"Es concentraven grups molt nombrosos de persones. Jo vaig arribar a comptar més de 100 o 150 accions diferents en diferents municipis davant diferents edificis públics, casernes de la Guàrdia Civil, amb llançament d'objectes, fins i tot objectes incendiaris",

Enric Millo, exdelegat del govern espanyol, primer testimoni a declarar avui, ha portat el seu relat fins a la violència: "Es va generar un clima que al dia a dia, allà on hi havia una acció policial, hi apareixia un grup de persones per assetjar, amenaçar i agredir directament vehicles i persones".

No es pot negar que alguns CDR són violents

"Era el món al revés. La policia actuava per ordre del jutge o el fiscal i en canvi la crida que es feia des de les associacions públiques deia 'sortim a defensar les nostres institucions'. Denota que algú les estava atacant. Era el món al revés", ha reiterat Millo per explicar que es va posar en perill "l'ordre constitucional a Catalunya".

Enric Millo, testimoni de la fiscalia, ha avalat la violència necessària que necessiten les acusacions per mantenir el delicte de rebel·lió. El seu testimoni juntament amb el del que va ser secretari d'Estat de seguretat, José Antonio Nieto, que va declarar ahir, son els primers i principals punts de suport del ministeri públic per convertir uns aldarulls, els danys a uns cotxes i l'acció dels CDR en violència i alçament tumultuari.

"Hi havia grups que es manifestaven pacíficament i d'altres de violents. Perquè tirar objectes incendiaris és violència. Van arribar a pintar 'Millo muerte'", ha dit abrandant el relat de la violència.

 

Els CDR

"Era impressionat la capacitat de mobilització. Aquest fenomen és un fenomen nou dels CDR. Aparentment són cèl·lules autònomes que funcionen de manera espontània, però un estudi detallat del seu funcionament i una anàlisi de com evolucionen permeten deduir que darrere hi ha una estructura i organització i d'espontani en té poc".

 

Millo ha volgut centrar el debat de la violència responsabilitzant els CDR: "Hem pogut comprovar que dins hi ha persones que tenen altres objectius i que no tenen cap problema a utilitzar la violència". I després ha assenyalat l'ANC i Òmnium: "Òmnium s'ha anat transformant clarament en un instrument polític".

Però a preguntes de l'advocada de l'estat ha dit que "tot i que la relació és evident que existeix, no ho puc demostrar".

La violència policial

Millo ha seguit la línia dels seus superiors a Espanya i del secretari d'Estat de seguretat dient que la violència policial s'hagués pogut evitar si no s'hagués convocat el referèndum i sense assumir cap tipus de responsabilitat sobre les càrregues desproporcionades.

 

La gent estava moguda per un engany. Els hi feien creure que tot era legal i que es podia fer

"Al migdia vaig tornar a parlar amb Forn. Una conversa pujaa de to en què m'exigia que aturés les actuacions policials", ha relatat. "Li vaig dir a Forn que la manera de parar-ho era desconvocar el referèndum", ha dit durant la declaració afegint que també hi va haver imatges de persones agredint la policia. 

"A partir del 2 d'octubre vaig estar visitant els policies als vaixells", ha seguit, "Tenia molt d'interès a saber com els policies havien viscut aquella jornada. Els testimonis dels policies feien posar els pèls de punta".

"La declaració d'independència no era simbòlica. Això no era un broma. Això anava de debò", ha rubricat Enric Millo donant a entendre que es va proclamar la DUI.

 

 

L'1-O

"Els mossos demanaven que marxés la policia espanyola perquè deien que ja en tenien prou amb el seu cos per fer complir la interlocutòria", ha explicat Millo mentre ha denunciat les convocatòries de escoles obertes per protegir els col·legis.

"Aparentment deien que organitzaven activitats lúdiques per ocupar els centres electorals", ha dit.

De la Junta de Seguretat ha dit que va ser un "esperpent". Millo ha dit que el Govern els va explicar que hi hauria un referèndum i que "a veure com ens posaven d'acord per garantir la seguretat". L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya ha qualificat la reunió de "tensa" perquè entre altres coses Puigdemont es va agafar a un paràgraf de l'ordre judicial que deia que "havia de garantir la normal convivència cívica a Catalunya".

Vaig dir que l'únic responsable de la violència era Puigdemont. En nom seu vaig demanar disculpes

Segons Millo, el Major Josep Lluís Trapero deia que havia de donar compliment al mandat judicial però no va explicar com, només va remarcar que seria sense fer ús de la violència.

I ha justificat la violència de la policia espanyola: "Hi havia clima de crispació i un ànim que feia veure que l'1-O seria un risc per la integritat física de les persones".

També s'ha desmarcat del mateix dispositiu i de l'equip que va coordinar la policia espanyola. Només s'hi ha vinculat per explicar que es va mantenir en contacte "verbal" amb el secretari d'Estat de seguretat.

Millo diu suïcida a Puigdemont

Enric Millo, el que va ser el delegat del govern espanyol, ha explicat les reunions que va tenir amb Carles Puigdemont mostrant-lo com una persona obsessionada per aconseguir la independència i fer el referèndum. 

"La seva resposta sempre era la mateixa. Res tenia interès si no era aconseguir el vistiplau per fer un referèndum. A l'altra banda de la taula em vaig trobar una cadira buida. No hi havia resposta a res si no era permetre un acte il·legal. Era un plantejament suïcida", ha exposat Millo a preguntes de la fiscalia.

Millo ha explicat com en una de els últimes converses, Carles Puigdemont li va dir: "Jo ja no puc donar marxa enrere. Estic compromès amb això. Jo vaig a convocar el referèndum i després seguim parlant". Tres dies més tard Puigdemont convoca el referèndum anunciant la data i la pregunta. "Aquell dia es va posar punt final", ha dit Millo.

"Li vaig traslladar la meva voluntat que això no acabés malament amb un enfrontament amb l'estat", ha explicat Millo sobre una de les reunions amb Carles Puigdemont.

"El meu interès era persuadir-lo que mantenir el full de ruta que desafiava el TC, incomplir la legalitat vigent, era un molt mal camí, que la seva obligació de complir la llei i que el representant de l'Estat a Catalunya no ho podia fer. La seva posició sempre va ser la mateixa. No hi havia cap tema que li interessés gaire de parlar, tot i que jo li proposés altres temes. 

Junqueras era absolutament partidari del referèndum

Millo també ha explicat la única reunió que va tenir amb el vicepresident, Oriol Junqueras.

"Em vaig trobar amb Junqueras. Em va confessar que ell volia que les coses anessin més a poc a poc. Però que tenien un compromís".

"Junqueras em va dir que ell no necessitava demostrar que era independentista i que alguns membres del Govern tenien més feina per provar que ho eren", ha dit Millo referint-se al bloc de Convergència o PDeCAT que formava el Govern de Junts pel Sí.

I en aquesta línia, Millo ha dit: "L'estiu de 2017 Puigdemont va plantejar als membres del seu Govern que qui no volgués arribar al final podia abandonar".

Millo, Forn i els Mossos

"Em va preocupar molt la dimissió del conseller d'Interior Jané", ha dit Millo que ha explicat la primera reunió que va mantenir amb Joaquim Forn un cop nomenat conseller.

El que va ser delegat del govern espanyol a Catalunya ha explicat que Forn era partidari de la col·laboració entre cossos policials. Forn també va mostrar la voluntat de respectar els acords de la darrera reunió de la Junta de Seguretat. 

Però on Millo queda "estupefacte", segons ha relatat ell mateix, és quan li pregunta a Forn sobre el referèndum i li respon: "Aquell dia nosaltres garantirem que la jornada electoral es desenvolupi amb total normalitat".

Millo i els alcaldes

Enric Millo no ha volgut apuntar directament als alcaldes ni a la col·laboració que es va demanar des del Govern, però sí que ha dit que ell va enviar una carta als ajuntaments recordant que el referèndum estava suspès pel Tribunal Constitucional.

"Envio una carta a tots els alcaldes, una altra a tots els directors dels centres educatius de Catalunya recordant quines eren les seves obligacions de no cedir locals i d'impedir el referèndum", ha relatat Millo.

Amb l'article 155 es va reprendre l'ordre

Enric Millo ha explicat que es a partir del 8 de setembre quan la fiscalia comença a donar les instruccions. El 20 de setembre "hi va haver fets molt destacables que tenien com a objectiu intimidar o impedir l'acció judicial" ha dit Millo.

Enric Millo és el primer del dia a declarar i el primer a protagonitzar l'anècdota del dia. El fiscal ha demanat que no sortís la seva imatge per la tele. Les defenses s'han oposat. I el mateix Millo ha dit que no tenia inconvenient a sortir públicament, cosa que ha provocat cares de paradoxa de tothom, sobretot del fiscal Javier Zaragoza, que havia demanat la mesura, en principi en connivència amb el testimoni.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat