Álvaro García Ortiz ha estat el primer fiscal general de l’Estat de la història a ser investigat pel Tribunal Suprem. I a partir de dilluns seurà per primera vegada al banc dels acusats. Arrencarà el judici per un presumpte delicte de revelació de secrets d’Alberto González Amador. El gran interrogant que hi haurà sobre la taula és si ell va filtrar el correu del 2 de febrer del 2024 en el qual l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. En tot moment, ell ha negat “rotundament” que enviés el correu als periodistes que el van explicar i publicar, però el jutge Ángel Hurtado va concloure després d’una instrucció de vuit mesos que “cal presumir” que ell va ser l’autor d’una “filtració subreptícia”. I la Sala d’Apel·lació del Suprem va insistir que la filtració va ser una “actuació coordinada i impulsada personalment” per Álvaro García Ortiz. Finalment, el jutge el va enviar a judici al·legant que “hi ha indicis suficients”, però es va negar a suspendre’l temporalment. Ell ho va atribuir a una “operació perfectament orquestrada” de l’entorn de la presidenta madrilenya. Des que el Suprem va obrir la causa, s’ha negat a dimitir: creu que és el “menys costós i més prudent” per a la institució i “reforça la independència de la Fiscalia” i defensa que “la mentida no pot derrotar” un fiscal general de l’Estat. En tot moment, ha comptat amb el suport del govern espanyol.
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primer cop
⏱️ De “no pot esperar” a “això ara no importa”: les 48 hores de la filtració sobre la parella d’Ayuso
“No hi ha cap prova”, subratllen fonts de l’entorn pròxim al fiscal general de l’Estat a les portes del judici. Simplement, hi ha una “identitat d’hores” i uns indicis “molt febles”. Al carrer Fortuny, argumenten que la “prova més gran” que no va ser Álvaro García Ortiz qui va filtrar el correu va ser que ell va voler elaborar i publicar una nota informativa amb els detalls del cas d’Alberto González Amador per desmentir la notícia que havia publicat El Mundo. Així mateix, argüeixen que ell ha acabat sent l’únic assenyalat perquè la investigació “ha començat pel final de la pel·lícula”. No obstant això, les mateixes veus lamenten que “també es condemna només amb indicis” i eviten fer pronòstics sobre el desenllaç del judici perquè es neguen a “pensar que el sistema no funciona”. Això sí, en cas de condemna, anticipen que la voluntat d’Álvaro García Ortiz és recórrer al Tribunal Constitucional o a Europa.
Què es jutjarà al Tribunal Suprem?
Ens hem de remuntar al 30 de gener de 2024. Alberto González Amador es va reunir amb el seu advocat, Carlos Neira: després que Hisenda li notifiqués que havia remès a la Fiscalia la investigació per les declaracions fiscals de la seva empresa, li va demanar que trobés la solució que provoqués “menys soroll” i el va autoritzar a negociar un acord de conformitat. Tres dies més tard, l’advocat va enviar un correu a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid oferint-se a reconèixer els delictes a canvi de pactar: “Certament, s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública”, va admetre. Aquest és el correu de la discòrdia. Més endavant, el fiscal Julián Salto va respondre el correu informant que havia estat assignat al cas i que prenia nota de l’oferta.
El 12 de març, elDiario.es va publicar en exclusiva que la parella d’Ayuso havia defraudat 350.951 euros a Hisenda amb una trama de factures falses i empreses pantalla. Aquell mateix dia, el fiscal va informar l’advocat que encara seguia viva la possibilitat d’arribar a un acord i el lletrat ho va fer saber a Alberto González Amador: “Sembla que tot segueix en peu”. I ell ho va fer arribar a Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya. L’endemà, a les 21.29 hores, El Mundo va assegurar que la Fiscalia li havia ofert un pacte, quan en realitat havia estat al revés, ja que va ser l’advocat de la parella d’Ayuso qui va fer el primer pas i es va oferir a reconèixer els delictes. La notícia va desencadenar, en paraules del jutge Ángel Hurtado, una “dinàmica d’un frenètic intercanvi” de missatges i trucades a la Fiscalia.
- 21.34 h | Pilar Rodríguez (fiscal en cap provincial de Madrid) i Álvaro García Ortiz parlen per telèfon.
- 21.39 h | Pilar Rodríguez truca a Julián Salto (el fiscal del cas).
- 21.43 h | Álvaro García Ortiz truca a Almudena Lastra (fiscal superior de la Comunitat de Madrid) per demanar-li els correus invocant la seva autoritat jeràrquica.
- 21.43 h | Pilar Rodríguez truca a Julián Salto i li posa presses: “El fiscal general de l’Estat no pot esperar, ho necessita saber ja”.
- 21.52 h | El correu del 2 de febrer arriba a Pilar Rodríguez.
- 21.54 h | Julián Salto truca a Almudena Lastra “bastant contrariat”.
- 21.59 h | Almudena Lastra i Pilar Rodríguez parlen per telèfon i Lastra li retreu que hagi enviat els correus al fiscal general de l’Estat: “Els filtraran”.
Finalment, a les 21.59 hores, Álvaro García Ortiz va rebre els correus al seu compte personal de Gmail. Posteriorment, La Sexta va publicar al seu web una notícia explicant que havia estat la parella d’Ayuso qui havia ofert el pacte i un periodista de la Cadena SER va informar en antena del mateix, fent referència al correu del 2 de febrer. Entremig, a les 22.27 hores, Miguel Ángel Rodríguez va enviar a un xat amb periodistes el contingut del correu que el fiscal Salto va enviar a l’advocat el 12 de març, en el qual ell recollia la proposta inicial del lletrat. Més tard, el fiscal general de l’Estat va insistir per aconseguir els correus que li faltaven amb l’objectiu de “tancar el cercle”.
- 23.01 h | Álvaro García Ortiz torna a contactar amb Pilar Rodríguez perquè li falta el correu del 5 de març que Julián Salto va enviar a l’advocat.
- 23.08 h | Pilar Rodríguez li demana a Julián Salto.
- 23.11 h | Després de no tenir èxit, Pilar Rodríguez contacta amb Virna Alonso (cap de la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid).
- 23.20 h | Pilar Rodríguez demana per WhatsApp a Julián Salto el correu del 12 de març on va comunicar a l’advocat que el cas estava judicialitzat.
- 23.36 h | Julián Salto informa Pilar Rodríguez que no hi ha cap email de 5 de març.
- 23.44 h | Julián Salto reenvia a Pilar Rodríguez el correu del 12 de març.
- 23.46 h | Pilar Rodríguez el reenvia a Álvaro García Ortiz, que en aquell moment disposa de la cadena completa de correus.
📝 El jutge processa el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
📝 El Suprem deixa a un pas de judici el fiscal de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
📝 El jutge envia a judici el fiscal general de l’Estat i rebutja apartar-lo del càrrec
L’escorcoll del despatx del fiscal general de l’Estat i l’eliminació dels missatges de WhatsApp
Al llarg de la instrucció de vuit mesos, hi ha hagut dos moments clau. En primer lloc, el 30 d’octubre, agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van registrar els despatxos d’Álvaro García Ortiz i de Pilar Rodríguez durant deu hores i van confiscar els seus dispositius electrònics, que han ofert els principis indicis de la causa. Posteriorment, la UCO va descobrir que el fiscal general de l’Estat havia esborrat dues vegades les seves converses de WhatsApp el mateix dia que el Suprem li va obrir la causa: va concloure que la “manca de missatges” anteriors al 16 d’octubre a WhatsApp es devia al “buidatge o esborrat intencionat de tots els missatges”. Una setmana després, va canviar de mòbil.
📝 La UCO veu una “participació preeminent” del fiscal de l’Estat en la filtració sobre la parella d’Ayuso
Què va dir el Suprem? El jutge instructor va lamentar que això va impedir “accedir a una informació, presumiblement rellevant, com apunta la mateixa circumstància de fer-la desaparèixer, i va quedar frustrada una part de la investigació”. La Sala d’Apel·lació va anar més enllà i va esgrimir que és de “comuna experiència” que un esborrat de dades es fa d’elements que puguin resultar “desfavorables” i va recalcar que, “des de criteris de racionalitat elementals”, la desaparició de la informació “va tenir per finalitat ocultar la informació”.
Què diu el fiscal general de l’Estat? Ara bé, quan va declarar al Suprem, va justificar que el seu telèfon mòbil “alberga informació que, per descomptat, pot afectar la seguretat d’aquest país” i va subratllar que contenia una “quantitat de dades i d’informacions absolutament inimaginables”. Va defensar que ho esborra tot d’una manera “absolutament regular” perquè les dades del seu dispositiu són “ultrasensibles”. Fonts del seu entorn insisteixen que el seu telèfon té coses que “ningú més pot veure” i que el seu mòbil “no pot sortir a la llum”. Així mateix, les mateixes veus esgrimeixen que el 16 d’octubre simplement estava canviant de dispositiu i argüeixen que al juliol “tothom sabia” que el Suprem obriria una causa contra ell i, per tant, si hagués tingut una voluntat de destruir-les proves, ho hauria pogut fer abans.
📝 El fiscal general de l’Estat va justificar al Suprem que va esborrar el seu mòbil perquè té dades “ultrasensibles”
📝 El fiscal general de l’Estat demana l’absolució i denuncia una “operació orquestrada” per l’entorn d’Ayuso
La nota informativa va ser l’embrió de la causa
El dijous 14 de març a les 10.22 hores, la Fiscalia Provincial de Madrid va difondre una nota informativa amb “aclariments” sobre la denúncia contra Alberto González Amador: detallava l’intercanvi de correus entre la defensa i la Fiscalia per fer palès que havia estat l’advocat de la parella d’Ayuso qui havia proposat inicialment un pacte de conformitat. Això va conduir la parella d’Ayuso a presentar una querella al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per presumpta revelació de secrets dirigida contra Pilar Rodríguez i Julián Salto.
Tres mesos més tard, el fiscal general de l’Estat va assumir la “responsabilitat última” de la nota: “La informació no s’hauria produït sense la meva prèvia autorització i les meves instruccions exprés i directes”, va sostenir. I va defensar que era una nota de premsa “objectiva, neutral i que no infringia cap deure de reserva perquè tots els correus electrònics havien estat prèviament revelats pels mitjans de comunicació”. I això va portar el jutge a demanar al Suprem que obrís una causa contra el fiscal general de l’Estat, que és aforat. Això va ser al juliol.
I el 16 d’octubre el Suprem va imputar Álvaro García Ortiz. Tot i això, va posar el focus en la filtració del correu i no en la nota informativa al·legant que, “davant del coneixement públic dels fets”, el document no contenia “informació indegudament revelada” perquè els detalls “ja havien estat trets a la llum”.
Les “indicacions” de la Moncloa al fiscal general de l’Estat acaben descartades
Quan el va processar, el jutge va sostenir que es podia “presumir” que Álvaro García Ortiz havia actuat “arran d’indicacions rebudes de la Presidència del govern espanyol” amb la finalitat de “guanyar el relat”. Tanmateix, prèviament, havia tancat la porta que la filtració s’hagués originat a la Moncloa. Després que Pilar Sánchez Acera (que era la mà dreta del cap de gabinet de Pedro Sánchez) declarés com a testimoni al Suprem i negués que la Fiscalia li enviés el correu de la parella d’Ayuso, Ángel Hurtado va descartar una “eventual participació” d’ella en la presumible filtració: “No va revelar res, per tant i en conseqüència, falta el primer dels requisits per poder-la considerar partícip d’un delicte de revelació de secrets”, afegia la interlocutòria.
Finalment, la Sala d’Apel·lacions va concloure que “l’afirmació fàctica” relativa al fet que “van existir indicacions rebudes de la Presidència del Govern cap al Fiscal General de manera que va veure compromesa la seva actuació” no havia estat “acreditada amb suficiència”, així que va argüir que incloure-la en el relat fàctic era “prescindible”. Ara bé, el “retret” formulat no tenia “rellevància”, atès que la “continuació del procés no afecta cap persona” vinculada amb el govern espanyol.