Silenci, pau mental, aire pur i aigües clares. Pensaments (i sabates) fora. Situat al cor del Nelson Lakes National Park, a l’illa Sud de Nova Zelanda, es troba un llac blau-violeta que ha captivat científics, turistes i comunitats locals. Conegut com a Rotomairewhenua, o “el llac de les terres pacífiques” en llengua Māori, aquest petit, però espectacular llac es va convertir en un lloc sagrat per la tribu Ngāti Apa, que hi realitzava rituals per garantir el viatge de les ànimes al seu lloc ancestral, Hawaiki.
El llac d'aigua dolça més clar del món
Ara, però, excursionistes, exploradors i turistes de tota mena també han quedat fascinats per la seva claredat extraordinària. Fa aproximadament una dècada, els científics van mesurar la seva “puresa òptica excepcional”, amb una visibilitat de 70 a 80 metres, posicionant-lo com el llac d’aigua dolça més clar del món. Aquesta reputació s’ha difós ràpidament a les xarxes socials, convertint Rotomairewhenua en una destinació molt popular durant l’estiu neozelandès, entre desembre i març.
Però aquest augment de visites comporta riscos. La principal amenaça és una alga microscòpica invasora, lindavia, coneguda com a “lake snow” o “lake snot”. Originària de Nord-amèrica, aquesta alga ja afecta altres llacs de la regió i podria ser transportada al llac sagrat a través de les sabates, ampolles d’aigua o equips humits dels visitants. Tot just un petit fragment pot alterar l’ecosistema i disminuir la claredat que fa famós el llac.
“El que preocupa profundament és que aquesta espècie invasora pot tenir conseqüències greus sobre la qualitat de l’aigua i la salut general del llac”, alerta l'ecòloga i assessora ambiental de Ngāti Apa, Jen Skilton, a la CNN. A més del risc ecològic, l’entrada de l’alga seria una amenaça per la cultura i espiritualitat de la comunitat Māori, que considera Rotomairewhenua un lloc “tapu”, és a dir, sagrat.
Netejar-se les sabates abans d'acostar-se al llac
Per protegir el llac, des de 2013 el Department of Conservation, el Ngāti Apa ki te Rā Tō Trust i el Te Araroa Trust han implementat mesures de bioseguretat. S’han instal·lat estacions de neteja de calçat i equips a les zones de llacs afectats i es recomana als visitants no tocar l’aigua, ni mullar tovalloles ni fer fotografies subaquàtiques. Durant l’estiu, responsables i voluntaris vigilen el llac, educant els caminants sobre els riscos ecològics i culturals.
Malgrat els esforços, encara existeix una bretxa entre comprendre el problema i actuar correctament. Molts turistes reconeixen els senyals i la necessitat de netejar-se el calçat, però no sempre compleixen amb les recomanacions. “Hi ha la percepció que no soc jo qui fa mal, sinó els altres”, explica Janet Newell, ranger del Department of Conservation, a la mateixa cadena nord-americana.
El repte és trobar un equilibri entre accés i conservació. Limitar el nombre de visitants seria complicat i costós, però les autoritats i la comunitat Māori confien que l’educació i la responsabilitat individual poden preservar el llac. Com assenyala Skilton: “L’augment de visitants porta oportunitats i responsabilitats. Cal que tots els que visiten el llac entenguin la seva importància i actuïn per minimitzar l’impacte.”
Visitar Rotomairewhenua ofereix una experiència única: aigües cristal·lines, paisatges alpins i un sentiment de pau profunda. Però la bellesa del llac depèn de la cura de tots els qui s’hi apropen, per mantenir la seva puresa ecològica i cultural per a les generacions futures.