Mark Bray, historiador nord-americà i professor de la Universitat Rutgers (Nova Jersey), viu des de l’11 d’octubre passat a Madrid amb la seva família. Després de rebre amenaces de mort, va decidir abandonar els Estats Units i començar una nova etapa lluny d’un país que, segons ell, ja no tolera certes idees. L’assetjament contra la seva persona es va intensificar arran de l’assassinat de Charlie Kirk, fundador de Turning Point USA, durant un acte universitari a Utah. Tot i que Bray no tenia cap vinculació amb el succés, l’extrema dreta va posar-lo en el punt de mira. Donald Trump va aprofitar el context per signar una ordre executiva que designava Antifa com a “organització terrorista”, i figures de l’òrbita MAGA van començar a assenyalar-lo públicament, vinculant-lo —sense proves— al moviment. En una de les amenaces, li prometien que el matarien davant dels seus alumnes.
La diana sobre Bray no és casual. L’any 2017, pocs mesos després que Trump arribés a la Casa Blanca per primera vegada, va publicar Antifa: El manual antifascista (Capitán Swing, 2018) un assaig que repassa la història i evolució del moviment antifeixista des de Mussolini fins avui. El llibre va tenir una gran repercussió, amb milers d’exemplars venuts, i va convertir Bray en una veu rellevant en el debat públic. Però allò que el va fer visible també l’ha posat en risc. Des de llavors, grups com Turning Point USA l’han inclòs en llistes de professors “a vigilar” i han contribuït a la difusió d’un relat que el presenta com un perill per a la seguretat nacional. Avui, Bray s’ha convertit en un dels casos més clars del preu a pagar per la polarització als Estats Units.
Es considera un exiliat dels Estats Units?
És una pregunta una mica complicada per mi perquè el meu cas no és igual que el d’algú fugint de l'Alemanya de Hitler o fins i tot de l'Espanya de Franco, on la persecució era un projecte de l'Estat. Però és cert que vaig rebre amenaces de mort a un país on hi ha un munt d'armes. Hem vist assassinats polítics com el de Charlie Kirk, i és obvi que hi ha un sistema extraoficial que vincula la Casa Blanca amb organitzacions com Turning Point USA, amb figures de l'extrema dreta que m'estaven atacant. Hi ha hagut reunions entre el govern nord-americà i aquestes figures ultres parlant sobre Antifa. Al meu parer, les amenaces de mort es van començar a gestar a la Casa Blanca, no oficialment, així que em considero un exiliat, però no al mateix nivell que el dels perseguits pel nazisme i el feixisme.
És l'assassinat de Charlie Kirk el moment en què la seva vida comença a descontrolar-se?
Sí. Des del principi del segon mandat de Trump, ell ha volgut fabricar una crisi, una emergència com a excusa per accelerar la seva marxa cap al feixisme. Per exemple, quan parla sobre immigració, ho fa en termes d'una invasió, d'una crisi, i quan Kirk va morir, Trump va començar a dir que va ser culpa de l'esquerra. Va signar una ordre executiva dient que el moviment Antifa és una organització terrorista. Aquest va ser el context en què van començar les amenaces de mort. Així que sí, tot va començar amb la mort d’en Charlie.
Com a nord-americà, què opina del que representava Charlie Kirk?
És important destacar que, especialment en els dies després a la seva mort, era molt perillós dir qualsevol cosa d’en Charlie; hi va haver gent que va ser acomiadada de la seva feina. Ell va ser un dels fundadors de Turning Point USA, un grup nacional centrat en les universitats. La seva estratègia és influir en la política de la universitat, perquè per a l'extrema dreta la universitat és l'origen de tot el mal a la societat. Especialment després de la primera victòria de Trump el 2016, l'organització va començar a ser més racista i masclista. De fet, Kirk ha estat explícitament racista, ha dit que la gent negra no és intel·ligent, que cometen més crims i altres coses així. Tant ell com Turning Point USA han defensat la llibertat d'expressió, però només per a ells, la volen destruir per a la resta del món. Ells m'han atacat a causa del meu llibre.
L’anomenaven el Doctor Antifa a la seva llista de professors universitaris dels quals fan seguiment.
He estat en aquesta llista amb altres professors, la majoria dels quals hem rebut amenaces. Turning Point USA sap quines conseqüències té per a un docent estar en aquesta llista i no ha fet res per canviar-ho. D'una banda, defensen la llibertat d'expressió, però de l'altra diuen una cosa així com “mort als professors de l'esquerra”. Turning Point USA pot dir que la gent que escriu amenaces de mort no són membres de la seva organització, però és obvi que hi ha vincles.
Era la primera vegada que algú m'enviava l'adreça de casa, no era segur quedar-s'hi
En aquest context, quin va ser el moment exacte en què vostè i la seva família van decidir que havien de marxar del país?
Estava mirant un partit de baseball, a casa amb els meus fills, quan vaig rebre una amenaça amb la meva adreça. Era la primera vegada que algú m'enviava l'adreça de casa. Aleshores la meva dona i jo vam decidir que no era segur quedar-s'hi. Vam parlar una mica sobre la possibilitat de mudar-nos a una altra ciutat, però a poc a poc sentíem més por de viure als Estats Units. A més, si ens haguéssim quedat a Nova Jersey, els meus fills sempre m’haurien preguntat per què no podíem tornar a la casa de sempre, aquí a Espanya no ho fan perquè som a l'altra banda de l'oceà. El meu fill gran sap que alguna cosa no ha anat bé, però encara és massa jove per preguntar explícitament què ha passat.
Si hagués viscut aquesta experiència en un país sense armes, hauria pres la mateixa decisió?
Probablement no. Vaig començar a imaginar-me algú amb una arma automàtica a prop de casa meva, disparant. És central en aquesta història. New Jersey no és dels pitjors estats en aquest sentit, però n'hi ha altres com Texas on és molt fàcil aconseguir una arma. De vegades es venen fins i tot als supermercats.
Tinc por que si hi ha una crisi, Trump veiés l'oportunitat d'avançar cap al feixisme
Al seu llibre, recull l'origen del feixisme i el sorgiment de l'antifeixisme com a resposta. Hi ha feixisme als Estats Units avui dia?
És obvi que el govern de Trump té actituds feixistes. El president i la seva gent volen avançar cap al feixisme, però encara no ho han aconseguit en el sentit ampli de la paraula; no hi ha un únic partit i encara es pot protestar. La Casa Blanca ha enviat soldats a Washington D. C., Los Angeles, Chicago i Portland, però aquests soldats no han començat a perseguir els dissidents. Tot i això, dic que l'executiu està en marxa cap al feixisme perquè ha normalitzat el fet de tenir l'exèrcit desplegat en ciutats tradicionalment molt més demòcrates que republicanes. Trump ha fet passos importants en aquesta direcció. A més, membres del Partit Republicà han dit que el Partit Demòcrata és extremista i que el moviment Antifa funciona com el seu exèrcit. Tinc por que si hi ha una emergència real, una crisi o un atac terrorista, el president veiés una oportunitat d'avançar ràpidament cap al feixisme aprofitant-se de la por dels nord-americans.
En aquest context, i com diu al seu llibre, el feixisme és el rebuig a la racionalitat. Com se'l combat quan no hi ha espai per al debat?
És igual l'argument que facis servir, no hi ha comunicació entre dreta i esquerra. La gent seguidora del moviment MAGA (Make America Great Again) viu a un altre món on tots els immigrants són criminals, on el negre sempre ataca el blanc. La dreta ha tingut èxit a l’hora d’influir en el sistema educatiu a estats com Florida i Texas. El jovent a les universitats aprèn coses així, la seva visió paral·lela de la història dels Estats Units. Crec que el feixisme guanya poder en resposta a problemes reals, però la seva proposta per solucionar-los és ridícula. Per exemple, és cert que hi ha problemes amb l'economia, però la resposta és culpar els immigrants de tot. És necessari per a l'esquerra presentar solucions reals, però no tinc una solució màgica.
Visualitza un tercer mandat de Trump?
El Partit Republicà ha parlat una mica sobre la possibilitat d'un tercer mandat, el mateix Trump ha temptejat amb la idea, però no és legal. A més, ell ja és molt vell, així que crec que un altre candidat representarà els republicans. Probablement JD Vance, però no és un vicepresident popular. Si el 2028 tenim eleccions reals, crec que perdran. L'altra pregunta és qui serà el demòcrata, i no hi ha bones opcions. Hillary Clinton i Kamala Harris van perdre perquè eren candidates sense gaire suport. Ara es parla de Gavin Newsom, un perfil més de centre, però ha tingut opinions molt desafortunades. Al seu pòdcast, on també ha entrevistat gent de l'extrema dreta, va dir que es parla massa de la gent trans i que això conduirà els demòcrates cap a la derrota electoral.