"Jo no sóc nacionalista, sóc patriota constitucional i tinc dret a ser-ho", exclamava un pare de la Constitució, José Pedro Pérez Llorca, en la comissió de revisió de l'Estat autonòmic fa setmanes. La frase expressava una pulsió latent a la política espanyola, que s'ha solidificat en la lluita entre Ciudadanos i el Partit Popular, a causa del procés sobiranista. És aquí on Albert Rivera ha aconseguit mostrar-se més dur davant l'opinió pública i així ha forçat Mariano Rajoy a recuperar terreny de seguida, tot i ser responsable "d'escapçar" els líders independentistes amb el 155.

La contraofensiva va arribar aquesta setmana, quan el PP va presentar la proposta per prohibir els indults per sedició i rebel·lió, precisament, les causes penals per les quals es jutgen els dirigents del procés. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, assegurava que responia a una "demanda social". Ràpidament, Cs s'hi va apuntar i va posar el PSOE contra les cordes per decidir amb el seu vot que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i la resta de consellers siguin absolts –tal com demanava en la campanya del 21-D Miquel Iceta. 

La mesura va atiar la bel·ligerància de Rivera, que dos dies després va redoblar la pugna amb una nova ofensiva: "Modificar la legislació electoral perquè els pròfugs de la justícia no es puguin presentar a les eleccions", va dir, en al·lusió a Carles Puigdemont. El fet és que el PP no ho veu possible: fonts del gabinet del ministre Catalá consultades per El Nacional expliquen que no es poden fer lleis que vulnerin el dret de participació política, sinó que és un tribunal l'únic que els pot suspendre a posteriori –com va fer el Constitucional amb la candidatura de Puigdemont.

En aquest estat de coses, la iniciativa de Cs il·lustra una tendència que denuncien des del PP: que Rivera seria percebut com l'assot dur del procés i Rajoy, com el tou. "Impulsem mesures i ells se les apropien", deia un membre de la direcció popular, després que Rivera els instés a "recuperar el control" de l'Estat: "Un estat autonòmic és un estat descentralitzat, no una conya", va dir Rivera en unes jornades juvenils del seu partit. Això, malgrat que Rajoy ha reivindicat diversos cops que va ser ell qui va destituir tot un govern, "que no es feia des de la Segona Guerra Mundial". 

El fet és que la setmana va deixar un altre exemple amb què Cs es va erigir com l'ariet dur contra el procés. A la sessió de control Rivera va exigir a Rajoy saber "qui dimitiria" si es demostrava una línia d'investigació del jutjat 13: que l'1 d'octubre podria haver estat pagat amb factures del FLA. "Jo no pago factures per al referèndum, com vostè entendrà. Si té l'informe, faci-me'l arribar o al jutjat", va repondre el president del govern espanyol. Tanmateix, fonts d'Hisenda no descarten que sigui cert, malgrat les cauteles de la Intervenció General de l'Estat.

Però l'historial de Cs intentant treure pit amb una presumpta defensa de la unitat d'Espanya més fèrria és llarg. El darrer exemple va ser l'aprovació de la quota basca al Congrés. El ministre Cristóbal Montoro va acabar acusant Rivera de confrontar territoris i, de cop, va reivindicar la quota com a exemple de "pluralitat" a l'Estat, davant les paraules d'un Rivera que afirmava que la xifra del "cuponazo" era fruit d'un "tripijoc polític amb els nacionalistes" i una manera d'acabar amb la solidaritat i igualtat entre els espanyols.

Davant d'aquest escenari, Rajoy ja s'ha posat les piles per rellançar l'ofensiva del PP. Divendres va reforçar el flanc liberal amb la reforma per retirar els plans de pensions en 10 anys i el flanc dur, amb la presó permanent revisable –no per sedició i rebel·lió, ja que les modificacions en dret penal no tenen aplicació retroactiva. A més, dilluns reuneix els seus barons a Génova en un intent que li diguin a la cara allò que li arriba pels diaris: que el PP vol canvis a la Moncloa i un nou projecte per a Espanya –nacionalista o patriota constitucional– amb què frenar l'auge de Cs.