Nova setmana clau a Madrid. Dimecres finalitzarà el termini que tenen PSOE i Junts per Catalunya per arribar a un acord sobre la llei d’amnistia. És el primer deadline. Si abans d’aquest 21 de febrer no aconsegueixen un pacte per tal que la Comissió de Justícia surti amb un nou dictamen, el termini és prorrogable per 15 dies més. I prou; perquè l’article 131.2 de la cambra no permet que el termini s’allargui més d’un mes. Tot plegat, perquè Junts va abocar el PSOE a renegociar la llei el passat 30 de gener, després que els socialistes es neguessin a modificar els delictes de terrorisme i de traïció que demanava la formació de Míriam Nogueras a través de les seves esmenes. Arribarà, tot, després que se celebrin les eleccions gallegues, que han servit com a teló per silenciar les converses entre PSOE i Junts.

🔴 Resultats eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant

🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats

Les dues formacions van reunir-se aquest dimecres a Barcelona, tot i que les converses no s’han aturat en cap moment. Els punts de partida estan, ara per ara, diametralment oposats. Uns volen mantenir la versió actual del text i els altres volen eliminar les excepcions dels delictes de terrorisme i de traïció. Pel que fa a solucions a mig camí, reformar el Codi Penal per retocar el delicte de terrorisme no és una opció; així ho va descartar Pedro Sánchez fa un parell de setmanes. La proposta que feia llavors el líder socialista era reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal, per tal d’escurçar el temps que poden tenir els jutges per a les seves instruccions. Cal tenir en compte, per exemple, que Manuel García-Castellón fa ja quatre anys que instrueix el cas Tsunami Democràtic. I és ara, quan s’està tramitant la llei d’amnistia, que busca les pessigolles als seus negociadors acusant Carles Puigdemont d’un delicte de terrorisme que fins i tot el govern espanyol nega que hagi comès mai.

Perquè fins ara, el PSOE es nega a donar noms sobre qui sí i qui no entraria en la llei d’amnistia. Preguntat aquest dimecres en una entrevista a Rac1 pels noms de Carles Puigdemont i Marta Rovira, el ministre de la Presidència i de Justícia no hi entrava. Sí que apuntava, però, que durant el procés mai no s’han viscut actes de terrorisme com els que existeixen en l’imaginari dels ciutadans d’aquest Estat: el gihadisme o ETA, principalment. “Ningú no es quedarà fora de la llei”, va asseverar Félix Bolaños. Però, alhora, els socialistes temen que acceptar les modificacions que exigeix Junts faci perillar passar els filtres del Tribunal Constitucional i de la justícia europea.

Al govern espanyol hi ha l’honest convenciment que la llei és prou bona per amnistiar qualsevol independentista. Al cap i a la fi, amb l’actual redactat de la llei, un jutge hauria de provar que Carles Puigdemont, amb intenció directa i de forma greu, va atemptar durant el procés contra la vida de persones. Per això Pedro Sánchez empeny Junts a un acte de fe amb la justícia espanyola. Però la formació independentista, amb l’hemeroteca a la mà, no es fia de cap jutge. I, tot sigui dit, algunes declaracions d’ERC en els darrers dies podrien arribar a donar la raó als juntaires.

ERC insisteix a tapar els forats de l’amnistia amb més indults

Esquerra Republicana malda per convèncer Junts que voti la llei tal com està. Els republicans ja van votar a favor de la versió actual de la norma a finals de gener, amb l’argument que el problema no està en el text, sinó en els jutges. I assenyalen que els forats que pugui tenir aquesta llei d’amnistia es poden tapar amb la concessió de més indults a independentistes per part del govern espanyol. Ho deia el dijous de la setmana passada el viceconseller de Comunicació i Estratègia del Govern, Sergi Sabrià, i el dijous de l’actual setmana el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

El primer etzibava a Junts que “no sempre es tenen dues oportunitats” i apuntava que cal “assumir que caldran nous indults” en el futur, en tant que la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme no s’aturarà un cop s’aprovi aquesta llei. Campuzano, per la seva banda, va assegurar que el govern espanyol està “obert” a indultar més independentistes si els jutges espanyols intenten esquivar la norma que ha de reparar, precisament, la persecució judicial a un moviment polític.

Això ho sap tothom”, apuntava el conseller, perquè l’executiu de Pedro Sánchez "per convicció o per necessitat, ha decidit tancar la carpeta de la repressió de manera definitiva". També aquesta setmana, de fet, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, assenyala que, en cas que apareguin “obstacles” davant l’amnistia, “estem preparats amb moltes opcions”. Però també aquest dijous, Jordi Turull contraatacava l’argumentari de Campuzano i l’acusava de “fer més costat al PSOE que a l’independentisme”, assenyalant que, amb la seva estratègia, no s’hagués celebrat mai el referèndum de l’1-O.

Els indults, també en boca del PP

Qui també ha pronunciat la paraula ‘indult’ aquests darrers dies ha estat Alberto Núñez Feijóo. Ha generat un escàndol en la política espanyola, un regal que ha caigut a les mans del PSOE de forma imprevista. El líder del PP va reconèixer, en una conversa informal amb periodistes a Galícia, que estaria disposat a concedir un indult condicionat a Carles Puigdemont. Va admetre que, també a canvi de ser investit president del govern espanyol, el seu partit va estudiar durant 24 hores la possibilitat de pactar amb Junts per Catalunya una llei d’amnistia. Finalment, va determinar que veu difícil que els jutges espanyols puguin provar que Puigdemont va incórrer en un delicte de terrorisme durant el procés. 

 

La confessió de Feijóo atura el desgast del PSOE amb l’amnistia

La confessió de Feijóo sobre Puigdemont ha estat un regal pel PSOE. Perquè, fins dissabte passat, fonts del govern espanyol reconeixien que passaven per un moment “d’abaixar la pilota” i de descans informatiu al voltant de l’amnistia. Els socialistes patien fins llavors desgast a causa de la negociació inacabable de la norma, sobretot per la plantofada per part de Junts, negant-se a votar a favor d’un text que podria contenir forats per on es colessin els jutges espanyols. Però, de cop, l’amnistia es va convertir en quelcom que desgastava més el PP que el PSOE.

Perquè els socialistes van aprofitar les confessions de Feijóo contra ell, denunciant la poca honestedat del líder popular. El PSOE ha estirat aquesta setmana el xiclet d'aquelles declaracions, amb l’esperança que la notícia pugui perjudicar el PP a les eleccions gallegues. I durant aquesta setmana ha disparat tones de munició contra Feijóo, fins al punt d’informar del seu canvi de posició sobre Puigdemont a la Comissió Europea en forma de carta. Aquest diumenge, precisament, el lideratge de Feijóo està en joc a les eleccions gallegues.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!