Ja ha començat el cicle electoral i això es nota a les portades aquest diumenge, carregades d’enquestes, que han disparat les pors dels dos principals partits, el PSOE i el PP, que es veuen molt afectats pels casos de corrupció i escàndols com el cas Salazar, d’una banda, i per l'imparable ascens de VOX, de l’altra. La primera cita amb les urnes és el pròxim 21 de desembre a Extremadura, però entre la premsa conservadora hi ha ganes de què s’avancin les eleccions generals, malgrat que Pedro Sánchez diu per activa i per passiva que esgotarà la legislatura fins al 2027. L’enquesta de El Mundo publicada aquest diumenge afegeix pressió, perquè assegura que “el 66% demana eleccions ja davant la degradació de les institucions”. Explica que dos de cada tres ciutadans consultats reclama anar a les urnes perquè “el que perceben és un Executiu en una evident debilitat parlamentària i amb una arquitectura institucional greument deteriorada: el 87,5%, és a dir, gairebé nou de cada deu, així ho creu”, conclou el rotatiu després dels resultats de l’enquesta de Sigma Dos.
Petició d'avançament a 'El Mundo'
Diu El Mundo que la petició d’avançament electoral és majoritària i es converteix en un clam entre els votants del PP i de Vox, convençuts que la dreta obtindrà una victòria si es convoquen ara els comicis. Entre els populars, el 96,8% volen anar a votar, i entre els electors de Vox, el 94,5%. Però el percentatge baixa dràsticament entre els partidaris del PSOE, i sobretot de Sumar, tot i que entre els votants socialistes hi ha un 41% que també és partidari d’anar eleccions, mentre que només ho fa un de cada quatre votants de Sumar, davant les males perspectives electorals que té el partit. Però en el que estan gaire d’acord els votants és en el greu deteriorament de les institucions, propiciat “per l’ús partidista”. El 87,5% opina així, “i aquest percentatge s’ha incrementat en més de cinc punts des del juny de 2024. Coincideixen en aquesta apreciació els votants de tots els partits: el 90,5% del PP; el 84,5% del PSOE; el 91,7% de Vox, i el 88,3% de Sumar”.
L'empresonament d'Abalos i Koldo passa factura
L’enquesta de El País se centra en la intenció de vot en unes hipotètiques eleccions, i els resultats determinen que “el PP i Vox consoliden el seu avantatja sobre l’esquerra després de l’empresonament d’Ábalos i Koldo Garcia”. El diari de Prisa explica que els resultats de l’enquesta de 40DB afirma que el partit d’Abascal obtindria, si les eleccions fossin avui, cinc punts més que en el 2023 (el 17,4 dels vots, mentre que el bloc del PSOE, Sumar i Podemos, perdria quasi set. Aquest sondeig reflecteix també que els populars pugen mig punt respecte del baròmetre anterior, fins a situar-se en el 31%, dos punts percentuals menys que en les darreres eleccions generals; el PSOE baixa un altre mig punt i es deixa gairebé quatre des dels comicis; Sumar perd un punt en només un mes i Podemos puja set dècimes. També puja SALF, la marca política de l’agitador Alvise Pérez, que malgrat que sobre ell pesen sospites de finançament irregular, torna a pujar fins a situar-se en un 2,3% d’estimació de vots. En canvi, aquest sondeig mostra que la intenció de vot dels partits (Junts, ERC, EH Bildu, PNB, BNG i CC) que van donar suport a la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, se situa en el 6,5%, mig punt menys del que van aglutinar en els darrers comicis generals. A banda de l’enquesta, El País destaca com a tema més important de la seva portada que el “cas de les residències” a Madrid, que van provocar milers de morts durant la Covid, “es reactiva amb la declaració d’excàrrecs d’Ayuso”. Els primers interrogatoris judicials dels quatre responsables autonòmics imputats per aquest cas es produiran aquesta setmana, després de dos intents fallits de portar davant la justícia aquest cas.
Davallada socialista a Extemadura
Però la por electora en les files del PSOE es reflecteix en l’enquesta que publica La Razón sobre les eleccions a Extremadura, uns comicis que es van avançar després del rebuig del PSOE, Unidas per Extremadura i Vox als pressupostos autonòmics pel 2026, quan el cicle ordinari tocava en maig del 2027. Maria Guardiola (PP), l’actual presidenta, aspira a revalidar el càrrec guanyant les eleccions amb majoria absoluta, sense dependre de Vox, com en la legislatura actual iniciada en 2023. I les enquestes li són favorables, com el que publica aquest diumenge el rotatiu de Planeta. Segons aquesta enquesta, el PSOE perdria 50.000 vots i sis diputats (n'obtindria 22, el 33,1% dels vots), mentre que “el PP creix i fidelitza més que ningú i guanya a l’esquerra, mentre que Vox creix 3 escons”. Segons els resultats, el PP obtindria 30 escons (el 42,9%) però es quedaria a 3 escons de la majoria absoluta, mentre que Unidas per Extremadura perdria 1 escó (n'obtindria 5, el 8% dels vots).
Els temors del PSOE i del PP
El temor entre les files del PSOE és el que destaca El Periódico en la seva portada. Les federacions socialistes temen que el partit pateixi una “desmobilització en el cicle electoral” que començarà a Extremadura i pagui “la factura de la corrupció”. El rotatiu afirma que “els casos Cerdan i Ábalos, i la indignació de sectors feministes pel cas Salazar estressen les estructures territorials”, i que la cita electoral extremenya el 21D es veu com “un plebiscit sobre els escàndols” entre els quadres autonòmics. En canvi, a La Vanguardia el que s’explica és la por del PP per la caiguda de vots a Catalunya que ha mostrat el darrer sondeig del CEO, que ha mostrat que Pedro Sánchez, Santiago Abascal i Yolanda Díaz són, en aquest ordre, els líders preferits per l’electorat català per presidir el Govern, per davant d’Alberto Núñez Feijóo. La preocupació, explica el diari dels Godó, ha motivat que Feijóo multiplicarà la seva presència a Catalunya “posant sobretot el focus al carrer, als barris, al cinturó metropolità. No només a Barcelona, també a Girona, Lleida i Tarragona”. Els populars, assegura la informació, “consideren que Feijóo ha de donar-se a conèixer de manera directa en l’electoral català”. El partit s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir almenys tres escons més a Catalunya, i arribar a 9, que són claus per arribar a la Moncloa, donat que les circumscripcions catalanes aporten 48 diputats al Congrés.
Al voltant de la pesta porcina i els senglars
La pesta porcina també atrau titulars en la premsa catalana, especialment a l’Ara, que a més de fer-xe ressò de què no s’han detectat nous positius i que el cap de setmana ha tancat amb el brot sota control, explica en un reportatge que a Catalunya hi ha el doble de senglars per quilòmetre quadrat que fa 25 anys. També El Periódico posa el focus en l’excedent de senglars i en els caçadors, un col·lectiu amb 60.000 llicències a Catalunya que es reivindica com a solució en la crisi. El Punt Avui, que dedica el dossier habitual a la ruta per les esglésies del Solsonès, recull que la jornada tanca sense registrar més exemplars de porc senglar infectats, mentre que La Vanguardia explica un pla per establir un “tallafocs” entorn de la zona de la pesta porcina.
