Després de la victòria a les eleccions municipals aquest 28 de maig, el PSC també surt a guanyar les eleccions generals que Pedro Sánchez ha convocat de manera anticipada després de la desfeta electoral del seu partit. Els socialistes han sortit reforçat dels darrers comicis, tot i no haver pogut aconseguir el seu principal repte en aquestes eleccions: que Jaume Collboni guanyés les eleccions a Barcelona, encara que això no vol dir que no pugui arribar a un pacte postelectoral amb altres formacions i recuperar l’alcaldia pel PSC 12 anys després. A la resta de capitals catalanes, el PSC sí que va ser el partit més votat, també a Girona, amb Silvia Paneque empatada en regidors amb el Guanyem de Lluc Salellas. En canvi, a Tarragona, l’excandidat de Ciutadans a la ciutat, Rubén Viñuales es va fer amb 9 regidors, lluny dels 6 d’ERC, fet que aclareix el seu camí a l’alcaldia i Félix Larrosa es va imposar a Lleida, també amb 9 regidors. 

Per altra banda, el cinturó metropolità és roig com fa anys que no ho era, tot i que s’han perdut algunes majories absolutes com la de Núria Marín a L’Hospitalet. A la llera del Besòs, en canvi, Núria Parlon s’ha mantingut ferma a Santa Coloma de Gramenet, conservant els mateixos 17 regidors de 27 a la seva ciutat, tot i l’intent infructuós de Gabriel Rufián de sacsejar el taulell electoral a aquesta ciutat. A la victòria clara de Parlon se li ha d’afegir la de Filo Cañete a Sant Adrià de Besòs, passant de 7 a 11 regidors, xifra que suposa la majoria absoluta en el seu municipi i també la victòria a Montcada i Reixac, que en els últims quatre anys havia estat governada pels comuns i ara passarà a mans socialistes. En canvi, al Barcelonés, el PSC perdrà l’alcaldia de Rubén Guijarro a Badalona, que tornarà a ser per Xavier García Albiol, després d’una contundent victòria a la quarta ciutat de Catalunya. 

El PSC surt a guanyar les generals davant el “derrotisme” d’Aragonès 

Així, de les deu ciutats més grans de Catalunya, el PSC es va imposar en set: a banda de les ja esmentades victòries a Tarragona, Lleida, l’Hospitalet i Santa Coloma, els socialistes van guanyar les eleccions a Sabadell amb Marta Farrés aconseguint la majoria absoluta; a Mataró, tot i que amb un descens de suports per l’alcalde David Bote i una forta irrupció de Vox; i a Reus, després d’anys de victòries independentistes. Si ens fixem en les 23 ciutats de més de 50.000 habitants del país, la victòria socialista també és aclaparadora, amb 16 victòries, de les quals 6 per majoria absoluta. Tot plegat convida a l’optimisme del partit de cara a les eleccions de juliol, que contrasten en les males perspectives que té el PSOE, amb un PP eufòric després del 28-M. 

El partit ja ha deixat clar que el 23 de juliol surten a guanyar a Catalunya, empesos per aquests bons resultats a les municipals, amb una victòria que no es donava des del 2007. Després que el president Aragonès proposés al sobiranisme un front comú davant un govern de PP i Vox a l’Estat que ja dona per fet, els socialistes van lamentar el seu derrotisme i van assegurar que el seu partit està preparat per plantar-los cara. Amb l’excepció de Barcelona amb la victòria de Xavier Trias, Catalunya va ser dels pocs territoris de l’Estat que no es van tenyir de blau després de les eleccions municipals i autonòmiques. Amb l’excepció de la majoria absoluta d'Emiliano García Page que no entusiasma pas a Pedro Sánchez, l’empat entre PP i PSOE a Extremadura que sembla que s’inclinarà cap a la dreta gràcies a Vox i a la victòria del socialisme a Astúries. 

2008, l’última gran victòria dels socialistes catalans en unes eleccions generals

Una victòria del PSC a les generals del 23-J seria un fet inèdit des del 2008. Fa quinze anys que els socialistes no guanyen aquests comicis a Catalunya, una època en què se n’han celebrat fins a 5 de diferents, per les repeticions electorals del 2015-2016 i les del 2019.  En cap d’aquestes s’hi van imposar els socialistes. Així, per trobar el darrer triomf del PSC al país ens hem de remuntar fins al 2008, poc abans de l’esclat de la gran crisi econòmica. Llavors, la líder dels socialistes catalans era Carme Chacón, ministra en auge i una de les cares visibles del partit,  i el PSC va aconseguir fins a 25 diputats i ser el partit més votat en les quatre circumscripcions. Amb 1.672.777 vots, aquell va ser el millor resultat de la història del partit que mai no s’ha tornat a repetir, ni pel PSC ni per cap altra formació a Catalunya. 

Reculada fins a la quarta posició el 2016 amb Meritxell Batet 

 En les següents eleccions, el 2011 i també amb Chacón al capdavant després de l’avançament electoral de Zapatero, van perdre uns 750.000 vots i 11 diputats, passant de la primera a la segona posició, per darrere de CiU. Aquest va ser el primer cop que el partit sortia derrotat d’unes eleccions generals a Catalunya. Quatre anys després, el 2015, la situació no va millorar. Eren les primeres en què es presentava Pedro Sánchez i van estar marcades per la irrupció de Podemos i Ciutadans. Això va afectar negativament al PSC, ja que amb només 589.000 vots i 8 diputats va quedar per darrere dels comuns (12) i també d’Esquerra Republicana. Amb la repetició electoral del juny del 2016 es va decidir canviar de cap de llista i Meritxell Batet, que mesos enrere havia estat la número 2 de Pedro Sánchez a Madrid, substituïa a Chacón. Amb tot, encara van perdre 30.000 vots i un altre diputat, relegats a la quarta posició. 

Tot i aquests mals resultats el 26 de juny del 2016, Batet, dona de confiança de Pedro Sánchez va repetir com a cap de llista l’abril del 2019. La barcelonina havia exercit de ministra de Política Territorial des que Sánchez va arribar a la Moncloa després de fer fora Mariano Rajoy com a president amb una moció de censura i el 28-A, el PSC va recuperar la segona posició, en aquest cas per darrere d’ERC, escalant fins als 958.000.  En la repetició electoral del 10 de novembre Batet, ja presidenta del Congrés dels Diputats, càrrec que ha conservat des de llavors, va tornar a liderar les llistes del PSC i tot i que deixant-se pel camí 160.000 paperetes, va poder conservar els 12 diputats aconseguits a l’abril i la segona posició. En aquelles eleccions, el procés independentista era el gran protagonista de l’actualitat política a Catalunya: no feia ni un mes que s’havia publicat la sentència als presos política i Batet reclamava “calma” i respectar els processos judicials. 

Sense primàries per triar el cap de llista 

Des del PSC han descrit la decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions generals anticipades després de la patacada electoral del PSOE arreu de l’Estat com una “decisió valenta i encertada”. Aquestes arriben en un bon moment pel partit de Salvador Illa després de la seva victòria a les eleccions municipals i també de la derrota d’ERC en els mateixos comicis. 

El partit liderat per Gabriel Rufián a Madrid ha estat un dels grans derrotats en aquestes eleccions i ara, el PSC també els podria superar en representació al Congrés. Amb tot, encara és una incògnita qui el liderarà, tot i que sobre la taula hi ha els noms de la mateixa Batet, el president del partit a Catalunya i ministre Miquel Iceta i la ministra Raquel Sánchez. Sigui com sigui, el que segur que no es produiran són unes eleccions primàries. Entre l’anunci de Pedro Sánchez i la celebració d’aquestes generals no hauran passat ni vuit setmanes, fet que com va anunciar Salvador Illa aquest dilluns, descartava aquesta possibilitat. 

15 diputats de diferència entre el PSC i el PPC, l’objectiu d’Illa

El 2008, quan el PSC va guanyar les eleccions amb una victòria històrica, el lema del partit era “si tu no hi vas ells tornen”, en referència a la dreta. Tot i que l’eslògan, ideat per Iceta i el diputat José Zaragoza no serà el mateix, el missatge sí. Sánchez ha elevat el to contra el PP pels seus possibles pactes amb la ultradreta de Vox i Illa vol intentar contribuir amb què Feijóo no arribi a la presidència del govern espanyol, tot i que això ara sembla missió impossible, erigint-se com el vot útil contra la dreta. El seu objectiu, segons ha dit aquesta mateixa setmana, és ampliar en 15 la diferència de diputats entre els socialistes i els populars catalans al Congrés, que ara mateix està fixada a 10. Si el PP arrasa a Espanya, que almenys no ho faci a Catalunya. 

Tot i que des de l’independentisme es planteja un front comú en aquestes eleccions generals contra la dreta i ultradreta, des del PSC insisteixen que ells són el vot útil per frenar el seu ascens i un eventual govern de Feijóo que,a diferència d’Aragonès, no donen per inevitable. Des del govern espanyol avalen aquesta visió. Després que Aragonès demanes un nou front sobiranista, Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol, va afanyar-se a aclarir que a Catalunya, qui millor representa l'antipopulisme és el PSC. Els 25 diputats del 2008 semblen impossible de recuperar, no ja pels socialistes sinó per qualsevol partit en el context actual, però una victòria que no es dona des de llavors és el seu objectiu aquest 23 de juliol.