I una vegada més, la política catalana viurà una jornada de màxima expectació per allò que les assemblees de la CUP decideixin. Aquesta vegada i un cop més, sobre els pressupostos. Si una estratègia ha sabut mantenir durant aquests anys l'organització anticapitalista ha estat aconseguir ser decisiva en les qüestions que afecten l'independentisme i la seva gestió, independentment dels escons aconseguits. I fer-ho d'una manera diferent de la convencional: obrint les decisions importants a la militància, com ja va passar quan van aconseguir apartar l'expresident de la Generalitat Artur Mas o amb l'aprovació dels pressupostos d'èpoques anteriors.

Aquest cap de setmana els militants de la CUP i de les formacions que en donen suport s'han reunit en un total de 15 assemblees per reflexionar i debatre quina posició fixar sobre els pressupostos i, per tant, també per marcar quin paper tindrà l'organització en funció d'aquesta decisió en una legislatura que no fa ni un any que ha arrencat. Serà a les 12 del migdia d'aquest dimarts quan els diputats de la formació facin públics els resultats d'una votació que s'ha dut a terme durant tot el dilluns, en format telemàtic. 

Les qüestions a votar han plantejat dos escenaris oberts, materialitzats en tres preguntes. La primera, sobre si presentar una esmena a la totalitat o bé abstenir-se per possibilitar la tramitació. La segona votació era, en cas que surti l'esmena, optar per seguir negociant o bé donar per tancada la negociació dels pressupostos. Per últim, la tercera qüestió consistia, en cas d'una abstenció, a decidir si l'acord és suficient o insuficient per a la votació definitiva dels comptes.

Els escenaris

L'escenari més complicat al qual podria fer front el Govern és que la CUP decideixi presentar esmena i deixar de negociar. Ja no hi haurà res més a parlar i llavors l'executiu de Pere Aragonès haurà de moure fitxa ràpidament —el 22 de novembre és el dia del debat a la totalitat— per trobar nous aliats per poder tramitar els comptes: comuns i PSC, que aquests dies han anat reiterant que si el Govern hi contacta, estan disposats a ajudar-los.

Ara bé, aquest escenari fins ara no l'ha volgut valorar l'executiu, que si una cosa ha repetit durant aquestes últimes setmanes és que l'únic escenari possible és negociar amb la CUP aquests comptes, ja que és el partit amb el qual es va fer possible l'acord d'investidura. Ahir ho van reiterar tant la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, com la de Junts, Elsa Artadi, que es van comprometre a negociar fins a l'últim moment amb els anticapitalistes.

També pot existir un escenari plàcid per al Govern, com seria que les files anticapitalistes decideixin abstenir-se en aquest primer tràmit. O bé, un escenari complex però no insalvable, com la presentació d'una esmena però seguir amb la negociació. Això suposaria que la CUP pugui seguir collant el Govern fins a aconseguir més avenços i que, en l'últim moment, si està satisfeta, pugui retirar l'esmena per facilitar el tràmit.

Els avenços i els esculls

I quina mena d'avenços? El Govern va aprovar la setmana passada el projecte de pressupostos en el que s'inclouen algunes demandes de la CUP acordades en el pacte d'investidura, però no totes, i és per això que els anticapitalistes han anat exigint que es materialitzessin, acompanyades sempre d'un gir a l'esquerra i un full de ruta independentista plasmat en els comptes.

En els últims dies el Govern ha anat incorporant noves mesures per seduir a la CUP, com que la Generalitat no destinarà "ni un euro públic" al projecte de Hard Rock i a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern —fins que s'hagi fet la consulta—, iniciatives a les quals els cupaires s'han oposat frontalment des de l'inici. 

Un altre dels esculls que sembla haver-se salvat en les converses és sobre la internalització del servei del telèfon d'emergències 061, a la qual s'ha compromès el Govern, i la revisió del model de gestió del 112, incloent-hi també una eventual internalització; encara que Govern i CUP difereixen en la quantitat de diners per a Atenció Primària i a què destinar l'increment d'aquesta partida.

Les polítiques d'ordre públic han estat un altre cavall de batalla: la CUP exigia retirar les acusacions particulars de la Generalitat a manifestants i tot i que l'Executiu ha fet alguns gestos, la CUP no ho veu suficient. També lamenten que no s'hagi suspès la utilització de bales de foam per part dels Mossos, com figurava en l'acord d'investidura.

Pel que fa a la inversió en habitatge, els anticapitalistes exigien 1.000 milions d'euros als quals es va comprometre ERC en l'acord d'investidura, però la proposta del Govern no arriba a aquesta xifra i els comptes preveuen 750 milions per a aquest àmbit; i l'executiu català tampoc ha acceptat les seves propostes sobre fiscalitat i redistribució de la riquesa.

Els cupaires sí que semblen estar satisfets amb les negociacions en matèria d'educació, en les quals s'ha "avançat bastant", i també celebren que es contempli un pla pilot per a la Renda Bàsica Universal dotat amb 4 milions d'euros, i que hi hagi un compromís per a desenvolupar una energètica pública.
 

A la imatge destacada, Pere Aragonès i Dolors Sabater / Europa Press