Les portades d’avui són un tutti-frutti. No hi ha un afer comú —això no és bé ni mal, sinó tot el contrari— encara que en destaquin dos. Tots els diaris de Barcelona presenten, més gran o més petita, la decisió del Govern de traslladar la gestió de les residències d’avis del Departament de Treball i Afers Socials al de Salut. L’altra qüestió és si la Unió Europea existeix per fer front a la pandèmia o hem entrat en un campi qui pugui estat per estat, uns que volen "mutualitzar" —repartir entre tots— els costos econòmics i els altres que hi volen posar condicions perquè els fa l’efecte que els volen prendre el pèl i la caixa.
En general, la pinta que té el dia d’avui a les portades és que el govern espanyol no té un pla clar ni prou lideratge per atacar la crisi sanitària i les conseqüències econòmiques i socials que se’n deriven. Un dia diu que els impostos no s’ajornen. Al següent que sí, que els ajornen. L’altre expliquen que ho estan pentinant. Al següent demanen una mica de paciència, que ja va. Ídem amb la qüestió educativa. S’acabarà el curs? Com s’examina, si s’examina? Més encara: les xifres sobre la Covid-19, són les que ens diuen? És rellevant que siguin exactes? Altressí amb el desconfinament. És el 26? No? Amb quina progressivitat?
Les portades pregunten sense preguntar si hi ha algú al volant.
A això s’hi afegeixen els interessos domèstics d’alguns diaris. Dos casos com a exemple. Fa uns dies, El Mundo va armar un sidral amb una informació confusa de la qual se'n deduïa que només han de fer servir mascareta els infectats i els sanitaris. Resulta que és al contrari, que és recomanable que tothom que surt al carrer en faci servir. Ara els fa vergonya o els fereix l’orgull rectificar, i continuen enredant la gent encara avui en dir que ni amb mascaretes ni sense. Aclarim-ho: el Centre per a la Prevenció i el Control de Malalties de la UE en recomana l'ús per a tota la població.
L’altre diari que fa el ridícul amb les seves dèries casolanes (en aquest cas fins i tot se’n podria dir familiars) és El Periódico, que manté la persecució i el descrèdit del doctor Oriol Mitjà. Fa uns dies una columnista del diari el titllava de cínic després de tòrcer unes declaracions del metge. Malgrat que Mitjà va escriure al diari tot rectificant la desinformada opinió amb la mà oberta, avui sant tornem-hi en contra seva perquè no va encertar “el col·lapse de les UCI”. No es van col·lapsar, gràcies a Déu, però sí que van arribar al pic d’ocupació. A més a més, que tant se val?
A un i altre diari els seria més fàcil acceptar que qui té boca s’equivoca. Però no. En fi.
