Aquest dilluns fa exactament un any que Bashar al-Assad va fugir de Síria, la nit del 8 de desembre del 2024, quan les forces rebels van entrar a Damasc i van posar punt final a més de mig segle de règim familiar al país. L’enderrocat dictador, que va governar amb mà de ferro durant dues dècades després de rellevar el seu pare Hafiz al-Assad, va abandonar la seva residència sense esperar que sortís el sol. El seu destí: Moscou, on viu des d’aleshores en un exili discret però envoltat d’escepticisme. Al-Assad i la seva família resideixen sota la protecció del Kremlin, vigilats les 24 hores del dia, i la seva estada a Rússia es manté en l’hermetisme més absolut, amb els mitjans oficials evitant referir-se directament a la seva situació i limitant-se a reproduir puntualment algunes especulacions aparegudes a la premsa estrangera. “No podem compartir cap informació sobre aquest assumpte”, va dir a dir fa pocs dies el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
Tot i haver fugit del país, Al-Assad no ha aterrat a Moscou com un desconegut. Durant els seus anys al capdavant del règim sirià, ell i la seva família ja solien passar temporades a la capital russa, emparats per un Kremlin que n’ha estat el principal valedor internacional. Va ser precisament des de la base militar russa de Khmeimim, a la província costanera de Latakia, des d’on van fugir la matinada del 8 de desembre, quan l’ofensiva de l’Organisme d’Alliberament del Llevant —liderat per Ahmed al-Sharaa— feia caure Damasc. Un any després, segons va revelar el diari Die Zeit, Al-Assad viu amb la seva dona i els seus fills en un triple apartament d’un dels gratacels de vidre del districte financer de Moscou, a només quatre quilòmetres del Kremlin. Es tracta d’una de les zones més exclusives de la ciutat, on s’aixequen set dels deu edificis més alts del continent. A més, segons fonts del seu entorn, el clan Assad disposaria també d’una masia fortificada als afores, protegida per una empresa de seguretat privada.
El "carnisser" de Síria s’aficiona als videojocs
Una de les dades més sorprenents del seu exili és que Al-Assad passa bona part del temps jugant a videojocs en línia. Segons Die Zeit, l’expresident sirià hi dedica hores, tancat a casa seva, mentre evita qualsevol aparició pública. A vegades, baixa fins al centre comercial situat a la planta baixa del mateix gratacel on viu, tot i que no consta que ningú l’hagi reconegut mai. Aquesta invisibilitat és, de fet, una de les condicions fixades pel Kremlin per garantir la seva seguretat, sota la vigilància constant dels serveis secrets russos (FSB). Conegut internacionalment com “el Carnisser de Síria” per la brutal repressió contra la seva pròpia població i els crims de guerra atribuïts al seu règim, el contrast entre la seva afició als videojocs i el seu passat afegeix un to gairebé grotesc al seu present. Die Zeit no especifica a quins jocs juga ni si interactua amb altres usuaris sense revelar la seva identitat.
El silenci oficial sobre la vida actual d’Al-Assad ha alimentat tota mena de rumors, inclosos dos intents d’enverinament que cap autoritat ha confirmat. El primer s’hauria produït poc abans d’entrar en el 2025, quan perfils presumptament vinculats a la intel·ligència exterior russa van afirmar que, de sobte, l’exdictador va començar a ofegar-se, tossir i patir forts dolors d’estómac fins que va ser atès pels serveis mèdics al seu apartament. El segon episodi, denunciat el 20 de setembre per l’Observatori Sirià dels Drets Humans, apuntava que Al-Assad havia estat hospitalitzat als afores de Moscou no només per una intoxicació alimentària, sinó com a conseqüència d’un enverinament. Davant aquestes especulacions, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va respondre amb contundència: “Proporcionem asil a Bashar al-Assad i la seva família per raons purament humanitàries. No ha patit enverinaments. Si aquests rumors sorgeixen, queden sobre la consciència dels que els difonen”.
Sigui com sigui, Al-Assad ha perdut completament qualsevol quota de poder o influència política. De fet, el president rus, Vladímir Putin, va rebre per primera vegada l’octubre passat Ahmed al-Sharaa, l’actual líder sirià, amb qui va mantenir una reunió de dues hores i mitja centrada en les relacions bilaterals. L’encaixada de mans entre Putin i Al-Sharaa va tenir lloc només mig any després que la propaganda del Kremlin ridiculitzés el mateix gest entre l’antic gihadista d’Al-Qaeda i el president nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca. Algunes informacions apunten que Al-Sharaa hauria demanat formalment l’extradició d’Al-Assad a Damasc, tot i que cap font oficial no ho ha confirmat. Putin, en canvi, va elogiar les eleccions sirianes del 5 d’octubre com un “gran èxit” que podria “consolidar la societat” en una nova etapa que va qualificar de “complicada”. Al-Sharaa, per la seva banda, va agrair l’“hospitalitat” i el suport rebut, assegurant que “el món està venint a conèixer la nova Síria”.
I la família?
Va ser al febrer quan va sortir a la llum el primer senyal públic sobre el parador de la família d’Al-Assad. Un breu vídeo del seu fill gran, Hafiz Bashar al-Assad, va aparèixer al seu canal de Telegram i en un compte de la xarxa X. El jove, graduat en Matemàtiques per la Universitat Estatal de Moscou i considerat durant anys el successor natural del règim, hi assegurava que la seva família “no tenia cap pla, ni tan sols un pla B, per sortir de Damasc, i encara menys de Síria”. Explicava que havia tornat des de Rússia l’1 de desembre per reunir-se amb el seu pare i el seu germà Karim, però que finalment tots tres van haver de fugir de matinada des de l’aeroport internacional de Damasc a bord d’un avió militar rus que els va portar a la base de Khmeimim, des d’on van volar cap a Moscou.
La dona d’Al-Assad, que conserva la ciutadania britànica malgrat tenir el passaport caducat, ha estat sotmesa a tractaments mèdics a Moscou, on resideix amb la resta del nucli familiar. La seva situació de salut és considerada crítica, després que el maig del 2024 se li diagnostiqués una leucèmia mieloide aguda, tan sols cinc anys després d’haver superat un càncer de mama. Altres membres de la família han reaparegut esporàdicament. El cosí de l’exdictador, el polèmic empresari Rami Makhlouf, va arribar a anunciar la creació d’una milícia en resposta a la violència sectària contra la minoria drusa —la branca de l’islam xiïta a la qual pertany la família Assad—, desfermada el març passat a la costa siriana, encara que des d’aleshores no n’ha transcendit cap altra informació. Part del seu entorn més pròxim s’ha refugiat entre els Emirats Àrabs Units i el Líban, si bé alguns han estat detinguts, especialment aquells que van quedar-se a Síria.