“Per què Franco ens sembla malament?” És la pregunta que va llançar Jon Echevarría, dirigent de Nuevas Generaciones del PP a Guipúscoa i candidat a l’alcaldia de Zumarraga, a laSexta Xplica. Però, en realitat, és també la pregunta que plana sobre una part dels joves a l’Estat, en un moment en què les enquestes apunten que gairebé un 20% de nois i noies d’entre 18 i 24 anys consideren que la dictadura franquista va ser “bona o molt bona”.

En aquest context, les paraules d’Echevarría han fet soroll perquè no només qüestionen el franquisme, sinó que l’equiparen amb el comunisme i assenyalen membres del govern espanyol. Davant el debat sobre per què alguns joves miren amb simpatia aquella etapa, el jove del PP va plantejar al programa: “Franco ens sembla malament perquè és un dictador, oi? Això ho hem de reflexionar. Efectivament, ens sembla malament perquè és un dictador, i jo el que dic és que el comunisme és una ideologia igualment dictatorial”.

Tot seguit posa el focus sobre dues membres de l’Executiu: “Yolanda Díaz i Sira Rego són del Partit Comunista i enalteixen Fidel Castro. Abans de preguntar-nos per què els joves tendeixen cap a una dictadura, hem de saber per què ens governen dues ministres partidàries de la dictadura”, afirma Echevarría, recordem, del PP, no de Vox.

Maestre i Blanco desmunten el discurs del jove

Les declaracions van generar tensió al plató i una resposta immediata. Antonio Maestre, periodista, va demanar la paraula i va dir: “Et desmuntaré una mica, et punxaré el globus”. Ràpidament corregeix el plantejament d’Echevarría: “El comunisme no és un sistema polític, sinó que és un sistema econòmic”, i l’adverteix que “si vols parlar de comunisme, ho has de fer amb un mínim de formació i un mínim de rigor”. Quan el jove popular recorre a la “dictadura del proletariat”, Maestre el talla amb ironia: “Però si no saps ni el que és. Si vols, després quedem i et dono unes lliçons, però ara no és el moment”. Per a ell, el discurs d’Echevarría és part d’un fenomen més ampli: “El que està ocorrent és una radicalització dels conservadors”.

La sindicalista Afra Blanco reforça aquesta mateixa idea, indignada per l’acusació a Díaz i Rego i per l’equiparació entre comunisme i franquisme. Recorda que: “La ‘perillosa comunista’, Yolanda Díaz, avui ha estat present a tots els actes de la Constitució. Qui no hi ha estat és el vostre soci, Vox, perquè no defensa la democràcia”. I va alertar del retorn d’un vell patró: “Es torna a acusar determinats col·lectius dels mals de la societat. En el passat, els nazis culpaven els jueus. Van arribar a governar a partir de les urnes”. Segons Afra Blanco, els arguments del jove candidat popular de 18 anys són “'facilón', mentider i profundament perillós”.

Les dades que expliquen el fenomen

El que va passar al plató no és una anècdota. Les dades recentment publicades dibuixen un escenari complex en relació amb els joves i l’autoritarisme. Tot i que la majoria de la població continua defensant la democràcia com la millor forma de govern, gairebé una quarta part dels joves admet que, en determinades circumstàncies, un règim autoritari podria ser preferible. Entre els votants de Vox, aquesta xifra encara s’enfila més.

El desconeixement històric hi juga un paper clar. Entre la generació Z, gairebé la meitat dels enquestats no sap situar correctament el franquisme en el temps, i un percentatge similar desconeix com va morir Federico García Lorca o qui va iniciar la Guerra Civil. Paral·lelament, els nois joves tendeixen molt més que les noies a valorar positivament el franquisme o a relativitzar-ne els efectes negatius, sovint associant-lo a una suposada estabilitat econòmica o a l’ordre social, sovint, amb el típic argument que cada cop més joves utilitzen: "Franco va instaurar les pensions, la seguretat social i va construir pantans".

La memòria del franquisme continua sent un terreny de disputa en ple 2025. Mentre les lleis de memòria busquen reparar famílies que durant la dictadura no van poder ni enterrar els seus morts, des de sectors de la dreta es parla d’“adoctrinament” o de “reobrir ferides”. Aquesta tensió es trasllada també a part de la joventut, que rep missatges que relativitzen els crims del franquisme, presenten aquella etapa com un període d’“ordre i progrés” i posen al mateix nivell comunisme i dictadura com si fossin fenòmens equivalents. Les decisions polítiques dels últims anys—la retirada de símbols franquistes, l’obertura de fosses o el trasllat de les restes de Franco— es viuen de manera completament oposada segons la mirada ideològica, i alguns joves absorbeixen aquests marcs sense el context històric necessari i nodrits del que diuen els pseudoperiodistes i pseudomitjans de torn.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!