Pràcticament ningú nega ja l’existència d’una bombolla inversora amb la intel·ligència artificial, com tampoc el risc que la retirada de fons dels mercats nord-americans pugui frenar l’economia dels Estats Units, primer, i generar una reacció en cadena després. Les grans tecnològiques mundials han apostat milers de milions en aquesta tecnologia revolucionària i encara no recullen beneficis, impulsades pel FOMO (Fear of Missing Out o por de perdre l’oportunitat) i acaparant la meitat del creixement dels Estats Units. 

El director executiu de Google, Sundar Pichai, va dir en entrevista amb la BBC que hi ha “elements d’irracionalitat” al mercat de la IA i que cap companyia quedaria exempta de les conseqüències si es desinfla la bombolla. 

Fins i tot l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) ha reconegut els riscos en la seva darrera anàlisi de perspectives econòmiques. “L’impacte en les empreses tecnològiques vinculades a la IA podria ser especialment greu si es veien obligades a rebaixar el valor dels seus actius relacionats amb la IA a causa d'un rendiment inferior a l’esperat”, diu l’organització, que alerta que “les cotitzades d’IA han acumulat un deute substancial” per aquestes inversions. 

La mida de la bombolla, desfermada pel furor inversor, no vol dir que no sigui una tecnologia revolucionària. Analistes i experts coincideixen que ha de canviar el món del treball i les empreses. Però és molt difícil que les inversions milmilionàries generin retorns immediats o a mitjà termini. 

L’expert en finances i professor de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management Xavier Brun diu que hi ha bombolla perquè “hi ha una inversió en oferta molt elevada i es paga un preu molt elevat per metre quadrat de benefici”.

Tot i això, creu que l’impacte serà “relativament baix per a l’economia” i que es donarà una situació més semblant a la crisi de les puntcoms de l’any 2000 que no pas a la bombolla immobiliària que va desencadenar una crisi mundial. “No és una crisi, apareixeran flors boníssimes que creixeran d’una forma espectacular”, diu Brun. 

“És un barri molt concret de la ciutat dels mercats financers que no té per què afectar a la ciutat dels mercats. Hi ha altres barris que estan més barats i estan forts i la gent anirà a invertir allà”, reflexiona. 

Brun posa xifres a la bombolla. “Meta, Alphabet, Microsoft i Amazon es gastaran 2 bilions d’euros, més que el PIB espanyol, en cinc anys en inversions en IA. Si volen mantenir la rendibilitat actual, del 30%, amb aquestes inversions, han de sumar beneficis que sumen cinc vegades el valor de Microsoft. És un benefici que no sumen avui dia. No entraran en pèrdues perquè generen molta caixa, però reduiran beneficis”, reflexiona. “Cada habitant hauria de gastar 220 euros cada any per complir les vendes necessàries per donar rendibilitat”, completa. 

“Tothom ha invertit com si s'hagués d'acabar el món i això ha disparat també la inversió en data centers, de forma que el preu baixarà. Però no han frenat perquè no volen quedar-se fora”. Brun creu que les grans tecnològiques sobreviuran a aquesta bombolla, però d’altres com Oracle o Open AI poden patir. “Hi haurà una guanyadora, de la mateixa forma que les grans tecnològiques d’avui van néixer de la crisi de Myspace o Yahoo”, completa. 

El risc de contagi

L’economista i expert en borsa Pablo Gil és més pessimista. “Les grans tecnològiques dels Estats Units, que han aportat la meitat del creixement del PIB, tenen cotitzacions molt elevades i potser s’han endeutat massa per les inversions en centres de dades. Si això es refreda perquè no hi ha retorns necessaris en els terminis prevists i els inversors retiren el seu suport, això podria propiciar una caiguda en borsa que frenaria el PIB i si els Estats Units es refreden això es contagia, podria generar-se una potencial recessió”. 

Les empreses coneixien el risc d’aquesta bombolla, però “l’efecte FOMO els ha fet entrar en aquesta cursa, perquè si es queden fora poden sortir molt perjudicats”, diu Gil. 

L’efecte en els llocs de treball, que ja s’expressa amb els acomiadaments de 600 enginyers de Meta o de treballadors d’Amazon, arribarà d’una forma o una altra, segons Gil. “Si no és per la bombolla, serà per la revolució tecnològica de la IA, que afectarà mercats laborals creatius i canviarà l’estructura laboral”, diu. “La bombolla de les puntcom no va canviar la importància d’internet a les nostres vides”, reflexiona Gil. “Si punxa la bombolla, la recessió es contagiarà perquè no hi ha creixements forts i saludables en altres potències”, completa. 

L’eco de la bombolla ja se sent a Barcelona, que és la tercera ciutat del món que més inversions estrangeres ha rebut en IA. “Sí, existeix por a la bombolla”, sentencia Ricard Garriga, cofundador i director general de Trioteca. Però creu que justament “les empreses que han invertit en intel·ligència artificial sense tenir una base seran les que patiran”. I creu que d’altres, com la seva, ho han fet amb visió i sortiran reforçades. 

El furor inversor en intel·ligència artificial al 22@, en definitiva, pot frenar-se en els mesos vinents, com ja va succeir en general a les start-ups amb les pujades dels tipus d’interès. Però per Garriga, les que hagin invertit amb més encert no veuran que aquest fre les perjudiqui en els comptes de resultats.