Dijous passat, dia 22, El País obria portada dient que “el Tribunal de Comptes s’inclina per vetar l’aval públic català”. El Mundo, pinxet i amb un parell de copes de cazalla de més, rugia que el tribunal “ignora l’aval de ‘l’ICO català’ i exigeix béns”. Ahir, però, Esperanza García, la instructora que ha fabricat el cas contra els 34 excàrrecs de la Generalitat, no les tenia pas totes i no va resoldre. Va preguntar a l’advocacia de l’Estat (al govern espanyol, vaja) si per casualitat el dret d’indemnitat establert pel Tribunal Constitucional també protegeix el fons de riscos aprovat pel Govern i avalat per l’Institut Català de Finances (ICF, el ICO catalán). Caram. Potser la instructora no estava tan “inclinada”, o que ho estava tant que ha acabat fotent-se de lloros sense dret que l’empari per “exigir béns”, atès que li és impossible “ignorar” l’artefacte del Departament d’Economia per cobrir els 5,4 milions d’euros en fiances. Avui, els dos diaris fan el que poden per dissimular que, aquell dia, les ganes i el mal humor del Tribunal de Comptes i els seus desitjos els van poder més que la informació. El País parla de “dubtes” —seria com una “inclinació” però de menor intensitat?— i El Mundo fa l’orni i diu que el cas està en mans de la Moncloa i circuli, que aquí no passa res. De les quatre vinyetes del mem d’Homer Simpson desapareixent darrere la bardissa, aquestes dues portades equivalen a la segona o tercera. L’ABC i La Razón, que aquell dia (i següents) també s’exclamaven, avui fan mutis.

Aquest dimecres és també remarcable comprovar les fotos principals de les portades. Hi ha dos grups i un rebel. D’una banda, els que tenen en portada la imatge de Maialen Chourraut, 38 anys, medalla de plata en eslàlom K-1 en aigües braves. És la tercera medalla de la piragüista basca en tres Jocs. Són El Mundo, l’ABC i La Razón. Els altres publiquen la cara trista, tristíssima, de la nordamericana Simone Biles, 24 anys, l’estrella mundial de la gimnàstica artística, que es va retirar dels Jocs Olímpics engarrotada per l’angoixa, com ja li va passar a la tennista japonesa Naomi Osaka al torneig de Roland Garros. No tots tenen la cara. El Periódico publica la foto d'un salt de Biles mil cops vista: tria la pitjor imatge i escriu el millor titular.

La Mariona, la Simone, la Maialen

El Punt Avui, però, no tria la Maialen ni la Simone, sinó una altra dona forta, la Mariona Reig, una mestra jubilada, de 70 anys, filla de Palafrugell, que ja estava acusada d'incitar l'odi contra un guàrdia civil i a qui la jutgessa afegeix ara les imputacions d’injúries i amenaces. L’agent va participar en les càrregues de l’1-O a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes (Baix Ebre) i la Mariona, en una foto d’aquest guàrdia al Facebook on se’l veia pegant la gent, va comentar que se li hauria de fer una visita i “tornar-li el favor”. La causa s'ha mantingut més de dos anys, té un miler de pàgines i ha mogut fins i tot comissions rogatòries als Estats Units o a Irlanda. Tot això ho pagues tu, per cert. Una explicació rau potser en El Honor es mi Divisa, l’exigent lema de la Guàrdia Civil. L’altra, la “pretensió econòmica per part del denunciant”, com en diu l’advocada. L’agent es troba de baixa i té reconeguda una invalidesa del 50% arran de les càrregues. L’advocada també diu —no caldria, però ho diu— que el comentari de la Mariona a Facebook no té res veure amb la invalidesa del guàrdia. La Fiscalia no hi sap veure cap delicte.

La Mariona Ferrer, que ha de moure’s amb un caminador per defensar el seu dret; la Simone Biles, que s’ha enfrontat al seu mal moment mental; la Maialen Chourraut, que ha fet plata a Tòquio 2020 superant una lumbàlgia, vertigen i una costella fisurada. Són les protagonistes de les portades. Aquí no hi ha ni bé ni mal. És només una tria que als comentaristes de portades i als seus lectors ens il·lustra sobre el caràcter de cada diari, què els fa bategar, en què pensen, què els motiva. I sobre el caràcter de la Mariona, la Simone i la Maialen, és clar.

EP

EM

ABC

LR

LV

EPC

EPA

ARA