A l’espera que el jutge Ángel Hurtado dicti la interlocutòria per enviar finalment a judici el fiscal general de l’Estat, un pas que donarà en els pròxims dies, es comencen a conèixer detalls sobre el futur (i presumible) judici a Álvaro García Ortiz per un presumpte delicte de revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. El magistrat va processar-lo fa tres mesos i la Sala d’Apel·lacions va avalar la seva decisió (amb un vot en contra) a finals de juliol. Ara com ara, el calendari amb el qual treballa el Tribunal Suprem és celebrar el judici el mes de novembre (coincidirà amb l’inici del judici a la família de Jordi Pujol, que arrencarà a l’Audiència Nacional el 10 de novembre). Així mateix, segons les normes de repartiment, la sala que s’encarregarà del judici, formada per set magistrats, tindrà una orientació majoritàriament conservadora, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts judicials a ElNacional.cat.
📝 El Suprem deixa a un pas de judici el fiscal de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
📝 El jutge processa el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
El tribunal l’integraran Manuel Marchena (que va ser el ponent del judici del procés i va ser president de la Sala Penal fins al passat mes de novembre), Carmen Lamela (que és la jutgessa que va dictar la presó preventiva dels consellers del Govern de l’1-O, dels Jordis i de Sandro Rosell), Andrés Martínez Arrieta (el nou president de la Sala Penal del Suprem), Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo, al costat de les progressistes Ana Ferrer (que va ser candidata a presidir la Sala Penal del Suprem i va acabar renunciant-hi) i Susana Polo (que va ser la instructora de la causa del Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg). Són els cinc magistrats que fa onze mesos van decidir obrir la causa contra el fiscal general de l’Estat, el nou president de la Sala Penal i Ana Ferrer com a magistrada més antiga entre els que no han intervingut fins ara.
La majoria dels magistrats són els que van participar en el judici del procés el 2019: cinc dels set van participar en la sentència. No hi van ser Susana Polo i Carmen Lamela, que ara sí que jutjaran Álvaro García Ortiz. I ara no repetiran Andrés Palomo (que va emetre un vot particular a la decisió de la Sala d’Apel·lació de confirmar el processament perquè considerava que “no s’ha aconseguit justificar raonablement l’existència d’una base indiciària sòlida de la comissió delictiva”) ni Luciano Varela (que també va ser instructor del cas de Baltasar Garzón).
La filtració va ser una “actuació coordinada i impulsada personalment” pel fiscal general de l’Estat
En la interlocutòria en la qual el processava, el jutge Ángel Hurtado justificava que “cal presumir” que el fiscal general de l’Estat “va facilitar” el correu a un mitjà de comunicació “perquè li donés publicitat, conscients ambdós que revelaria el seu confidencial contingut”. “[El correu] contenia informació sensible relativa a aspectes i dades personals d’un ciutadà [...] subjectes als criteris de reserva i confidencialitat per part de la Fiscalia [...] i que comporten un deure de discreció”, relatava. Adduïa que “no és tolerable cap divulgació a tercers sense autorització de l’interessat” i sostenia que la “reserva i sigil inherent a l’acord que s’estava gestionant” es va trencar quan es va divulgar públicament “sense consentiment” d’Alberto González Amador.
Posteriorment, la Sala d’Apel·lació del Suprem va avalar aquesta decisió i va concloure, de “manera provisional”, que la filtració va ser una “actuació coordinada i impulsada personalment” pel fiscal general de l’Estat. “Pensar que la filtració procedís de fonts alienes a la Fiscalia General sembla completament desraonat”, va esgrimir.
Les acusacions populars demanen entre quatre i sis anys de presó
El passat mes de juny, després que el jutge processés el fiscal general de l’Estat, les set acusacions populars que estan personades van presentar els seus escrits d’acusació.
- Alberto González Amador va sol·licitar quatre anys de presó, una multa de 108.000 euros, una indemnització de 300.000 euros i tres anys de suspensió de feina.
- L’Associació Professional i Independent de Fiscals va reclamar sis anys de presó i dotze d’inhabilitació (també per prevaricació).
- Manos Limpias va demanar quatre anys de presó i una multa de 216.000 euros.
- El Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM) i l’acusació acumulada formada per Vox, Hazte Oír i la Fundación Foro Libertad y Alternativa van sol·licitar (per separat) quatre anys de presó.
L’associació de fiscals que està personada va demanar al jutge que suspengués al fiscal general de l’Estat
A finals de juliol, després que el Suprem confirmés el processament, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) va presentar un escrit demanant al jutge que suspengués Álvaro García Ortiz tot recordant que l’Estatut del Ministeri Fiscal estipula que el fiscal general de l’Estat “acordarà” la suspensió cautelar de qualsevol membre del Ministeri Fiscal quan “es dicti acte d’obertura de judici oral per delicte comès en l’exercici de les seves funcions”. L’APIF raonava que, davant de la “inoperància dels mecanismes previstos reglamentàriament”, correspon al jutge d’instrucció adoptar mesures cautelars que “resultin necessàries per preservar el bon desenvolupament del procés”.
Al·legava que l’adopció de la suspensió cautelar “no pot delegar-se en els membres del Ministeri Fiscal a qui al·ludeix el Reglament” perquè Álvaro García Ortiz “no pot decidir si correspon o no la seva pròpia suspensió cautelar” i perquè els dos membres que han de substituir-lo “no són imparcials”. Són la tinenta fiscal (la fiscal que està intervenint en el cas) i el fiscal en cap inspector (que ha aportat documents a la causa i està proposat per declarar com a testimoni).
Ara bé, el novembre, el mateix jutge va tancar-hi la porta després de la petició que van fer-li la mateixa APIF i Manos Limpias davant del “risc clar d’afectació a la integritat del procés” per la “impossibilitat material” que el Ministeri Fiscal participi amb “imparcialitat”. “No puc compartir el plantejament, sinó que cal partir de la base que no s’hauria d’obviar que l’actuació hauria de comptar que la consentís el fiscal encarregat del cas”, va respondre Ángel Hurtado. Es tracta de María Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Suprem i número dos de la Fiscalia. “Fins i tot, si així fos i suposés una extralimitació, denunciant la situació”, afegia el magistrat. “Les consideracions anteriors i aquest compromís d’abstenció que ve de la Fiscalia, com a Institució, que és alguna cosa que no és necessari obviar, m’inclinen a no accedir a la suspensió provisional”, va reblar.
A més, va recordar que Álvaro García Ortiz va signar dos decrets per no intervenir en dació de compte, seguiment i/o qualssevol altres tràmits en aquesta causa i en la d’Alberto González Amador per “preservar la imatge d’imparcialitat” del Ministeri Fiscal. Tres mesos més tard, el mateix instructor va confirmar la seva decisió: “La peculiaritat del cas rau que en el nostre procediment qui es troba encausat és el fiscal general de l’Estat i, certament, no pot ser ell la persona que resolgui sobre la seva pròpia suspensió cautelar. Ara bé, que així sigui, no ha de servir per fer el salt de desviar la suspensió del tràmit establert i, funcionalment, derivar la competència per dir sobre ella al jutge”, va reblar.