Entre l’inabastable programa de la 16a edició del Festival d’Arquitectura 48 Open House, que convida a visitar de franc 199 edificis visitables, 139 d’ells a Barcelona i la resta en municipis propers com Badalona, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt i Sitges, destaquen, pel seu interès entre el públic, els miradors. Es tracta d’edificis que conviden a pujar a una certa altura i, per tant, ofereixen un doble al·licient: d’una banda, conèixer l’edifici en si, i de l’altra, gaudir d’unes vistes sobre la ciutat que no estan a l’abast de la ciutadania de manera ordinària.
👀 Des d'un palau fins a un tanatori: les deu novetats més destacades de l’Open House 2025
Cal tenir en compte, això sí, que aquests edificis mirador acostumen a tenir una alta afluència de visitants i sovint cal fer cua per poder accedir-hi. Així mateix, a causa de la tipologia d’aquests edificis i de la seva antiguitat, cal tenir present que n’hi ha que no permeten la visita a persones amb mobilitat reduïda, ja que no disposen d’ascensors ni, de fet, tampoc hi ha espai per a col·locar-los. En tot cas, pel gran públic no és fàcil pujar a construccions com les Torres Venecianes de la plaça Espanya o la Torre de les Aigües situada al cim del Tibidabo, i per això us oferim una selecció d’aquests edificis amb vistes que es poden visitar, de franc, dins la programació de l’Open House.
Torre Mapfre
El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica amb motiu dels Jocs del 1992 es va estructurar en un sistema de franges: platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial. A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacel de la Torre Mapfre, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’altura que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.
- Carrer de la Marina, 16 - Passeig Marítim del Port Olímpic (Sant Martí)
- Arquitectes / any: MBM arquitectes i Albert Puigdomènech (pla d’ordenació de la Vila Olímpica), 1985-1992; Íñigo Ortiz i Enrique de León, 1992
- Ús actual: Oficines
- Estil: Contemporani
- Visita: Dissabte de 10 a 19 h
Fundació Joan Miró (Edifici + Terrasses)
Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu. En el marc de l’Open House es permetrà l’accés a les terrasses, amb imponents vistes sobre la ciutat des de Montjuïc.
- Parc de Montjuïc, s/n (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Josep Lluis Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000
- Ús actual: Museu
- Estil: Racionalisme
- Visita: Diumenge de 16 a 19 h
Col·legi d’Arquitectes
El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs que es va celebrar l’any 1958 i consta de dues parts: un cos baix de forma trapezoidal (que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes) i una torre de vuit pisos d’alçada. La darrera intervenció a l’edifici es fa amb la voluntat de convertir-lo en el Centre Obert d’Arquitectura de Barcelona. El nou projecte, aprofitant-se de la seva ubicació privilegiada, crea una àgora central connectada amb l’espai públic exterior i comunica físicament i visual una seqüència d’espais comuns existents. Aquests espais comuns són l’accés a l’edifici, una planta altell (per a exposicions), la sala d’actes, l’Espai Picasso (que es flexibilitza i es donen opcions de compartimentació), la planta segona i la terrassa, que genera el canvi de volumetria de l’edifici. Com a conseqüència, en planta segona apareix un nou mirador interior-exterior sobre la plaça Nova on es preveu que s’hi puguin dur a terme diferents esdeveniments culturals oberts a la ciutadania, i que emfasitza la voluntat de convertir l’edifici en un punt de trobada.
- Plaça Nova, 5 (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Xavier Busquets, 1962; Fuses-Viader Arquitectes, Jorge Perea y Jordi Mansilla, 2018; Peris Toral arquitectes, 2022
- Ús actual: Oficines
- Estil: Escola de Barcelona
- Visita: Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h
Torres Venecianes
Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’altura es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició, tot i que finalment es van conservar com a pòrtic de l’espai firal de Montjuïc. Avís: Aquest edifici és d'alta afluència de visitants. Un cop assolit l'aforament màxim de l'edifici es procedirà al tancament de la cua.
- Avinguda de la Reina Maria Cristina / Plaça d’Espanya (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Ramon Reventós i Farrarons, 1929
- Ús actual: Monument
- Estil: Historicisme
- Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 18 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*
Torre de les Aigües del Tibidabo
La Torre de les Aigües del Tibidabo va resultar guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una torre que abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu, situada en el mateix entorn i destaca per la seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), que va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’altura) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per a accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, va incorporar un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.
- Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 107 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / any: Josep Amargós i Samaranch, 1895
- Ús actual: Infraestructura
- Estil: Modernisme
- Premis i Mèrits Arquitectònics i Culturals: Premi Ciutat de Barcelona 1905 en la categoria d’Arquitectura
- Visita: Dissabte i diumenge visites a les 10, 10.45, 11.30, 12.15, 13.00, 13.45, 14.30, 15.15, 16 I 16.45 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*.
Arc de Triomf
Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Avís: Aquest edifici és d'alta afluència de visitants. Un cop assolit l'aforament màxim de l'edifici es procedirà al tancament de la cua. Per raons de seguretat, no poden pujar-hi menors de 18 anys.
- Passeig de Lluís Companys (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Josep Vilaseca, 1888
- Ús actual: Monument
- Estil: Modernisme
- Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 19 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*
Torre Diagonal One
La Torre Diagonal One és un bon exemple d’arquitectura contemporània que destaca per la seva altura, com a porta de Barcelona des de Sant Adrià de Besòs. Fa 110 metres d’altura, té 24 pisos i una superfície de lloguer d’oficines de més de 26.000 metres quadrats, a més d’un auditori amb llum natural, una espectacular terrassa mirador a més d’altres espais com sales de reunions i gimnàs. El seu senyal identificador és la façana de vidre i acer, que reflecteix la llum i el paisatge, i genera una relació dinàmica amb l’entorn. El disseny aposta per la claredat estructural i la funcionalitat de plantes diàfanes i llum natural abundant.
- Plaça d'Ernest Lluch i Martin, 5 (Sant Martí)
- Arquitectes / any: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), 2011
- Ús actual: Oficines
- Estil: Contemporani
- Visita: Dissabte 25 de 10 a 19 h
Torre i cripta del Convent dels Àngels
El conjunt del Convent dels Àngels, integrat dins del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), està format per diversos espais d’origen gòtic i renaixentista que daten, principalment, de la segona meitat del segle XVI. Els espais originals que se’n conserven són la nau gòtica, de cinc trams amb absis poligonal, la capella annexa del Peu de la Creu —considerada l’única capella renaixentista de la ciutat— i una torre-mirador que destaca per la posició estratègica dins la trama urbana. Amb motiu de les reformes urbanístiques de finals del segle XX, el convent va ser rehabilitat pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, que hi van incorporar nous volums i el van adaptar als nous usos culturals. La visita permet accedir a dos espais que habitualment estan tancats al públic: la cripta, situada sota el Convent dels Àngels, i la torre-mirador, des d’on s’obté una visió panoràmica de 360 graus sobre la ciutat.
- Plaça dels Àngels, 5 (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Segle XVI; Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, 1982 - 1993
- Ús actual: Museu
- Estil: Històric / Contemporani
- Visita: Dissabte 25 i diumenge 26 de 10 a 15 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!