Ja fa pràcticament dues setmanes que el desacord entre PSOE i Junts va deixar la llei d’amnistia encallada al Congrés dels Diputats. Ara tenen fins al 21 de febrer per arribar a un acord, tot i que poden prorrogar 15 dies més aquest termini. Hi ha, però, una data assenyalada en el calendari que manté encara més discretes les converses entre les dues parts: els socialistes tenen eleccions gallegues el 18 de febrer. I parlar de l’amnistia implica, pel PSOE, desgast. Han deixat, doncs, la llei d’amnistia en dic sec. “Estem en un moment de calma, d'abaixar la pilota”, reconeixen fonts de la Moncloa, que expliquen que s’ha decidit deixar treballar tranquil·lament les poques persones coneixedores de les negociacions amb Junts.
🔴 Resultats eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
Aquesta setmana, un ministre de la màxima confiança de Pedro Sánchez xutava ben lluny en una conversa informal amb periodistes la pilota de les negociacions amb Carles Puigdemont. “Junts està mesurant ara mateix si va fer bé” deixant al congelador la llei d’amnistia, afirmava. Demostrava que al govern espanyol hi ha la idea que la formació independentista, a parer seu, es va equivocar, i que d’aquí al 21 de febrer baixaran les posicions de màxims. Aquest ministre obria la porta, sense contemplacions, a prorrogar el temps que tenen per arribar a un acord definitiu sobre la versió final del text. “Contactes n’hi ha sempre, però ara tenim marge de temps”, apunten a ElNacional.cat altres fonts de la Moncloa. Siguin com siguin aquests contactes, tot indica que com a mínim una de les dues parts haurà de cedir, perquè a hores d’ara les posicions són antagòniques. Junts reivindica la modificació en les excepcions de terrorisme i traïció. Mentre que des del govern espanyol, en públic i en privat, insisteixen que el text no es toca.
Pedro Sánchez estrenava la setmana plantejant una iniciativa que, set dies després, ha tingut més aspecte de globus sonda que d’una proposta real per convèncer Junts per Catalunya per votar a favor del redactat actual de l’amnistia: reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per escurçar el temps de les instruccions dels jutges. La formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras demana no obrir “nous fronts”, i reivindica que la seva exigència continua sent la mateixa: modificar del redactat actual de la norma les excepcions dels delictes de terrorisme i de traïció; les dues noves escletxes dels jutges espanyols per perseguir el moviment polític. Concretament, Carles Puigdemont.
Però la idea no ha quallat. També des de les altes instàncies del govern espanyol s’admetia aquesta setmana amb els micròfons apagats el poc convenciment que la idea servís com a contraprestació per “acontentar” Junts. A més, es tracta d’una mesura que ni PSOE ni govern espanyol han acabat de defensar gaire durant la setmana. Pilar Alegría, portaveu de l’executiu, desviava ràpidament el tema quan se li preguntava en roda de premsa sobre aquesta qüestió. Deia que la proposta està sobre la taula i que “tots som conscients que les instruccions s’allarguen”. No ha estat una proposta sòlida.
Fins i tot la vicepresidenta segona del govern espanyol va sortir a criticar la mesura. Yolanda Díaz, tot i voler reivindicar ser “prudent” perquè desconeixia la totalitat de la proposta, va afirmar aquest dimecres que la proposta “no va en la direcció correcta”. Només va limitar-se a dir, en favor de la idea, que qualsevol ciutadà necessita tenir un judici just i amb garanties i, per tant, no estar pendent eternament de la investigació d’un jutge, perquè això pot convertir-se en un calvari per a un processat. Va recordar, però, que hi ha causes que són molt “complexes” i que “necessiten uns ritmes” més llargs.
Sigui com sigui, Sánchez plantejava l’opció de reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal en una entrevista a LaSexta just després d’haver tancat la porta a modificar el delicte de terrorisme al Codi Penal. Ho feia també dies després d’haver fet un gest cap a Junts: recordar als jutges que tots els independentistes han de ser amnistiats, perquè el moviment no ha recorregut mai al terrorisme durant el Procés. No hi ha sobre la taula, però, cap proposta sòlida, encara.
Eleccions gallegues el 18 de febrer i primer termini per l’amnistia el dia 21
Així doncs, Junts té sobre la taula un calendari amb una data assenyalada: la del 21 de febrer, quan acaba el primer termini fixat per la Mesa del Congrés per posar-se d’acord amb els socialistes i elaborar un nou dictamen a la Comissió de Justícia de la cambra baixa. El PSOE en té una altra: les eleccions gallegues del 18 de febrer. El més probable, a hores d’ara, és que el PP revalidi la seva majoria absoluta. Però no sembla que pels populars sigui bufar i fer ampolles. Algunes enquestes assenyalen que la majoria absoluta d’Alfonso Rueda perilla. És per això que pels socialistes aquells comicis són imprescindibles. Pot haver-hi una remuntada de l’esquerra i tenir una Xunta governada pel BNG del bracet del PSdeG.
Eleccions a banda, el termini del dia 21 per la llei d’amnistia es pot ampliar quinze dies més si així ho considera i ho necessita la comissió. Si la Comissió de Justícia tornés a aprovar el dictamen abans que vencés aquest primer termini (una data que hi ha sobre la taula és el dilluns 19 de febrer, l’endemà de les eleccions gallegues), el ple podria donar llum verda a l'amnistia i remetre-la al Senat el dijous 29 de febrer. En cas que el termini es prorrogués, caldria esperar al 14 o al 21 de març (la primera setmana de març no hi ha Ple).