personar-se en totes les investigacions”, i agilitzar-los per anar a judici. Osuna és una de les professionals que ha reconegut que si jutges i fiscals haguessin sabut fa anys com reacciona una persona agredida, de “quedar-se agarrotada i no dir res al judici”, més condemnes hi hauria hagut, en casos, on la investigació només s’ha centrat en el seu testimoni.

Advocades i psicòlogues en una de les taules del congrés Justícia Feminista. / Foto: CEJFE

Tot és agressió sexual i les penes

 El congrés s’ha tancat amb una taula aclaridora sobre la rebaixa en el punitivisme de la llei del ‘només sí és si’. La reforma inclou que tot sigui una agressió sexual, i desaparegui el concepte d’abús sexual. “Tot un encert”, en opinió de la magistrada Montserrat Comàs, ja que ha exposat que la societat no entenia que si hi havia una penetració no consentida, però sense violència, era un abús, o quan la víctima no podia donar el seu consentiment en estar afectada pels tòxics. El detonant va ser la sentència de La Manada de Pamplona, “on l’Audiència de Navarra va fer una mala interpretació de la llei, i no va veure la intimidació, que sí va corregir el Tribunal Suprem; i no tornarem al Codi Penal de la Manada, com diuen alguns, perquè aquest no existeix” ha reivindicat Comas.

La desaparició del delicte d’abús sexual ha fet que el delicte d’agressió tingui un ventall molt ampli: de 4 a 12 anys de presó. I La magistrada Comas ha demanat que el legislador fixi uns correctors o conductes més greus per interpretar-ho, i que com ara no hi hagi revisions de sentències  a la baixa, on ha admès que hi ha divisió d’interpretació a la judicatura. Per millorar, l’advocada Laia Serra aposta perquè “es defineixi millor el consentiment, ja que es torna a posar massa pes en les dones”, i ha destacat una de les millores de la llei, com incloure a la persona jurídica com a responsable, com ara en l’assetjament laboral.