“Mai s’havia parlat tant d’una campanya gallega”. Ras i curt. És una reflexió que fa Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universidade de Santiago de Compostela, i que il·lustra en gran manera la “gran expectació” que s’ha creat al voltant de les eleccions al Parlament de Galícia del pròxim 18 de febrer, que es “jutjaran en clau estatal”. Evidència d’això és que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es bolcaran des del primer dia en la campanya electoral: dissabte Sánchez serà a Ourense amb José Ramón Besteiro, el candidat del PSdeG, i Feijóo participarà en el tradicional gran acte del PP a la plaça de toros de Pontevedra amb 14.000 persones, al costat d’Alfonso Rueda, el candidat popular a la reelecció, i de Mariano Rajoy. El president espanyol i el líder de l’oposició dipositen les seves esperances en aquests comicis, que tots dos intentaran vendre com un plebiscit de l’altre.
De teló de fons, no ens oblidem, hi ha la Xunta de Galícia, en mans del PP des del 2009 amb majoria absoluta. El BNG i el PSdeG aspiren a revalidar la coalició del 2005 i fien les seves esperances a la mobilització. “La participació puja quan hi ha possibilitats de canvi”, sentencia Bran Barral, que subratlla que “tots els partits estan mobilitzant” i destaca que “la campanya serà molt més important que en les eleccions del 2020”. “Dirimirà majories”, conclou. En aquesta línia, Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, considera que en aquests comicis “hi ha més joc” que en altres en els quals “l’alternança era enormement complicada”. Ara bé, Antón Losada, professor titular de Ciència Política de la Universidade de Santiago de Compostela, rebaixa una mica les expectatives i considera que el “canvi sempre està a prop”. Sigui com sigui, el gran repte que tindran el BNG, el PSdeG i Sumar serà incentivar la participació i visibilitzar que el canvi és possible: mentre el 80% dels gallecs, segons el darrer CIS, creu que guanyarà el PP, només el 38% vol que Rueda s’imposi. I mentre el 10% creu que la primera posició serà pels nacionalistes gallecs o els socialistes, el 45% voldria que la victòria fos seva. Una certa resignació que les forces que aspiren a l’alternativa hauran de combatre.
Les eleccions del 18-F seran les primeres d’un cicle electoral aquest 2024 de, com a mínim, tres cites a les urnes. Després de les gallegues, arribaran les europees, el 9 de juny, que poden ser decisives pel futur de la Unió Europea, i les basques, que encara no estan convocades i també poden marcar un punt d’inflexió al País Basc. Les tres conteses es llegiran en una doble clau: la distribució de poder que derivi dels resultats i, en paral·lel, el vencedor de la disputa permanent entre el PSOE i el PP. No és menor que, sense ser l’eix vertebrador de la campanya, les eleccions gallegues seran les primeres en les quals la ciutadania d’algun punt de l’Estat es pot pronunciar sobre l’amnistia. Malgrat això, Antón Losada dubta molt que, a Galícia, “l’amnistia doni un vot més al PP o li’n tregui un de sol al PSOE”.
L’electorat vol que es parli de Galícia
Qui té clar quins missatges vol que llencin els partits és la ciutadania: a l’hora de votar, el 70% aposta per temes propis de Galícia, una xifra que arriba al 91% al BNG i que és del 60% entre els votants del PP, segons el CIS. Aquesta realitat porta Antón Losada a considerar que l’estratègia del PP, que “va en la direcció contrària” a això, és “incomprensible”. “Estem veient Rueda parlar bastant de Catalunya i de Junts”, comenta Bran Barral, mentre que “quan Feijóo era candidat, totes les seves campanyes eren Galícia, Galícia i Galícia”, recorda Antón Losada.
En aquest sentit, Xoán Antón Pérez-Lema, advocat, escriptor i periodista gallec, alerta que espanyolitzar les eleccions és un “pastís enverinat” i té “molts riscos” pel PP. En canvi, apunta que Sumar (amb Marta Lois de cap de llista) sí que intentarà estatalitzar la campanya a través de la figura de Yolanda Díaz com a “garantia que la gent treballadora estigui defensada”. El que és indiscutible és que Ana Pontón, la candidata del BNG, articularà un missatge en clau d’agenda gallega, parlant, entre altres qüestions, d’educació, sanitat i infraestructures. “Una dinàmica estatal penalitza el BNG”, rebla Fernando Martínez.
Per la seva banda, al PSOE històricament l’ha beneficiat que les campanyes gallegues s’espanyolitzessin perquè té menys implantació territorial que el PP, segons apunta Antón Losada, que es mostra convençut que convertir les eleccions en un referèndum “Sánchez «sí» o Sánchez «no» és un factor mobilitzador”. Això podria estimular una bossa de votants socialistes que participen en les generals i es queden a casa a les autonòmiques. Fernando Martínez coincideix que, en circumstàncies normals, el PSOE voldria una campanya en “clau estatal”, però sosté que ara pot portar els socialistes a “elements que poden ser incòmodes”, una anàlisi a la qual se suma Xoán Antón Pérez-Lema, que considera que el PSOE “no hauria d’estatalitzar gaire la campanya” perquè a Besteiro “no li interessa que es parli d’amnistia”.
Unes eleccions que condueixen a un escenari sense precedents
Sigui quin sigui el resultat, la nit del 18 de febrer ens permetrà fer una lectura amb perspectiva històrica. No és cap secret que el canvi més rupturista seria que el PP perdés l’hegemonia; si això passés, totes les enquestes indiquen que la presidència de la Xunta recauria en mans del BNG, cosa que mai s’ha donat. Els nacionalistes gallecs assolirien més poder que mai i, a més, triangularien una triple presidència nacionalista inèdita a les tres nacions de l’estat, amb ERC a Catalunya i el PNB al País Basc. Però n’hi ha més: Ana Pontón es convertiria en la primera dona presidenta de la història de Galícia.
En l’escenari contrari, si el PP aconseguís revalidar i mantenir la majoria absoluta, aconseguiria el període més llarg de govern ininterromput a la Xunta, sumant les presidències de Feijóo i de Rueda. L’altre gran líder, Manuel Fraga Iribarne, va guanyar quatre eleccions consecutives (com Feijóo) i va estar quinze anys governant, però el 2005 l’aliança entre el PSdeG i el BNG, amb Emilio Pérez Touriño a la presidència, el va desbancar per un escó. El PP governa des del 2009 i Feijóo i el seu deixeble assolirien ara una longevitat mai vista a Galícia.
Un inici de campanya marcat per les manifestacions per la sanitat i pel medi ambient
L’arrencada de la campanya electoral, que es produeix oficialment aquest dijous a la nit, l’hauran protagonitzat dues manifestacions. Aquest diumenge, 4 de febrer, la plataforma SOS Sanidade Pública Galega ha convocat la ciutadania a Santiago de Compostel·la per reclamar mesures per resoldre els greus problemes de la sanitat pública. La mobilització, que arribarà el tercer dia de campanya, evidencia que la sanitat és una de les grans preocupacions dels gallecs (pel 10% de gent és el principal problema) i que aquest serà un dels temes que articularà les eleccions. El PP acusa la plataforma convocant de ser una “corretja de transmissió” de l’esquerra, tot i que la marxa es va anunciar quinze dies abans de la convocatòria electoral.
Sumat a la sanitat, el medi ambient també és un dels grans temes que hi ha sobre la taula a Galícia. Els carrers de Santiago es van omplir fa deu dies per protestar contra la gestió de la Xunta de la crisi dels pèl·lets, amb 15.000 persones segons la Policia Local de Santiago. La manifestació va congregar la societat civil, col·lectius ecologistes, associacions de peixaters i mariscadors, els candidats de tots els partits d’esquerres i líders estatals, com Yolanda Díaz i Irene Montero.
Dos debats electorals en quatre dies per posar les cartes sobre la taula
En tot aquest context, i en paral·lel als primers actes de campanya, arriben els dos primers debats electorals, amb enormes diferències. Aquest divendres, SER Galícia engega la maquinària amb un debat a tres, amb Pontón, Besteiro i Alberto Pazos Couñago, el portaveu del PP al Parlament. Rueda no hi ha volgut anar. Ara bé, la gran cita es preveu el dilluns 5 de febrer a la Televisió de Galícia, amb Rueda, Pontón, Besteiro, Lois i Isabel Faraldo (la candidata de Podemos, amb minses opcions d’aconseguir representació). Un debat que pot ser decisiu.
Així, entre una cosa i l’altra, Galícia (i, per extensió, el conjunt de l’Estat) haurà entrat novament en campanya electoral. I engegarà el camí que porti els gallecs i les gallegues a votar el 18 de febrer en unes eleccions en les quals volen que es parli d’ells i dels seus problemes, però que, inevitablement, aniran més enllà del que passa a Pontevedra, Corunya, Lugo i Ourense.