A la sala del Suprem on es jutja el procés hi ha diferents microclimes. La disposició de l’aire provoca una concentració de fredor just al lloc on s’asseuen els acusats. La imatge de Jordi Cuixart sempre amb l’abric posat és prou gràfica. En canvi, molt a la vora d’ells hi ha advocats que es queixen que passen calor. De fet, alguns aprofiten la toga per desprendre’s de l’americana. Entre el públic, la temperatura puja i baixa a cop d’onades de fred que irrompen a la sala. O de declaracions. Aquest matí de dimarts, Enric Millo ha aconseguit caldejar l’ambient de manera general.

La declaració de l’exdelegat del govern espanyol ha començat amb una petició del fiscal, Javier Zaragoza, presumiblement en nom del mateix Millo, reclamant que la seva cara no aparegués en la retransmissió en directe que es fa dels testimonis.

El president de la sala, Manuel Marchena, ha sol·licitat l’opinió de les parts. És el primer cop en aquestes quatre setmanes que es produeix aquesta situació, tot i que dilluns la imatge del secretari general del Parlament, Xavier Muro, no es va emetre.

Des de les defenses, tant Andreu Van den Eynde com Marina Roig han argumentat que es tracta d’un personatge públic i, per tant, en res el podia perjudicar o afavorir el fet que s’alterés la decisió de retransmetre la imatge. Des de les acusacions, tant l’advocada de l’Estat com l’acusació popular de Vox no han afegit cap reticència al respecte.

Mentre uns i altres es pronunciaven, ha comparegut a la sala el mateix Millo i Marchena ha volgut conèixer la seva opinió i si volia que se li imposés aquesta restricció a la seva imatge.

La resposta del polític popular ha provocat una certa perplexitat a la sala ―de fet, tant com la qüestió suscitada―, atès que Millo, després de generar un debat inèdit, ha assegurat que no tenia “cap inconvenient que fos retransmesa” la seva cara.

De fet, es tracta d’un polític molt conegut a Catalunya, amb una dilatada carrera política que el va portar d’Unió al PP després d’un intent de ser fitxat per ERC, segons ha explicat repetidament qui va ser secretari d’organització dels republicans, Joan Puigcercós.

Tan bon punt ha aparegut en el senyal televisiu, el discurs que ha anat construint l’exdelegat a partir de les preguntes del fiscal, que sorgien amb sorprenent fluïdesa, ha servit per cosir un relat de violència a Catalunya. De por. Ha denunciat assetjaments, amenaces, agressions, llançament d’objectes, fins i tot incendiaris...

S’ha referit al president Carles Puigdemont com un suïcida i als CDR com a estructures amb una organització gens espontània, amb persones que no tenen inconvenient a utilitzar la violència, i amb la implicació de l’ANC i Òmnium.

Davant l'atenta mirada del tribunal i il·luminat per una aranya Lluís XV que penja del sostre, Millo ha parlat de “muralles de persones disposades a enfrontar-se i oposar-se, algunes violentament”. Però el que realment ha aixecat els remors al fons de la sala ha estat quan ha començat a explicar les agressions que, segons ha dit, havien patit els cossos policials l'1-O. Ha parlat de dits trencats, armilles amb esquinçades d’extrem a extrem... Ha descrit el que anomena com la “trampa del Fairy”, consistent a fer caure els policies amb detergent i colpejar-los amb puntades de peu al cap.

Els murmuris dels presents han anat creixent. Marchena ha reclamat silenci advertint que no és cortesia sinó norma i reclamant que s’evitessin els comentaris i somriures irònics.

De nou, les defenses han esmerçat esforços a desqualificar la intervenció, les contradiccions amb les seves pròpies declaracions durant els fets i en mesos posteriors, les inconcrecions, acusar els CDR de proclames quan els CDR no existien... 

Millo ha hagut de justificar la seva petició de disculpes per les carregades en una entrevista a TV3, i no ha estat capaç de concretar els episodis de violència a què s’ha referit ―tret de la pintada contra ell que va aparèixer a Girona i que, segons ha dit, va esborrar la seva filla―, no ha pogut donar xifres ni dades concretes, i ha hagut d’admetre que moltes de les seves afirmacions es basaven en percepcions o comentaris que se li havien fet sense poder concretar qui.

Marchena ha marcat molt l’empenta de les defenses per desfer la xarxa de violència que ha relatat el testimoni. Ha entrat a fons i sense embuts a frenar els advocats. Ha advertit Van den Eynde que semblava que estava protagonitzant un acarament amb el testimoni més que un interrogatori. No ha admès qüestions que afectaven el judici per les càrregues policials; no ha acceptat que es fessin introduccions a les preguntes ―“comenci amb una interrogació”, ha reclamat repetidament― i ha impedit utilitzar la violència registrada després d’una manifestació de SCC per rebutjar les acusacions de Millo contra l’independentisme ―“li asseguro que ni la resposta ni el matís té transcendència”, ha assegurat―.

Després de quatre hores d’interrogatori, Millo ha pogut abandonar la sala. Ho ha fet mirant de no trobar-se amb els ulls dels acusats mentre recorria amb cara de circumstàncies la filera de bancs on estan asseguts.

Faltaven pocs minuts per a les 2 de la tarda i el tribunal encara ha aprofitat l’estona que quedava per interrogar l’exconsellera de Presidència, Neus Munté. Això no obstant, les hores de declaració també han perjudicat Marchena que quan ha acabat l'interrogatori de la fiscalia, ha volgut aplicar el mateix principi que va exhibir ahir, dimarts, sobre la impertinència de les preguntes a l’interrogatori de Vox.

L’acusació popular li ha hagut de recordar que podien ampliar els temes de l’interrogatori perquè també ells havien sol·licitat la declaració de Munté. “He patit una petita relliscada”, ha admès Marchena.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat