José Luis Rodríguez Zapatero afronta aquesta setmana una de les compareixences judicials més delicades de la seva trajectòria. L'expresident espanyol haurà d'explicar davant del jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama l'origen de les joies valorades en 1,3 milions d'euros trobades en una caixa forta del seu despatx, al carrer Ferraz de Madrid. Calama ha obert una peça separada per investigar Zapatero per presumptes delictes fiscals i de contraban relacionats amb les joies localitzades al seu despatx, que segons una primera taxació judicial tindrien un valor d'1.323.915 euros. Precisament, l'enorme diferència entre aquesta valoració i els entre 30.000 i 50.000 euros que havia difós inicialment el seu entorn és el que ha disparat el nerviosisme a Ferraz. L’expresident haurà de comparèixer davant del jutge els pròxims 17 i 18 de juny, en una declaració que es preveu extensa. Però més enllà de la declaració judicial, la gran pregunta és una altra: què pot passar si no aconsegueix justificar-ne la procedència? I per què aquesta qüestió ha encès totes les alarmes al PSOE? Entre els dirigents socialistes creix la preocupació per les conseqüències polítiques del cas de les joies de Zapatero. La valoració judicial ha incrementat el malestar intern davant el risc que l'afer acabi convertint-se en un problema de reputació per al partit. Tot i això, la direcció socialista manté oficialment la cautela i prefereix esperar les explicacions que l'expresident oferirà davant l'Audiència Nacional.
Les joies desvirtuen el relat de la persecució
El cas de les joies pot representar un abans i un després tant per Zapatero com pel futur electoral del PSOE. En el cas Plus Ultra, el Partit Socialista encara es podia refugiar en una defensa més abstracta: parlar de decisions administratives, informes, criteris tècnics, context de pandèmia o possible persecució política. És un cas més complex, amb més capes, més actors i més marge per discutir interpretacions. En canvi, les joies són una prova física. Una caixa forta, peces valorades en 1,3 milions i una explicació inicial que les situava entre 30.000 i 50.000 euros. Això és molt més devastador en termes d’opinió pública, perquè no cal entendre cap expedient: la imatge parla per si mateixa. Per això pot ser la tomba política de Zapatero. No necessàriament perquè judicialment sigui més greu que Plus Ultra, sinó perquè trenca el relat personal. Zapatero havia construït una figura pública associada a l’austeritat, l’ètica socialdemòcrata i la defensa de limitar la riquesa. Unes joies milionàries en una caixa forta xoquen frontalment amb aquest imaginari. Per al PSOE, el perill és doble: Plus Ultra pot desgastar-lo per la via judicial; les joies poden destruir credibilitat per la via moral. I en política, sovint la segona és més difícil de reparar.
La clau no és el valor, sinó l'origen
Els experts tributaris consultats en diferents mitjans de comunicació coincideixen que el problema principal per a Zapatero no és tant el valor de les joies com la capacitat d'acreditar d'on provenen i quan les va rebre. La versió que ha ofert fins ara el seu entorn, en concret la secretària de l’expresident, Gestrudis Alcázar, és que una part de les peces procedeixen d'una herència familiar de la seva esposa, Sonsoles Espinosa, i que una altra part correspon a regals rebuts durant viatges internacionals. Ara bé, aquesta explicació haurà d'anar acompanyada de proves. Si Zapatero pot demostrar documentalment quan va rebre les joies, qui les va regalar o de quina herència provenen, podria defensar que les obligacions fiscals derivades d'aquests béns ja han prescrit o que van ser declarades correctament. Però si no pot acreditar-ho, la situació es complica considerablement.
Segons els fiscalistes consultats en diferents informacions publicades aquests dies, Hisenda podria considerar les joies com una "guany patrimonial no justificat". En termes pràctics, això significa que l'Administració podria entendre que Zapatero disposa d'un patrimoni d'origen desconegut i obligar-lo a tributar pel seu valor de mercat. Amb una valoració d'1,3 milions d'euros, la factura fiscal podria ser molt elevada. A més, s'hi afegirien interessos de demora i sancions que, segons la normativa espanyola, poden oscil·lar entre el 50% i el 150% de la quota deixada d'ingressar.
Quan un problema fiscal es converteix en delicte
Però el risc no és només administratiu. La legislació espanyola estableix que, si la quota presumptament defraudada supera els 120.000 euros en un mateix exercici fiscal, es pot considerar delicte contra la Hisenda Pública. En aquests casos, les penes poden anar d'un a cinc anys de presó i comportar multes de fins a sis vegades la quantitat defraudada. Si les quantitats fossin especialment elevades o existissin circumstàncies agreujants, les penes podrien arribar fins als sis anys de presó. Precisament per això el jutge Calama ha obert una nova línia d'investigació per un presumpte delicte fiscal.
El fantasma del contraban i l’amenaça del calendari
La situació encara es complica més per un segon front judicial. Algunes de les peces localitzades —entre les quals hi ha collarets amb diamants, maragdes de Zàmbia, robins i pedres precioses d'origen asiàtic— podrien haver arribat a Espanya procedents de l'estranger. El jutge considera que, si no es pot acreditar que van entrar al país complint les obligacions duaneres i tributàries corresponents, podria existir també un presumpte delicte de contraban. La investigació intenta aclarir si aquestes joies van accedir al territori de la Unió Europea sense la documentació ni el pagament dels impostos exigits.
Un altre element important és el calendari. En circumstàncies normals, un contribuent que detecta una irregularitat pot regularitzar voluntàriament la seva situació davant d'Hisenda abans que s'iniciï una investigació formal. Però una vegada existeix una investigació judicial oberta i el contribuent ha estat citat, aquesta via pràcticament desapareix. Per això la declaració de Zapatero davant del jutge és considerada decisiva.
El gran temor del PSOE
Però si els riscos judicials preocupen l'expresident, els polítics preocupen encara més el PSOE. Diversos dirigents socialistes consultats pels mitjans admeten que el problema no és només el recorregut penal del cas, sinó l'impacte reputacional que està provocant. Per a molts càrrecs socialistes, el problema no és només què acabarà determinant el jutge, sinó l'impacte que les imatges de les joies milionàries poden tenir sobre el llegat polític de qui durant anys ha estat una de les principals referències ideològiques del partit. Perquè Zapatero no és un militant qualsevol. És un dels principals assessors polítics de Pedro Sánchez i una figura que molts dirigents continuen considerant una referència moral dins del socialisme. Per això les informacions sobre joies milionàries han generat desconcert intern. Alguns càrrecs socialistes admeten que els va sorprendre especialment que durant setmanes es donés per bona una valoració d'entre 30.000 i 50.000 euros que ara ha quedat desmentida per una taxació judicial d'1,3 milions. En privat, alguns dirigents socialistes es mostren especialment durs. Un exministre consultat per diversos mitjans ho resumia amb una frase contundent: "Aquestes portades el maten a ell i a la seva figura". Durant anys, Zapatero ha defensat públicament la necessitat de limitar les grans fortunes i ha estat identificat amb un discurs de justícia social i redistribució de la riquesa. La imatge d'una caixa forta plena de collarets amb diamants, maragdes i robins valorats en més d'un milió d'euros xoca frontalment amb aquest relat.
La sensació que es repeteix en converses internes és que el partit està assumint el cost polític d'una informació sobre la qual no té control ni explicacions pròpies. “Zapatero ens està arrossegant amb ell. Ha deixat passar un mes donant per bona una valoració de les joies significativament inferior a la real i ara resulta que, si no són les joies de l'emperadriu Sissí, poc els falta”, lamenta indignat un dirigent territorial del PSOE a El País. “Necessitem creure'l, però cada dia que passa et sorgeixen més dubtes. El nostre és gairebé un acte de fe, perquè mentrestant Ferraz no ens diu res; simplement ens remet a les explicacions que Zapatero donarà més endavant”, lamenta un dirigent socialista en un diari progressista com el de Prisa. Però en els mitjans conservadors, també es constata la consternació dels socialistes. Les reaccions internes al PSOE oscil·len entre la incredulitat i la preocupació pel que molts dirigents consideren un dany gairebé irreparable a la figura de Zapatero. "Aquestes portades el maten a ell i a la seva figura", resumeix gràficament un exministre socialista citat per La Razón. La frase reflecteix una inquietud que va més enllà de les possibles conseqüències judicials. A Ferraz, molts dirigents assumeixen que fins i tot si Zapatero aconsegueix donar explicacions convincents davant del jutge, el dany polític ja està fet. Per això, més que la possible condemna, el que inquieta el PSOE és una altra cosa: que la figura que durant anys ha actuat com un dels seus principals referents acabi convertint-se en un problema polític de primer ordre per al partit. I aquesta és una factura que cap taxació judicial no pot calcular.