Alberto González Amador es desmarca de la confessió en la qual reconeixia que havia comès dos delictes de frau fiscal. Ho va verbalitzar el seu advocat, Carlos Neira, en un correu que va enviar a la Fiscalia el 2 de febrer comunicant la seva “voluntat ferma” d’assolir una “conformitat penal, reconeixent íntegrament els fets”. “Certament, s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública”, admetia. Ara bé, el lletrat ho va fer “pel seu compte” i sense que ho sabés ni ho autoritzés la parella d’Isabel Díaz Ayuso. De fet, ell va tenir-ne constància més d’un mes després, el 14 de març. González Amador només volia la “solució que causés menys soroll” i la “millor per continuar en l’anonimat”. Així ho ha expressat, segons relaten fonts jurídiques a ElNacional.cat, en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem en la causa contra el fiscal general de l’Estat per presumpta revelació de secrets. L’advocat Carlos Neira declararà precisament com a testimoni el pròxim dimarts 27 de maig. A més, Alberto González Amador ha reconegut que “ha estat una destrossa” que se’l titlli de “delinqüent confés” (de fet, ha emprès una batalla legal contra Pedro Sánchez i els ministres que s’han referit a ell en aquests termes) i ha lamentat que la causa judicial li ha fet perdre contractes amb clients de fa quinze anys i que no li hagin trucat per impartir cursos que feia des de feia més de deu anys.
📝 El Suprem corregeix el jutge i accepta que la parella d’Ayuso testifiqui en la causa del fiscal de l’Estat
En una declaració que s’ha allargat poc més d’una hora, Alberto González Amador també ha recordat que en “dues ocasions” va negar els delictes davant de l’Agència Tributària i ha subratllat que ell sempre ha mantingut que “no hi ha factures falses, ni frau, ni societat interposada”. Així mateix, ha negat que ordenés al cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), que filtrés el correu del fiscal. “Fes el que vegis”, li va dir. Fa quatre mesos, després de declarar com a testimoni, MAR va reconèixer davant dels periodistes que González Amador no li va demanar que el difongués, però va al·legar que li havia donat el seu permís. La declaració d’Alberto González Amador d’avui és diferent de les altres dues declaracions que ha fet en les últimes setmanes, que van ser davant de la jutgessa que l’investiga per frau fiscal: el 24 de febrer es va acollir al dret a no declarar i el 10 d’abril va defensar la legalitat dels seus negocis amb Quirón.
“Res té a veure amb la meva feina com a presidenta de la Comunitat de Madrid i res té a veure amb nosaltres”, ha contestat Isabel Díaz Ayuso en ser preguntada per la declaració de la seva parella. “Em sorprèn que els màxims representants de tots els poders de l’Estat estiguin tan interessats en la inspecció fiscal d’un particular, sigui parella de qui sigui”, ha afegit des de Pozuelo de Alarcón després de visitar les obres del nou Centre de Salut Cerro de Les Daines.
Una querella al TSJ de Madrid com a origen de la investigació contra el fiscal general de l’Estat
L’origen de la causa contra el fiscal general de l’Estat és la querella que Alberto González Amador va presentar fa més d’un any al Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i contra el fiscal de Delictes Econòmics Julián Salto (que va acabar desimputat) per un presumpte delicte de revelació de secrets per la nota informativa que va difondre la Fiscalia donant dades sobre el seu cas de frau fiscal. Contra el criteri de la Fiscalia, que es va oposar a la seva admissió a tràmit, el TSJM la va acceptar per “investigar el veritable abast del conjunt dels fets relatats en l’escrit de la querella” i radiografiar si el Ministeri Fiscal “es va excedir en el dret a la informació que l’assisteix”.
Posteriorment, el fiscal general de l’Estat va assumir tota la responsabilitat sobre la nota: va argumentar que no s’hauria publicat sense la seva “prèvia autorització” i les seves “instruccions expresses i directes” i va defensar una nota de premsa “objectiva, neutral i que no infringia cap deure de reserva” perquè “tots els correus electrònics havien estat prèviament revelats pels mitjans de comunicació”. Ara bé, el TSJM no el podia investigar perquè és aforat i, a mitjan juliol, va enviar una exposició raonada al Suprem instant-lo a investigar Álvaro García Ortiz: “Ens trobem davant la tessitura que la total prossecució de les presents diligències faria necessari la seva contrastació amb la versió dels fets que pogués donar el fiscal general de l’Estat”, va al·legar el jutge. A parer seu, la nota va suposar la “divulgació de dades i informació que no pot ser revelada a tercers” perquè “perjudica un tercer i, fins i tot, un interès col·lectiu”.
Noves diligències abans de concloure la instrucció: cinc nous testimonis l’última setmana de maig
Tot feia pensar que la declaració de la parella d’Ayuso com a testimoni podria ser l’última diligència de la instrucció i era el pas previ a la decisió del jutge de si envia o no a judici el fiscal general de l’Estat. Però caldrà esperar una mica més per saber el desenllaç de la investigació. Just aquest matí, el jutge ha citat a declarar com a testimonis el 30 de maig quatre periodistes d’El País que han afirmat davant d’un notari que van tenir coneixement de les negociacions entre la parella d’Ayuso i la Fiscalia 36 hores abans que aquesta informació arribés al fiscal general de l’Estat. A més, tres dies abans, haurà de testificar Carlos Neira, l’advocat que va remetre el correu de la discòrdia a la Fiscalia i que avui ha estat assenyalat per Alberto González Amador. “S’hi accedirà, perquè, des del punt de vista del dret de defensa, com l’entén la defensa, no se l’ha de privar que l’exerceixi amb l’extensió que millor satisfaci els seus interessos”, argumenta el magistrat.
El Suprem va corregir la decisió del jutge sobre la declaració d’Alberto González Amador: “Pot servir per constatar la incidència en el pla personal”
Alberto González Amador ha declarat després que la Sala d’Apel·lació del Suprem esmenés la negativa inicial del jutge Ángel Hurtado i acceptés la petició de les defenses d’Álvaro García Ortiz i Pilar Rodríguez de citar la parella d’Ayuso com a testimoni en qualitat de querellant. A finals de gener, Ángel Hurtado ho havia denegat al·legant que la posició del querellant venia “prefixada” per la querella i per l’activitat del seu advocat durant la instrucció i, per tant, va considerar que prendre-li declaració com a testimoni suposava una “dilació per a la declaració dels investigats” i podria “resultar perjudicial” per als acusats.
Tanmateix, la Sala d’Apel·lació va mostrar-s’hi partidària per “esbrinar tots els contorns de la suposada difusió de dades” i va concloure que no hi ha raons per negar-s’hi: “Sent la mateixa defensa qui sol·licita la declaració del querellant, no veiem motiu per a la seva denegació, ja que serà l’afectat per la presumpta divulgació qui oferirà els contorns de la seva actuació. Tant a disposició de la instrucció es troba el querellat com el querellant”, sostenia la interlocutòria. “Pot, sens dubte, servir per constatar tals circumstàncies, particularment la seva incidència en el pla personal”, reblava. I això va portar l’instructor a citar Alberto González Amador com a testimoni.
Miguel Ángel Rodríguez va reconèixer davant del jutge que va filtrar el correu del fiscal
Ara fa quatre mesos, qui va declarar com a testimoni va ser Miguel Ángel Rodríguez (MAR), el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso. Va exposar que a les 22.27 hores del 13 de març va enviar el correu en el qual l’advocat d’Alberto González Amador reconeixia els dos delictes a un xat amb periodistes com a reacció a una notícia de La Sexta, publicada a les 22.10 hores d’aquell dia, que indicava que realment va ser la defensa qui va buscar el pacte amb Fiscalia. Prèviament, a les 21.29 hores, El Mundo havia explicat el relat al revés i havia assegurat que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador. El fiscal general de l’Estat va rebre el correu a les 21.59 h.
📝 Miguel Ángel Rodríguez reconeix que va filtrar el correu del fiscal que investigava la parella d’Ayuso
MAR va difondre el correu del fiscal Julián Salto del 12 de març en el qual reconeixia que el fet d’haver denunciat altres persones “no serà obstacle per poder arribar a un acord”. Ara bé, no va compartir el correu del 2 de febrer, que és al qual van accedir alguns mitjans el 13 de març a la nit i que ha donat lloc a la investigació contra el fiscal general de l’Estat. Després de declarar com a testimoni, MAR va al·legar davant dels periodistes que no tenia coneixement del correu del 2 de febrer, però un dels missatges de WhatsApp que va aportar al Suprem el contradeia: el 12 de març a les nou del matí, Alberto Gónzalez Amador li va reenviar un missatge en el qual el seu advocat mantenia la seva voluntat que “només hi hagi un condemnat” i una “multa mínima”.