Núria Marín és alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, des de l’abril del 2008, quan el fins llavors batlle socialista Celestino Corbacho va marxar a Madrid per exercir de ministre de Treball. Des d'aquell moment la socialista, que és regidora des de fa 28 anys, ha guanyat tres eleccions seguides, les últimes, el 2019, per majoria absoluta. En els darrers quatre anys, a més, ha compaginat el seu càrrec a l’alcaldia amb el de presidenta de la Diputació de Barcelona, després d’arribar a un pacte molt polèmic amb Junts per Catalunya, sovint criticat per l’independentisme però que s’ha mantingut estable durant tota la legislautra. Al capdavant d'una ciutat que afronta, com arreu del país, els reptes de l'habitatge i de la transició ecològica, sovint a l'ombra de la seva veïna Barcelona, Marín es presenta a les seves quartes eleccions municipals "amb més energia que mai" aquest 28 de maig després d'un mandat convuls en què ha estat esquitxada pel cas del Consell Esportiu. A pocs dies de les eleccions municipals, Marín explica a ElNacional.cat com afronta aquest nou repte electoral i repassa el seu darrer mandat.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a l’Hospitalet de Llobregat: tota la llista
A les terceres eleccions a les quals es va presentar, el 2019, lluny de patir un desgast electoral, va aconseguir majoria absoluta, però no ha tingut pas un mandat tranquil. En aquests anys ha esclatat l'escàndol del Consell d'Esports, que fins i tot va suposar la seva imputació. Creu que això li pot passar factura?
La ciutadania ens va donar aquesta força el 2019. És cert que pensàvem que podríem treballar amb tranquil·litat per la majoria absoluta, sempre amb la voluntat d'arribar a acords perquè ja teníem aquesta cultura de pacte. Però ha acabat sent el mandat més estrany. Pel que fa el Consell Esportiu, un cop a mi m'arxiven el cas, ja és aigua passada. Que em pugui perjudicar no ho sé, però a mi cap veí em para pel carrer per parlar-me d'això.
En els darrers quatre anys ha estat alhora alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona. Ha estat difícil compaginar les dues funcions?
Cal tenir en compte que per ser president o presidenta de Diputació de Barcelona has de ser regidor o alcalde d'un municipi. I la veritat és que ha estat un mandat molt atípic, complicat i difícil. No tant per compatibilitzar aquest càrrec, sinó per la pandèmia, la crisi econòmica, la guerra... tots els esdeveniments que hem viscut. Però estic molt contenta i satisfeta perquè no només he pogut ajudar a tirar endavant les polítiques de la ciutat, sinó que també he contribuït des de la Diputació a fer la vida més fàcil als alcaldes i a la ciutadania de tota la demarcació.
La situació a les dues institucions que ha governat ha estat molt diferent: a una per majoria absoluta, a l'altra en coalició després d'un pacte que ha estat molt polèmic amb una formació allunyada del seu partit, Junts per Catalunya. Quines diferències hi veu entre governar en solitari i en coalició?
Sí que hi ha grans diferències, però nosaltres a l'ajuntament sempre hem pensat que has de governar amb els màxims consensos tot i tenir majoria absoluta. S'ha fet un gran pacte per tirar endavant 224 mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia i n'estic molt orgullosa. Penso que la suma de formacions, però també de sindicats, empresaris, associacions i del teixit social de la ciutat és molt positiva. A la Diputació hem fet el mateix, tot i que amb un pacte de govern que va ser molt polèmic i mediàtic. Sense tenir en compte aquest soroll, hem arribat a molts acords, també amb altres formacions, per unanimitat. La fórmula de la diputació és bona i el consens sempre és positiu.
Hem demostrat a la Diputació que quan posem al centre el que ens uneix, som capaços de treballar plegats
Aquestes crítiques a vegades han vingut de membres de Junts, l'altra part del pacte. En canvi, no n'hi ha hagut des del PSC.
Nosaltres tenim aspiració i amb vocació de govern, i allà on podem governar, governem. És evident que va ser un pacte una mica excepcional. Però hem demostrat que quan posem al centre allò que ens uneix som capaços de treballar plegats. Si posem al centre allò que ens separa serà més dificultós. Des de la Diputació hem treballat d'aquesta manera, posant sobre la taula els problemes de cada moment. Crec que ens hem entès i estic molt orgullosa i satisfeta del nostre acord.
S'esperava aquest bon funcionament?
Segurament si haguéssim fet una enquesta a l'inici de mandat, la xifra de persones que haurien dit que el finalitzariem mandat hauria estat molt baixa. Però és cert que el moment polític a Catalunya el 2019 era molt diferent. I amb el canvi que s'ha produït en les relacions entre Catalunya i Espanya tot ha anat encaminat a què l'acord s'hagi mantingut d'una forma ferma i, sobretot, efectiva.
Creu que aquest pacte entre el PSC i Junts podria ser un precedent a l'hora d'arribar a acords en altres institucions, com ara l'Ajuntament de Barcelona?
Hem demostrat que quan es vol, es pot governar. No sé si hem de ser exemplar d'alguna cosa, però hem demostrat que un pacte que semblava que era molt complicat i que tothom pensava que no tindria un llarg recorregut s'ha pogut mantenir molt més que altres pactes que semblava que eren per sempre més.
El pacte de la Diputació s'ha superat i s'ha mantingut més que altres que semblaven per sempre
Vostè governa a L'Hospitalet des del 2008, però va guanyar les seves primeres eleccions el 2011. Des de llavors, a Barcelona no hi ha hagut cap alcalde socialista. Què significaria per la seva ciutat que Jaume Collboni es convertís en el nou batlle de la capital?
Home, m'agradaria molt tenir un col·lega socialista a la Plaça Sant Jaume. El que necessitem és més ambició i que la marca de Barcelona, que al final nosaltres la integrem, tingui més força i un camí clar. Sé que Jaume Collboni seria capaç de liderar amb valentia i força la seva ciutat i la marca que ens aglutina a tots. Nosaltres tenim projectes de ciutat que ajuden a fer que aquesta marca s'enforteixi. Necessitem grans projectes, com la transformació de la Gran Via i que la marca estigui dirigida, liderada en l'ambició i amb molta força.
Durant l'etapa d'Ada Colau ha faltat aquest lideratge?
Jo crec que ha estat molt millorable i hi ha hagut una aturada en projectes que haurien agradat a moltes persones. Jo a l'alcaldessa de Barcelona li tinc un respecte institucional, però evidentment no ho veiem tot de la mateixa manera, si no seríem del mateix partit. Crec que s'han pres algunes decisions en les quals jo segurament hauria optat per una posició diferent, però són els ciutadans de Barcelona els que han d'escollir el seu alcalde. A partir d'aquí, col·laboració, com sempre.
El lideratge d'Ada Colau al capdavant de la marca Barcelona ha estat molt millorable
Vostè fa 15 anys que governa a l'Hospitalet. Hi ha alguna mesura de la qual se'n senti especialment orgullosa perquè ha suposat un canvi per a tots els seus ciutadans?
L'Hospitalet és una ciutat molt gran i és difícil parlar d'un sol canvi. Quan es va recuperar la democràcia i el primer alcalde socialista va prendre possessió el 1979, es va trobar amb una ciutat dormitori, sense equipaments, sense verd. Una ciutat trista, gris, sense res on no venia ningú ni a treballar ni per motius d'oci. Després de tots aquests anys de treball col·lectiu, no només des dels Ajuntaments progressistes i d'esquerres, hem aconseguit donar-li la volta. Hem passat de 50 hectàrees de verd a tenir-ne 200 i amb aspiracions de crear-ne cent més. En aquests darrers 15 anys hem patit totes les crisis possibles —econòmica, sanitària, de país...—, i del que més orgullosa em sento és haver tingut sempre en el centre de la meva acció a la gent, als veïns. Hem aconseguit que la gent tiri endavant i que ningú es quedi enrere. Això no és com construir un edifici i no es veu, però es traspua en el dia a dia.
Diu que la ciutat ha canviat de manera radical en els últims anys. Diria que la percepció que hi ha arreu de Catalunya de l'Hospitalet també ha canviat en aquests últims anys?
Segurament sí, perquè, a l'Hospitalet, abans no hi havia cap necessitat de venir per fer absolutament res, però això ha canviat. Si necessites anar a la Ciutat de la Justícia, has de venir a l'Hospitalet; si has d'anar a la Fira, a treballar a una gran seu del districte econòmic, també. O fins i tot si vols passar una bona estona als nostres equipaments culturals. Cada vegada hi ha més gent que ve a passar-s'ho bé, cosa que abans no passava.
El soterrament de les vies del tren ja no és un repte és el gran projecte per l'Hospitalet
Com a alcaldessa, acostuma a fer referència al soterrament de les vies del tren que passa pel seu municipi. Aquest és el seu gran repte?
Ara ja és gran projecte. He estat una alcaldessa que ha insistit molt en aquest tema i el seu contingut ja forma part de l'administració que ha d'impulsar el soterrament, que és el ministeri de Transports. La idea és que l'any vinent estigui totalment aprovat i poder licitar l'obra. Estem parlant d'una infraestructura de 5,1 quilòmetres de llarg, d'un intercanviador que suposarà tenir una estació com la de Sants a L'Hospitalet. Això ajudarà a la mobilitat del nostre entorn. És un projecte molt ambiciós, però que no és a curt termini. Crec que s'ha de reconèixer el compromís de l'Estat en aquest sentit, complint amb el projecte que permetrà que tota la mobilitat de Rodalies funcioni.
No pot ser que no hi hagi una direcció en política d'habitatge i que tothom vagi a la seva. No resoldrem res
Arreu de Catalunya es parla de l'habitatge com a gran problemàtica d'aquestes eleccions municipals. També és així al seu municipi?
En matèria d'habitatge hem de tenir clar que ha de passar i com ha de funcionar. Primer, amb la llei de l’habitage del govern espanyol per primera vegada tenim una base legal. Segon, necessitem tenir clar que qui té les competències és la Generalitat de Catalunya, i cal que posi les piles amb una política d'habitatge a Catalunya, amb una mirada de país, perquè l'habitatge no pot ser exclusivament cada municipi. I en tercer lloc, com sempre, els municipis a posar a disposició de les administració el terreny, com sempre fem. perquè sempre ho fem. Així, l'imprescindible és una aposta per política d'habitatge per part de qui té la competència, que és la Generalitat. La formula és aquesta, tots alineats i amb una direcció clara. El que no pot ser és que no hi hagi direcció, que no hi hagi política i que cadascú vagi a la seva. Perquè no resoldrem res.