El processament del fiscal general de l’Estat continua endavant. Un mes i mig després que el jutge Ángel Hurtado processés Álvaro García Ortiz per delicte de revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, la Sala d’Apel·lació del Tribunal Suprem ha ratificat la decisió de l’instructor i desestima el recurso que va presentar Álvaro García Ortiz, queda ara a tocar del banc dels acusats i presumiblement es veurà abocat a convertir-se en el primer fiscal general de l’Estat de la història a anar a judici. La decisió no s’ha pres per unanimitat: el magistrat Andrés Palomo ha emès un vot particular oposant-se a la decisió dels seus dos companys, Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Porres. “L’apreciació conjunta de tots els elements indiciaris permet concloure, de manera provisional, que la filtració va ser una actuació coordinada i impulsada personalment pel fiscal general de l’Estat, que havia reclamat el correu dues hores abans de la seva publicació per tal de la seva difusió”, argumenta la interlocutòria. Es tracta del correu del 2 de febrer del 2024, en el qual l’advocat de González Amador reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. Així mateix, la Sala d’Apel·lació ha arxivat la causa contra la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, que també estava investigada: sosté que la dació de comptes que va fer és un “acte neutral” que “no evidencia per si mateix cap risc per al bé jurídic protegit pel delicte investigat”.
📝 El jutge processa el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
“Pensar que la filtració procedís de fonts alienes a la Fiscalia General, en concret, dels funcionaris o fiscals que poguessin haver tingut accés a la bústia de correus abans indicada, sembla completament desraonat”, argumenta la interlocutòria, de 27 pàgines. “Ningú, sens dubte, els havia filtrat anteriorment”, afegeix. D’altra banda, esgrimeix que els periodistes que van afirmar conèixer o haver vist el correu “s’han acollit al seu dret al secret professional”, cosa que “priva a les seves declaracions de tota possibilitat de corroboració, limitant objectivament la seva força probatòria”. “Els periodistes tenien alguna informació fragmentària, però no tenien notícia del contingut del correu”, relata. En aquest sentit, sosté que el deure de reserva sobre la informació “no cedeix pel simple fet que alguna persona conegués o tingués alguna referència del contingut de la informació reservada”, sinó que el que “pot eliminar la condició de dada reservada és el coneixement públic de la informació”, que “només es produeix mitjançant la seva publicació als mitjans de comunicació”.
De moment, des de la sala de màquines de la Moncloa mantenen el mateix relat dels últims mesos. “Ens hem de remetre al que s'ha dit fins ara”, contesten fonts del govern espanyol. “Sempre hem confiat en la seva innocència i màxim respecte a la justícia”, es limiten a afegir. Des del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, capitanejat per Félix Bolaños, eviten fer valoracions.
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primera vegada
⏱️ De “no pot esperar” a “això ara no importa”: les 48 hores de la filtració sobre la parella d’Ayuso
“Des de criteris de racionalitat elementals, la desaparició d’informació va tenir per finalitat ocultar la informació”
Així mateix, la interlocutòria és molt crítica amb el fet que el fiscal general de l’Estat esborrés els missatges del seu mòbil, com va acreditar la Guàrdia Civil. “És de comuna experiència que un esborrament de dades es fa d’elements que puguin resultar desfavorables”, esgrimeix. “La desaparició de la informació dels dispositius mòbils i correus des de criteris de racionalitat elementals va tenir per finalitat ocultar la informació davant d’una possible investigació i no pot queixar-se qui la va fer que ara té limitada la seva defensa”, insisteix. “No pot passar-se per alt que, malgrat la seva posició institucional, va esborrar els correus electrònics del seu compte de correu personal i també tots els missatges de WhatsApp, la qual cosa ha impedit als investigadors, malgrat els esforços realitzats a tal finalitat, accedir a tota la informació que existia sobre les comunicacions dels investigats”, postil·la.
“No es justifica raonablement l'existència d'una base indiciària sòlida”
Lluny d'aquest relat, Andrés Palomo (que va ser l'instructor de la causa de Francesc Homs pel 9N) signa un vot particular en el qual considera que “no apareix prou justificat” que Álvaro García Ortiz “hagi estat l'autor de la revelació de la informació continguda al correu electrònic de 2 de febrer de 2024, ni a la premsa, ni a la Presidència del govern espanyol”. El magistrat al·lega que la “relativa coincidència cronològica” entre el moment en què rep el missatge (21.59 hores) i el moment en què es difon per la Cadena SER (23.51 hores) resulta “insuficient” per processar-lo.
Justifica que, per fer aquest pas, no és suficient amb una “simple versemblança”, sinó que es necessita un “patrimoni indiciari amb un nivell incriminatori justificatiu suficient de la perpetració del delicte” i que aquest nivell indiciari sigui “igual o superior a qualsevol altra hipòtesi”. “No s'ha aconseguit justificar raonablement l'existència d'una base indiciària sòlida de la comissió delictiva”, esgrimeix. “No resulta possible atribuir d'una manera mínimament justificada [al fiscal general de l'Estat] la filtració del correu”, conclou.
Del TSJ de Madrid al Tribunal Suprem
Va ser el passat mes d’octubre quan el Suprem va obrir una causa contra el fiscal general de l’Estat després de rebre una exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que havia estat investigant una denúncia del Col·legi d’Advocats de Madrid i del mateix Alberto González Amador. Quan la instrucció va apuntar a Álvaro García Ortiz, que és aforat, el jutjat madrileny va haver de remetre la causa al Suprem. Tot plegat es remunta a un correu del 2 de febrer del 2024, en el qual l’advocat de González Amador va reconèixer que havia comès dos delictes fiscals, que un mes i mig després va publicar-se a la premsa. Durant vuit mesos, el Suprem ha indagat si va ser García Ortiz qui va filtrar-lo.
Just fa quinze dies, malgrat que la llei no contempla efectes suspensius en aquests casos, l’instructor va decidir paralitzar la causa a l’espera de saber la resolució dels recursos d’apel·lació per “raons de prudència” i per “evitar els problemes que poguessin presentar-se” si continuava endavant. “Sembla raonable que no s’hagi d’arribar a judici oral sense que quedin resoltes les objeccions plantejades en fase d’instrucció”, va argumentar. I ara té via lliure.
“No pot ser que la mentida derroti un fiscal general”
Després del processament, fonts del seu entorn van replicar que el fiscal general de l’Estat reiterava la seva innocència i es reafirmava en el seu “compromís de continuar defensant l’actuació i la integritat de la institució”. “No pot ser que la mentida derroti un fiscal general”, va defensar ell mateix dies més tard. “Si jo no romangués al meu càrrec, la persona que em substituís seria una figura feble”, va afegir. I el govern espanyol va tancar files amb ell: el ministre Félix Bolaños va mantenir la seva “confiança” en ell i el va definir com un “servidor públic exemplar” i la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, va lamentar que “alguns jutges fan coses difícils d’entendre”, acusant veladament el magistrat de prevaricació.
📝 El fiscal general de l’Estat rebutja dimitir malgrat estar a un pas del judici i reitera que és innocent
El fiscal general de l’Estat va denunciar conclusions “palesament errònies i il·lògiques” i imputacions “infundades o voluntaristes”
En el seu recurs d’apel·lació, el fiscal general de l’Estat va demanar arxivar la causa per la falta de “veritables indicis objectius” i va acusar el jutge de processar-lo “sense veritables indicis sustentats en dades objectives”, d’arribar a conclusions “palesament errònies, il·lògiques i equivocades” i a imputacions “infundades, arbitràries o voluntaristes” i d’haver fet una “activitat intensa de recerca incriminatòria” amb “clar caràcter invasiu”. “S’ha obtingut un conjunt de material probatori de descàrrec davant el qual empal·lideix irremissiblement l’escàs apilament incriminatori obtingut”, va argumentar. En aquesta línia, va esgrimir que hi ha “múltiples elements de refutació” que el jutge va ometre, com el fet que almenys una desena de periodistes van conèixer les negociacions entre l’advocat de González Amador i el fiscal abans que García Ortiz.
I li va retreure que “pretendre apuntalar la responsabilitat penal” del fiscal general de l’Estat a partir de “l’eventual ús polític o mediàtic d’un document que ja era de domini públic excedeix per complet el judici racional d’indicis”. I és que un altre dels seus principals arguments era que Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, que així ho va assegurar quan va declarar com a testimoni, havia tingut accés als correus: “Un cop que el titular del dret a la intimitat decideix fer partícips a tercers dels seus secrets o confidències, especialment quan es tracta de periodistes, aquestes informacions perden el seu caràcter reservat i el seu titular perd, per consegüent, el dret al fet que no es difonguin”, esgrimia el recurs. D’altra banda, va justificar l’eliminació dels missatges del seu mòbil: no va fer desaparèixer la informació per “capritx”, sinó per raons “alienes” a les perquisicions. “Si la instrucció no ha aconseguit obtenir les dades del terminal telefònic en produir-se l’esborrament, tampoc [ell] ha pogut defensar-se”, va afegir.
Les penes que reclamen les acusacions populars
Després que el jutge el processés, les set acusacions populars que estan personades a la causa van sol·licitar penes de presó per al fiscal general de l’Estat, segons els escrits d’acusació als quals va tenir accés ElNacional.cat:
- L’Associació Professional i Independent de Fiscals reclama sis anys de presó i dotze d’inhabilitació (també per prevaricació).
- Alberto González Amador sol·licita quatre anys de presó, una multa de 108.000 euros, una indemnització de 300.000 euros i tres anys de suspensió de feina.
- El Col·legi d’Advocats de Madrid (per una banda) i Vox, Hazte Oír i la Fundación Foro Libertad y Alternativa (per l’altra) demanen quatre anys de presó.
-
Manos Limpias demana quatre anys de presó i una multa de 216.000 euros.