El director del Centre d’Investigacions Sociològiques, el socialista José Félix Tezanos, publicava aquest octubre un article a la seva revista Temas que servia com a presagi del següent baròmetre del CIS i de la futura estratègia de Pedro Sánchez. “El més plausible és que en les pròximes eleccions generals l’alternativa real al PSOE sigui Vox i no el PP”, deixava per escrit. De fet, han sigut diverses les enquestes publicades en aquesta arrencada de curs que pronostiquen un estancament dels populars i un auge de la formació d’extrema dreta. Però el CIS ha col·locat la cirereta del pastís aquest passat dilluns: el seu sondeig catapulta el PSOE en primera posició amb una diferència de 15 punts respecte del PP, mentre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal pugnen per ser la segona força més votada a l’Estat. El laboratori demoscòpic els situa frec a frec; a només dos punts de diferència (19,8% i 17,7%).
El control del CIS és important en termes de permanent campanya electoral durant tota la legislatura. Ja ho sabia Pablo Iglesias l’any 2016. A canvi de la formació d’un govern de coalició, el llavors líder de Podemos va exigir al PSOE tenir una vicepresidència que dominés, entre d’altres coses, aquest ens demoscòpic. Les negociacions van fracassar. El CIS publica baròmetres mensuals que fotografien—o projecten intencionadament— la musculatura d’un partit polític en un precís instant. Tezanos, amb els seus sondejos, fa calar la idea amb què el president del govern espanyol va basar les eleccions del 23-J de 2023: el discurs de la por. Ara el missatge ja no és que la dreta podria governar amb l’extrema dreta, sinó que Vox podria fins i tot superar el PP.
En privat, els socialistes confirmen que els beneficia agitar el fantasma del sorpasso i la idea que l’estratègia del PP de seguir-li el joc a Vox és perjudicial per a ell mateix i només aconsegueix engreixar el partit d’extrema dreta. De fet, i pel que expliquen en privat a ElNacional.cat aquestes fonts, en estimacions diàries internes amb els quals treballa el PSOE, Vox va arribar a superar el PP en algun moment d’aquest passat estiu. Tanmateix, admeten que allò va ser molt puntual. Segons ha pogut saber aquest diari, Sánchez és conscient que el baròmetre que publica el CIS està esbiaixat i acostuma a encarregar al seu equip l’elaboració de sondejos propis a través de les dades en brut d’aquesta i altres enquestes, un material que abans de passar per la cuina sí que és fiable.
Paral·lelament, i mentre des de Junts per Catalunya es planteja la possibilitat d’impulsar una moció de censura sense Feijóo, el que traslladen fonts del PP és que no els preocupa aquestes enquestes que els situen en un estancament. No es creuen en cap cas que puguin ser superats per Vox; i destaquen que hi hagi o no transvasament de vots, tenen clar que el bloc de la dreta continua enfortit i tindria garantida la futura governabilitat d’Espanya. Hi hagi sorpasso o no, a Sánchez li interessa dividir al màxim el vot de la dreta. El passat diumenge va rebre una bona notícia: Alvise Pérez es presentarà com a candidat del seu partit ‘Se Acabó La Fiesta’ a les pròximes eleccions generals. En els comicis europeus del 2024, el president espanyol ja va aprofitar el naixement polític d’aquest ultradretà en campanya per atiar novament la campanya de la por.
L'avortament i la corrupció
Mentre Vox creix, Sánchez està immers en una guerra cultural amb Isabel Díaz Ayuso que desplaça Feijóo fora del terreny de joc. Ja fa dues setmanes que el govern espanyol concentra la seva artilleria en una batalla amb la lideressa madrilenya que té a veure amb la moral. Han sigut motiu de conflicte la situació a Gaza i, ara que s’ha aconseguit un alto el foc, el dret a l’avortament.
Feijóo continua colpejant Sánchez amb la corrupció, però el president del govern espanyol intenta ara desplaçar el debat cap al dret de les dones d’interrompre voluntàriament l’embaràs. L’executiu ja ha fet el primer pas per blindar l’avortament a la Constitució, cosa que no serà possible perquè el PP s’hi nega. Però el descarrilament de la iniciativa poc preocupa al PSOE, perquè membres de la seva direcció destaquen que aquesta és una de les carpetes que els socialistes tenen “guanyades al carrer”.
De fet, aquestes mateixes fonts admeten que la corrupció els fereix. Assenyalen que és un fenomen que acostuma a desmobilitzar el votant d’esquerres. Però també afegeixen que ara hi ha un nou element que pot canviar aquesta tendència. Opinen que la polarització és poderosa i pot aconseguir que el seu electorat vagi a votar davant la por d’una suma de PP i Vox i, encara pitjor, amb la possibilitat que qui quedi en primera posició en aquell bloc sigui l’extrema dreta.