Menjar en un restaurant clàssic no té per què estar renyit amb menjar en un local nou. La majoria d'obertures a Barcelona són de restaurants moderns amb conceptes contemporanis; especialment a Gràcia, un barri ple de cafès d'especialitat i locals de matxa. Ara, però, Gràcia també té un nou restaurant clàssic, obert per un grup de joves i amb una oferta de tapes variades i ben elaborades.
Un xamfrà amb classe
El restaurant Sr.Antúnez, ubicat a la cantonada dels carrers Luis Antúnez i Neptú, a Gràcia, és l'última obertura del grup Amiks. Són els mateixos propietaris de restaurants com Casa Pepi, Pimentel, Culkin o V de Vermut. En una línia similar a la resta, però amb el seu estil propi, l'Antúnez neix per oferir cuina informal en un espai clàssic. L'interior del restaurant és molt acollidor; llum càlida, cadires de fusta, espelmes a les taules i unes fines cortines blanques que recorden a les del menjador de casa l'àvia. El menjador es divideix en dues altures, amb una barra al centre i la cuina —que no és oberta— al fons. L'Antúnez aconsegueix una barreja difícil entre estil clàssic i energia juvenil, sense caure en tòpics arcaics ni en decoracions estridents típiques de locals moderns.
L'Antúnez és un bon lloc, no només per dinar o sopar, sinó també per anar a fer-hi una copa de vi i unes braves
Plats per compartir
La cultura de la tapa s'ha perdut, almenys a Catalunya. La tapa de veritat és la que et posen per acompanyar la beguda, com fan a León, on per quatre duros i tres cerveses has sopat. Aquí, el concepte de tapa és un altre; entenem per tapa el plat per compartir que es posa al mig de la taula perquè tothom pugui anar picant. I a l'Antúnez, a més de les clàssiques gildes i les croquetes, elaboren tapes originals i molt ben fetes que entren pels ulls i a més tenen bon gust. D'entrada, val a dir que l'Antúnez és un bon lloc, no només per dinar o sopar, sinó també per anar a fer-hi una copa de vi i unes braves. L'oferta de vins és sorprenentment bona; no per unes males expectatives, sinó perquè els vins són refrescants i molt diferents del que estem acostumats a trobar en la majoria de locals.
Pel que fa als plats, tot és bo, especialment les croquetes. La tapa per excel·lència de qualsevol bar serveix com a prova de cotó per fer-se una idea de tot el que vindrà després. I aquí, les claven. En tenen de gamba i de pernil, totes dues igual de bones, amb una textura untosa i addictiva. Com a plats més elaborats, val molt la pena tastar el biquini de sobrassada i formatge amb ou de guatlla. També és bona la truita oberta amb cocotxes de bacallà i l'steak tàrtar de vedella, que s'acompanya d'un pa cruixent que elaboren ells mateixos.
Pel que fa a les postres, no pot faltar el pastís de formatge, entre altres opcions com la torrada de santa Teresa o un milfulls amb figues. Per rematar l'àpat, el restaurant també ofereix diferents còctels, la majoria força clàssics —malgrat el nom atrevit d'alguns— i molt refrescants.