En les pròximes dues setmanes, el fiscal general de l’Estat serà jutjat pel Tribunal Suprem, que vol dilucidar si Álvaro García Ortiz va filtrar el correu de l’advocat d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, en el qual admetia que havia comès dos delictes fiscals. Al llarg de sis dies, un tribunal amb majoria conservadora escoltarà quaranta testimonis que relataran els fets i els moviments que hi va haver entre el 12 i el 14 de març de 2024 i que han desembocat en la primera causa penal de la història contra un fiscal general de l’Estat. Dos dels principals testimonis són de l’entorn de la presidenta madrilenya: Miguel Ángel Rodríguez (el seu cap de gabinet) i Alberto González Amador (la seva parella). Així mateix, han estat citats vuit fiscals, dos responsables de premsa de la Fiscalia, dotze periodistes i onze agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. També hauran de comparèixer Juan Lobato (l’exlíder del PSOE de Madrid), dos alts càrrecs de la Moncloa, l’advocat de González Amador i el degà del Col·legi d’Advocats de Madrid. Les acusacions populars demanen entre quatre i sis anys de presó per a ell. Repassem tots els testimonis que hauran de declarar.
🔎 Un fiscal general de l’Estat seu al banc dels acusats per primera vegada: com hem arribat fins aquí?
Miguel Ángel Rodríguez, l’origen de la mentida que ha portat el fiscal general de l’Estat al banc dels acusats
És el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso. Va ser qui el 13 de març va fer una publicació assegurant que la Fiscalia havia “rebut ordres ‘de dalt’ perquè no hi hagi acord” amb Alberto González Amador. Quan va declarar com a testimoni, va reconèixer que s’ho havia inventat: “Això no és informació, és que tinc els cabells blancs. Vull dir que fa molts anys que soc en aquest àmbit i puc intuir, deduir i endevinar què està passant al món polític. [...] D’aquí neix aquesta afirmació. No tinc una informació concreta”. A preguntes de l’advocada de l’Estat, va admetre que havia estat una “suposició”.
Davant del jutge, també va assegurar que va ser Alberto González Amador qui li va enviar el correu que el fiscal Julián Salto va enviar a Carlos Neira (el seu advocat) per dir-li que el fet d’haver denunciat altres persones no seria “obstacle per poder arribar a un acord” i va confessar que va filtrar aquest missatge a un grup de periodistes. A més, va afirmar que “desconeixia” el correu anterior en el qual era l’advocat de González Amador qui proposava un pacte a la Fiscalia. Tot i això, el 12 de març al matí la parella d’Ayuso li havia reenviat un missatge de WhatsApp de l’advocat que era aclaridor: “Sembla que tot continua dempeus. Trucaré al fiscal per anar concretant. La meva idea és que al final només hi hagi un condemnat i multa mínima”.
📝 Miguel Ángel Rodríguez reconeix que va filtrar el correu del fiscal que investigava la parella d’Ayuso
Alberto González Amador, que va reconèixer dos delictes fiscals i denuncia els “danys irreparables” que li ha causat Álvaro García Ortiz
És la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Fa un mes i mig, la jutgessa el va enviar a judici per frau fiscal i pertinença a organització criminal acusat de dos delictes de frau fiscal, un delicte continuat comptable i un altre de pertinença a organització criminal per un frau a Hisenda de 350.951 euros relatius a l’Impost de Societats del 2020 i 2021. El març del 2024 va presentar la querella amb la qual va arrencar la investigació judicial al Tribunal Superior de Justícia de Madrid abans de derivar-se al Suprem. Com a testimoni, va dir que va demanar al seu advocat que trobés la “solució que causés menys soroll” i la “millor per continuar en l’anonimat”. Ara bé, va assegurar que el lletrat va enviar el correu “pel seu compte” i sense que ell ho sabés ni ho autoritzés. Com a acusació particular, demana quatre anys de presó per al fiscal general de l’Estat per una actuació que li ha generat “danys irreparables” i li ha comportat “patiments personals, professionals, empresarials i familiars” i “lesions processals irreversibles”.
📝 La parella d’Ayuso es desvincula del correu en el qual el seu advocat admetia dos delictes fiscals
Carlos Neira, l’advocat que va enviar la confessió de la parella d’Ayuso
Quatre dies després que Alberto González Amador testifiqués, va ser el torn de Carlos Neira, el seu advocat. És el que va enviar al fiscal Julián Salto el correu reconeixent els delictes: “Certament, s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública”. Davant del jutge, va relatar que li va explicar a la parella d’Ayuso que tenia dos camins: defensar la causa o arribar a una conformitat. I González Amador li va contestar que la seva prioritat era “causar el menor dany a la seva parella” amb la solució amb “menys soroll i més ràpida” i l’advocat li va aconsellar una conformitat, que implica acceptar els fets. Ell li va replicar que entenia què és, que “endavant” i que “ho deixava” a les seves mans. Això sí, el lletrat va admetre que no li va enviar a la parella d’Ayuso la proposta concreta, per la qual cosa González Amador “no tenia coneixement del correu”. Ell ho va escriure de la manera que va pensar que era “necessària per agilitar al màxim possible la conformitat”.
📝 L’advocat de la parella d’Ayuso ho desmenteix: revela que sí que li va demanar admetre el frau fiscal
Almudena Lastra, la fiscal que va sospitar d’Álvaro García Ortiz
És la fiscal superior de la Comunitat de Madrid. Va dir al fiscal general de l’Estat que ella no necessitava demanar els correus al fiscal Julián Salto: “Tinc complet coneixement de com s’han complert tots els antecedents”, va justificar. Finalment, va ser Pilar Rodríguez (fiscal en cap provincial de Madrid) qui els va demanar. I Almudena Lastra la va renyar: “A veure, jo comprenc que et truca el fiscal general i tu has d’atendre el fiscal general. Però ja li he dit que me n’ocupo jo. Per què li envies els correus? Els filtraran”. L’endemà al matí, Álvaro García Ortiz li va trucar per telèfon sis vegades, però ella no va voler agafar el telèfon. Finalment, van parlar a través de la centraleta: “Álvaro, ho has filtrat tu?”, li va preguntar. “Això ara no importa”, li va contestar ell.
📝 La fiscal de Madrid va avisar sobre els correus de la parella d’Ayuso: “Per què els hi envies? Els filtraran”
Pilar Rodríguez, la fiscal que va estar investigada durant tota la instrucció i que ha quedat exonerada
És la fiscal en cap provincial de Madrid. Va ser investigada durant tota la instrucció al Tribunal Suprem, va ser processada el juny, però la Sala d’Apel·lació va arxivar la causa contra ella perquè va considerar que va remetre a Álvaro García Ortiz els correus del cas atès que hi estava obligada perquè ell era el seu superior i que la dació de comptes que va fer és un “acte neutral”. Com a investigada, va assegurar que seixanta persones van tenir accés al correu que va enviar Carlos Neira a una adreça genèrica de la Fiscalia de Delictes Econòmics i va relatar que el fiscal general de l’Estat volia donar “informació veraç” per protegir el fiscal Julián Salto i li va donar la “instrucció” d’aconseguir els correus. Ella va ser la fiscal que, per WhatsApp, va deixar anar que tenia “ganes d’incorporar una miqueta de cianur” a la nota informativa que es va difondre sobre el cas. Però la Sala d’Apel·lació va considerar que va ser un “desfogament”.
📝 La fiscal investigada assegura al Suprem que 60 persones tenien accés al correu de la parella d’Ayuso
Julián Salto, el fiscal que va denunciar la parella d’Ayuso
Va ser el fiscal de Delictes Econòmics que va iniciar la investigació sobre Alberto González Amador. La causa es va posar en marxa quan el març de 2024 va presentar una denúncia per dos presumptes delictes de frau fiscal i un de falsedat documental. Inicialment, va estar investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid perquè la querella de la parella d’Ayuso anava dirigida contra ell. Ara bé, quan el jutge va remetre la causa al Suprem perquè investigués el fiscal general de l’Estat, va arxivar la causa contra Julián Salto al·legant que “simplement es va limitar a remetre a instàncies del seu superior les dades i correus electrònics de l’assumpte” i la seva participació en l’elaboració de la nota va ser “merament instrumental”.
Ell va enviar a l’advocat d’Alberto González Amador un correu el 12 de març obrint-se a un pacte: “Tot i que també s’ha denunciat altres persones, no serà obstacle per poder arribar a un acord si vostè i el seu client ho estimen possible”. És el missatge que va filtrar Miguel Ángel Rodríguez, que va assegurar que no tenia coneixement del correu previ de l’advocat. El 13 de març a la nit era a l’Estadio Metropolitano veient el partit de la Champions League entre l’Atlètic de Madrid i l’Inter de Milà quan Pilar Rodríguez li va trucar demanant-li que enviés els correus que va intercanviar amb l’advocat d’Alberto González Amador.
Diego Villafañe, la mà dreta d’Álvaro Garcia Ortiz que va reclamar tota la documentació del cas
És el tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, la mà dreta d’Álvaro Garcia Ortiz. Va ser qui el 6 de març va reclamar a la fiscal en cap provincial de Madrid l’expedient de la investigació a la parella d’Ayuso. Inicialment, va estar investigat pel jutge Ángel Hurtado, però el va desimputar posteriorment. Quan va declarar, va recalcar que més de 500 persones van tenir accés a la denúncia i va atribuir la seva petició al fet que el departament que lidera és el que canalitza les dacions a compte, els procediments en els quals els fiscals informen els seus superiors quan els ho demanen o si investiguen un assumpte de rellevància.
Va tenir la condició d’investigat durant un mes i mig. Al gener, quan Ángel Hurtado va citar a declarar el fiscal general de l’Estat i la fiscal en cap de Madrid, va estendre la condició d’investigat a Diego Villafañe perquè ell va ser qui va reclamar la documentació del cas d’Alberto González Amador. “Es pot presumir que té un paper de rellevància, si es vol menor”, va justificar el magistrat. No obstant això, a finals de febrer va sobreseure les actuacions en veure que els indicis havien “perdut la seva potència” i havien quedat “considerablement debilitats davant d’altres alternatives”.
📝 Un fiscal de confiança de García Ortiz nega haver filtrat la denúncia contra la parella de Díaz Ayuso
Diego Lucas Álvarez, el nou fiscal del cas de la parella d’Ayuso
Especialista en delictes econòmics, és el fiscal que va substituir Julián Salto en el cas d’Alberto González Amador. Acusa la parella d’Isabel Díaz Ayuso de presumpte frau fiscal en la peça principal i de corrupció en els negocis i administració deslleial en la peça separada sobre la seva relació amb Quirón. A més, des del maig forma part de la Fiscalia Anticorrupció: va ser una proposta del fiscal general de l’Estat que el Consell de Ministres va ratificar.
Tres fiscals més i dos responsables de premsa de la Fiscalia
Així mateix, declararan com a testimonis tres fiscals més pel seu rol a la Fiscalia:
- Esmeralda Rasillo, fiscal de sala cap de la Unitat de Suport de la Fiscalia General de l’Estat
- María Antonia Sanz Gaite, fiscal en cap inspectora de la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat
- Agustín Hidalgo de Morillo, delegat de Protecció de Dades de la Fiscalia General de l’Estat
Igual que en instrucció, també hauran de declarar Mar Hedo, cap de premsa de la Fiscalia General de l’Estat, i Iñigo Corral, cap de premsa de la Fiscalia de Madrid. Quan van declarar com a testimonis, van negar que haguessin tingut accés als correus electrònics sobre Alberto González Amador abans que la fiscal en cap provincial de Madrid (per ordre del fiscal general de l’Estat) els hi reclamés a Julián Salto. L’instructor els va citar perquè expliquessin les gestions que van desembocar en la nota informativa en la qual la Fiscalia va informar de la cronologia sobre l’intercanvi de correus electrònics entre l’advocat i el fiscal.
Juan Lobato, una visita a la notaria que va acabar amb el seu lideratge del PSOE de Madrid
La seva intervenció en la investigació va ser sobtada i efímera. Tot va esclatar quan es va saber que havia anat a un notari per deixar constància dels missatges que es va intercanviar amb Pilar Sánchez Acera, que era la mà dreta d’Óscar López, que era el cap de gabinet de Pedro Sánchez, el dijous 14 de març al matí. Aquest moviment va acabar desembocant en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem i en la seva dimissió com a líder del PSOE de Madrid.
Va entregar al jutge el seu mòbil i l’acta notarial amb els missatges de la Moncloa, que revelava que Pilar Sánchez Acera li va enviar una còpia del correu de l’advocat d’Alberto González Amador: “Es pot treure, treu-la a la pregunta, un ‘Qui menteix, senyora Ayuso?’. La imatge amb la carta és potent”. Davant d’aquest suggeriment, Juan Lobato va desconfiar de l’origen del document: “Però s’ha publicat en algun lloc aquesta carta? No té data. La carta com la tenim?”. “Perquè arriba, la tenen els mitjans. Ho veurem perquè estiguis més recolzat”, li va contestar. Més tard, li va reenviar un enllaç amb la notícia d’El Plural amb el contingut de la carta.
📝 Juan Lobato, a l’assessora de la Moncloa, sobre el correu de la parella d’Ayuso: “Com el tenim?”
Dos alts càrrecs de la Moncloa: Pilar Sánchez Acera i Francesc Vallès
Segons les converses de WhatsApp que va aportar Lobato, Pilar Sánchez Acera li va enviar el correu de l’advocat d’Alberto González Amador i el va animar a utilitzar-lo a l’Assemblea de Madrid contra Isabel Díaz Ayuso. Quan va declarar com a testimoni, va negar que l’hi hagués enviat la Fiscalia i va afirmar que el correu li va arribar a través de “periodistes que cobreixen la política autonòmica madrilenya”. Posteriorment, el jutge va descartar una “eventual participació d’ella en la presumible filtració del secret” i va rebutjar “estendre la investigació” com li sol·licitaven algunes de les acusacions. “No va revelar res, per tant i en conseqüència, falta el primer dels requisits per poder-la considerar partícip d’un delicte de revelació de secrets”, va argumentar.
Per la seva banda, Francesc Vallès era secretari d’Estat de Comunicació (ho va ser entre el juliol del 2021 i el desembre del 2024). Davant del jutge, va assegurar que en cap moment va tenir el correu del 2 de febrer i que no en va tenir constància fins que es va publicar als mitjans de comunicació. Va exposar que ell estava centrat en les eleccions catalanes, que eren dos mesos després, i que va deixar el tema de la parella d’Ayuso en un segon pla. Només remetia notícies a Juan Lobato perquè estigués atent.
Dotze periodistes, protegits pel dret al secret professional
Així mateix, igual que durant la instrucció, hi ha periodistes que hauran de declarar com a testimonis. No obstant això, es poden acollir al dret al secret professional per no revelar les seves fonts i no dir qui els va facilitar el correu que van publicar.
- Esteban Urreiztieta (El Mundo) va reconèixer que el 13 de març ja sabia que la defensa de l’empresari i el fiscal Julián Salto estaven explorant la possibilitat d’acceptar una condemna que no impliqués el seu ingrés a la presó.
- José Precedo (elDiario.es) i Miguel Ángel Campos (Cadena SER) van explicar que van accedir a aquesta informació abans que el fiscal general de l’Estat la reclamés.
- Marcos Pinheiro, periodista d’elDiario.es
- Alfonso Pérez Medina, de La Sexta
- Cynthia Coiduras, era periodista d’El Plural i actualment cap de comunicació de Sumar al Congrés
- Isaac Blasco, subdirector de Vozpópuli
- Olivia Moya, redactora en cap a Libertad Digital
- Juan José Mateo, periodista d’El País
I tres periodistes més d’El País que van declarar durant la instrucció en una segona tanda. Fernando Peinado, Berta Ferrero i José Manuel Romero (que era subdirector d’El País i ara és director adjunt d’elDiario.es): els va arribar el contingut del correu amb la confessió de la parella d’Ayuso de fonts diferents de la Fiscalia General de l’Estat durant el matí del 12 de març. No tenien el correu ni l’expedient de la denúncia, sinó que les seves fonts, procedents de la Fiscalia del TSJ de Madrid, els van informar del contingut del correu.
Eugenio Ribón, el degà del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, que va denunciar una “gravetat sense precedents”
És el degà del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, que va presentar una denúncia per la publicació de la nota informativa sobre el cas d’Alberto González Amador amb l’objectiu d’arribar a la “identificació completa dels autors d’aquests fets per depurar responsabilitats”, segons va defensar ell mateix en roda de premsa. Va considerar que la informació que contenia va provocar una “ruptura del secret professional que empara les comunicacions entre lletrats” i va constituir una “gravetat sense precedents en el marc del dret de defensa”.