La instrucció del jutge Manuel García-Castellón en el cas de Tsunami Democràtic ha de ser revisada per la sala penal de l’Audiència Nacional en dos punts clau. El primer, si hi ha indicis del delicte de terrorisme o, per contra, només del delicte de desordres greus, com manté la Fiscalia. I, en el segon cas, si dos agents de la policia espanyola ferits durant les protestes en la plaça d’Urquinaona el 2019 tenen legitimitat per ser acusació particular en el cas de Tsunami Democràtic, que ha validat el jutge amb una nova resolució. Les defenses de dos encausats, Marta Molina i Oriol Soler, han confirmat a ElNacional.cat que presentaran recurs contra la decisió del titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional d’acceptar la seva personació, que també ha rebutjat el fiscal Miguel Ángel Carballo, posició criticada pel magistrat García-Castellón.
La resposta de l’Audiència Nacional serà vital per al futur de la investigació de Tsunami Democràtic. El magistrat García-Castellón, però, per evitar que li dilueixin el cas, sense esperar la resposta de l’Audiència Nacional, va elevar el cas al Tribunal Suprem, el qual ha de decidir si investiga el president Carles Puigdemont i pel delicte de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic. L’alt tribunal espanyol mana, i la seva resposta pot ser diferent del que dicti l’Audiència Nacional. Pel que fa a la personació dels agents de la policia espanyola, no està encara en debat al Suprem. Amb tot, el seu advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, ja ha demanat personar-se en la causa de Tsunami al Suprem, sense que el tribunal hagi dit si vol assumir o no la causa contra el president català.
El Suprem mana
En la resolució del jutge García-Castellón, del 9 de febrer passat, descarta el recurs presentat per l’advocat Benet Salellas, en nom de l’empresari Oriol Soler, en el qual sosté que els dos policies ferits no tenen legitimitat per personar-se en la causa de Tsunami, ja que les lesions no van ser causades pels encausats, ni instigades. Per contra, el magistrat exposa de forma concisa que repeteix els arguments que va donar en el recurs presentat per l’advocada Marina Roig, en nom de la veïna de Girona encausada, Marta Molina, del 24 de gener passat.
En concret, el jutge sosté que la protesta del 18 d’octubre de 2019 —quan es va convocar una vaga general a Catalunya contra la sentència del Suprem als líders catalans i que va provocar aldarulls a la plaça Urquinaona i suposades lesions als dos policies espanyols— “també formen part de la investigació de Tsunami Democràtic”, tot i que inicialment s’havia centrat en la manifestació a l’aeroport del Prat, el 14 d’octubre, i de talls a l’AP-7, a la Jonquera. García-Castellón rebutja que sigui una “investigació prospectiva”, com sostenen les defenses, i hi afegeix que Tsunami, plataforma anònima, “va donar suport a la vaga” a través de les xarxes socials i, per tant, s’ha d’investigar si hi ha indicis entre Tsunami i les lesions dels agents, tot i que cap dels 12 encausats hi era allà.
Puigdemont i la Fiscalia
Pel magistrat García-Castellón, però, hi ha indicis per imputar el delicte de terrorisme al president Puigdemont i la resta d’encausats, perquè tot i que no eren a la protesta, l’haurien impulsada, i se’ls pot atribuir responsabilitats. A més, el jutge insisteix que “Tsunami va ser una organització estructurada, amb rols definits, i vocació de permanència, organització a la qual s'imputa la comissió d'accions de naturalesa terrorista”.
De moment, la sala del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, no decidirà res fins que tingui l’informe de la Fiscalia sobre el cas Tsunami, que ha provocat una rebel·lió dels integrants més conservadors. Ara, la tinent fiscal del Tribunal Suprem i número dos de la Fiscalia General, María Ángeles Sánchez Conde, ha d'unificar el criteri de la institució davant de les discrepàncies existents i elevar una proposta a l'alt tribunal, després que una àmplia majoria de fiscals de la Junta de fiscals advoqués per proposar investigar Puigdemont per terrorisme.