Expectació màxima al darrer acte d’escolta de Yolanda Díaz, aquest cop a Barcelona. La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball ha portat Sumar a l’Auditori de la capital catalana aquest dissabte, un dia després de passar per Tarragona. I ho ha fet amb un nou pas del que ha anomenat el seu “procés d’escolta” abans d’engegar definitivament el seu nou projecte polític, que no arribarà abans de les eleccions municipals, però que vol aglutinar tot el vot a l’esquerra del PSOE (no sense els problemes que s’estan dibuixant per les discrepàncies amb Podemos).

Malgrat aquest contratemps, la presència de Díaz en territori català ha estat rebuda amb una massiva resposta per part del públic. De fet, l’acte havia de començar a les 11 hores, però el tret de sortida no ha arribat fins a gairebé una hora més tard per la gran afluència de gent que ha volgut entrar al recinte. La llarguíssima cua ha encerclat l’Auditori i més de mil persones han hagut de quedar-se fora, sense entrada, però sí que han tingut l’oportunitat de veure la vicepresidenta segona perquè ella i l’alcaldessa Ada Colau han sortit a saludar-les. Quan han entrat a l’edifici, els 2.000 assistents els han rebut amb una gran ovació d’aplaudiments. Entre ells, noms actuals com Jéssica Albiach i Jaume Asens, però també del passat, com l’exlíder d’Iniciativa per Catalunya Verds Joan Herrera.

El conflicte català, gairebé absent

Yolanda Díaz ha estat la darrera a parlar, però quan ho ha fet ha dedicat més de mitja hora a la seva intervenció. Una intervenció, això sí, que ha vorejat el conflicte polític a Catalunya i només s'hi ha referit durant uns pocs minuts. El seu missatge, de fet, ha estat més aviat críptic, sense aclarir en cap moment quina és la posició de Sumar respecte al repte de la independència i què farà per solucionar-ho. Ni referèndum ni dret a l'autodeterminació. "Diuen que a Catalunya heu tancat una part de la vostra història", ha llançat, en referència a les veus que anuncien que el procés "ha acabat", també des del mateix govern espanyol. "No sé si l'heu tancat o no. En tot cas, el temps i la gent decidiran què voleu fer amb la història del nostre país". Més enllà d'això, poques altres referències. En dues ocasions ha recordat que ella és gallega i que, per això, Catalunya pot trobar-hi "una bona amiga". I, davant d'altres ofensives amb què s'encara la població catalana per part de l'Estat, com podria ser la defensa de la llengua, Díaz tampoc hi ha dedicat gaire concreció. "Tindreu el reconeixement i el respecte que us mereixeu des de Sumar", ha afirmat.

El cert és que la gran part del seu llarg discurs ha estat dedicat a qüestions allunyades del conflicte polític que viu Catalunya. La ministra ha optat per centrar-se en les polítiques socials que vol impulsar Sumar en cas d'articular-se definitivament i tenir un lloc important a l'executiu que permetin conformar les pròximes eleccions generals. Una menció al "canvi d'època" que està vivint el món, i la "resposta diferent" que s'ha de donar. Díaz ha reivindicat mesures passades que ha impulsat el grup d'Unidas Podemos dintre del govern de coalició, com ara els erto i la reforma laboral, però també reptes que queden per endavant, com ara més augments de sou ("Es pot viure dignament amb mil euros en aquest país? Jo crec que no"), la regularització d'un milió de persones migrants que impulsa una ILP ("Són éssers humans i tenen drets") i el repte dels alts costos de lloguers ("Amb el darrer decret d'emergència hem aconseguit congelar els preus, però sé que no és suficient").

I també atacs variats. Al president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, a qui ha replicat per les "paraules grosses" que ha dit sobre ella. "No és decent que, mentre hi ha gent amb salaris de mil euros, unes poques empreses, perquè són poques, no s'estiguin comprometent amb el seu país", ha llançat, per acabar comparant-lo amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo: "Tot el que afavoreix la gent li sembla malament". El líder conservador també ha rebut, criticant la seva dèria per portar les decisions del govern espanyol a la justícia. "Si governa la barbàrie, els petits avenços que hem aconseguit s'enfonsaran", ha advertit, fent referència també a la polèmica sobre l'avortament que ha propiciat Vox a Castella i Lleó. I encara un dard cap als socialistes, socis al govern espanyol, però amb un model econòmic "del passat" a Catalunya. Díaz ha carregat, com ja va fer ahir, contra el projecte del Hard Rock, i també contra l'ampliació de l'aeroport de Barcelona que ha reclamat el PSC en la negociació dels pressupostos. "No vull que el futur dels joves siguin les addiccions al joc. I tot el món defensant el ferrocarril i resulta que aquí hi ha gent que vol una ampliació superlativa del Prat".

Díaz i Barcelona, vinculades en els ulls de Colau

La líder de Sumar ha estat acollida per Ada Colau, que ha volgut identificar la seva companya de partit amb la ciutat comtal. Reivindicant les lluites veïnals i sindicals de La Canadenca el 1919, del barri de Torre Baró i els autobusos, i de la primera manifestació LGTBI+ el 1977, ha vinculat aquesta Barcelona "valenta" amb la vicepresidenta. "No s'atura davant de les dificultats, ho té en comú amb Barcelona". Una Yolanda Díaz que ha aconseguit "victòries" a l'Estat amb l'increment dels contractes indefinits, la batalla per un dret a l'habitatge digne amb els reptes dels desnonaments i dels alts lloguers, i augments continus en el salari mínim. L'alcaldessa també ha aprofitat per fer un acte de precampanya amb la vista posada a les pròximes eleccions municipals, visiblement emocionada per la rebuda del públic. "Barcelona lidera la caiguda de l'atur i fem més habitatge públic que mai, més que Catalunya i la Comunitat de Madrid juntes", ha remarcat. "I estem canviant el model de transformació de la ciutat, deixant enrere el model del pelotazo i de l'especulació".