Persones que voltaven dins l’Ajuntament relaten com es podien escoltar els crits que sortien del despatx de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Era dimecres al matí, sisena jornada dels Jocs Mediterranis. El dia començava amb un atleta detingut per una presumpta agressió sexual i amb l’enfonsament de la pista de bàsquet 3x3 del Camp de Mart, a pocs minuts a peu del consistori. Un altre despertar replet de titulars negatius.
No se sap a qui anaven dirigits els crits de l’alcalde Ballesteros. Un dels possibles candidats és Javier Villamayor, tercer tinent d’alcalde i conseller comissionat dels Jocs, el màxim responsable polític. Aquella mateixa tarda va oferir una roda de premsa de balanç a l’Anella Mediterrània. Allà va explicar que tot anava perfectament i que tota la sèrie d’incidents que s’han anat produint dia rere dia eren “anècdotes” que els mitjans de comunicació destacaven en una suposada campanya contra Tarragona 2018.
La realitat és que ha passat tot el que podia passar i més. En el terreny merament esportiu, s’han hagut d’ajornar competicions perquè el terreny de joc es desmuntava, àrbitres han fet vaga perquè no cobraven, s’han hagut de regalar entrades perquè les grades estaven buides o la guanyadora ha hagut de posar les medalles a les seve rivals perquè no hi havia ningú més per posar-les. Però també hi ha hagut problemes aliens a les competicions, com l’atropellament d’un nen de cinc anys per part d’un conductor dels Jocs que triplicava la taxa d’alcoholèmia o la presumpta agressió sexual per part d’un atleta.
La llei de Murphy, segons la qual si res pot sortir malament sortirà malament, s’ha quedat curta en el cas de Tarragona 2018. Però la cadena de despropòsits va començar molt abans d’aquests deu dies de juny, quan de forma inèdita va decidir-se ajornar-los un any. Els motius eren econòmics: no s’hi va arribar amb les instal·lacions enllestides. Mai abans no s’havia postposat la celebració d’un esdeveniment esportiu internacional d’aquesta envergadura, encara menys uns Jocs Mediterranis.
El fiasco dels Jocs Mediterranis s'explica per un còctel format de diversos ingredients, com deslleialtats institucionals, manca de recursos privats i desgavell de diners públics. Tot plegat ha desembocat en una cursa d'obstacles que no s'ha pogut tapar.
Foto: EFE
El pecat original
La Maria Antònia (71) va venir expressament des de Barcelona per veure els partits de bàsquet 3x3 el dimecres. Recorda que quan ella hi jugava era a 21 punts, i que això no ho havia vist. Va haver de tornar l’endemà. “Espero que avui no caiguin les grades”, diu amb ironia abans d’entrar a les instal·lacions. “Em sap greu que només es vegin els errors”, lamenta. Fa una comparació odiosa: “Vaig viure els Jocs de Barcelona 92, i no hi ha ni punt de comparació".
L’auditori del Camp de Mart va ser tancat l’any passat “perquè no complia la normativa”. No obstant això, ha estat reobert sense haver realitzat les obres previstes. De fet, com moltes instal·lacions, ha arribat als Jocs al límit, al temps de descompte, sense ni tan sols haver fet les proves prèvies previstes. D’aquí incidents com l’enfonsament de la pista de bàsquet 3x3.
En el cas de la piscina olímpica, no va donar temps a cobrir-la, com estava previst. Va ser inaugurada el passat 19 de juliol, menys d'una setmana abans de l'inici dels Jocs. Ha estat una de les instal·lacions més polèmiques, com també ho ha estat el Palau d’Esports. En aquest cas, va haver de fer-se de nou el concurs públic, després que dues empreses adjudicatàries renunciessin perquè qualificaven l’encàrrec “inviable” tant pels terminis com per les condicions.
La història del fiasco dels Jocs Mediterranis s'explica per un còctel format de diversos ingredients, com deslleialtats institucionals, manca de recursos privats i desgavell de diners públics
Van ser adjudicats el 2011. Quan va saber-se que els Jocs Mediterranis es farien a Tarragona, en plena crisi econòmica, l'Estat ja va advertir que no hi havia diners. No obstant això, sense comptar amb la lleialtat institucional del govern espanyol, el govern municipal va decidir tirar endavant de totes maneres. Fins a l'últim minut, el comitè organitzador ha hagut de buscar el finançament restant sota les pedres. El passat 4 de juny va ser confirmada una subvenció de dos milions d'euros de fons de la Unió Europea.
És difícil quantificar el cost econòmic, però es parla d'una xifra al voltant dels 90 milions d'euros. "L'opacitat ha estat màxima, i trigarem a saber a quant ha pujat la factura", assegura el periodista local Rafa Marrasé. Fins ara, la Generalitat ha estat l'administració que ha aportat més diners, i l'Estat la que menys. Els patrocinadors privats tampoc no han posat els diners que s'esperaven. Des de Tarragona 2018 s'ha fet gala de l'austeritat dels jocs, però això també ha tingut les seves conseqüències a nivell organitzatiu.
El comitè organitzador ha estat integrat per només 35 persones. Això contrasta amb el precedent anterior a l’Estat espanyol, el d’Almeria 2005, que comptava amb mig miler de persones en l’estructura organitzativa, sense comptar els voluntaris. A Almeria, el conseller delegat dels Jocs va ser el valencià Vicente Añó, professor universitari de gestió esportiva i màxim responsable executiu dels Mundials d’Atletisme de Sevilla el 1999. A Tarragona, el tercer tinent d'alcalde.
El concurs del Palau d'Esports va haver de repetir el concurs públic després que dues empreses adjudicatàries renunciessin perquè qualificaven l’encàrrec d'“inviable” tant pels terminis com per les condicions
ERC i la CUP han estat els grups municipals més crítics amb el desenvolupament del projecte, els qui més l'han fiscalitzat. El portaveu republicà Pau Ricomà denuncia una "manca absoluta de rigor" per part del govern de Ballesteros, a qui acusa de tirar-ho endavant "de forma molt irresponsable".
Per la seva part, la regidora cupaire Laia Estrada lamenta que va ser una "temeritat" continuar endavant, i critica que s'han anteposat els "interessos de partit" als de la ciutat. "Renunciar-hi hauria implicat assumir una derrota, i han preferit projectar la ciutat fent el ridícul", afirma. Recorda que, al costat del Palau d'Esports, al qual s'hi han destinat 18 milions d'euros, hi ha una escola en barracons.
La majoria de grups municipals ha preferit mantenir el silenci fins que passin els Jocs i sigui l'hora d'exigir responsabilitats.
Foto: Tarragona 2018
Rescat de l'Estat amb bandera
La Casa d’Aragó, a poques passes del Palau Firal de Tarragona, és una espècie de sala polivalent. Gran part del dia està tancada. Obre els dimecres a la tarda, per exemple, i s’hi fan classes dirigides de salsa. I els divendres a la tarda la sala és llogada a Societat Civil Catalana, on celebra reunions. Aquesta casa regional, segons va publicar el portal local Porta Enrere, va ser on s'haurien distribuït massivament entrades per a la cerimònia d’inauguració a membres d’entitats espanyolistes com la mateixa SCC, Plataforma per Tabàrnia o el partit ultra VOX. El Nou Estadi va destacar per la sobrerepresentació unionista, els visques al rei Felip VI i la xiulada al president Quim Torra.
En el centre de la mateixa polèmica, sota sospita, hi ha el conseller delegat dels Jocs, Javier Villamayor, nebot de Salvador Caamaño, president de SCC a la demarcació de Tarragona. Caamaño també és funcionari de l'Ajuntament, on és pràcticament el secretari personal de Villamayor. El consistori disposava d'invitacions que va repartir entre els seus empleats. Però la del Nou Estadi no va ser l'única exhibició d'espanyolisme de Tarragona 2018.
Des del passat desembre, l’exaltació nacionalista espanyola ha format part de la vida de Tarragona, que s’ha concretat sobretot a través de la presència de l’exèrcit espanyol. En el marc dels Jocs Mediterranis, hi ha hagut exhibicions aèries de la Patrulla Águila, paracaigudistes amb la bandera espanyola a la cerimònia d’inauguració o l’arribada aquest divendres del portaavions Juan Carlos I, el vaixell insígnia de l’Armada espanyola.
Tots aquests actes d'exhibició de l'exèrcit espanyol formen part del "programa cultural" dels Jocs Mediterranis, elaborat pel govern municipal. Concretament, l'ha acabat de dissenyar la regidora d'Esports, Elisa Vedrina, del PP. El PSC governa la capital tarragonina en coalició amb els populars.
Des del passat desembre, l’exaltació nacionalista espanyola ha format part de la vida de Tarragona, que s’ha concretat sobretot a través de la presència de l’exèrcit
En contrast amb la pretesa espanyolització, en línia contrària amb una societat més plural i complexa, també s’ha denunciat una voluntat de descatalanització. Un dels exemples més paradigmàtics és l'absència de mostres de folklore català a la cerimònia d’inauguració. En les clàusules tècniques per triar l’empresa que s’encarregués de la gala, s’estipulava que havia d’haver-hi “castellers, un dels elements culturals més potents del territori”. Fins i tot les colles van rebre una subvenció extraordinària de la Diputació. Ningú no va veure finalment castells.
Per una banda, s’atribueix al fet que les colles mai no han vist amb bons ulls el projecte dels Jocs Mediterranis. Per l’altra, una certa por del comitè organitzador i de l’Ajuntament pel control sobre els castellers, que no poguessin aparèixer per exemple amb una estelada davant Felip VI.
L'involucrament de l'administració espanyola coincideix amb els moments de més enfrontament institucional pel procés. "Quan l'Estat decideix posar diners, les contrapartides van ser en un determinat context polític", assegura el periodista Rafa Marrasé, que afegeix: "Si la deriva independentista no hagués estat la que ha estat, l'Estat no hauria vist una oportunitat per demostrar el seu control sobre una ciutat com Tarragona". Des de l'oposició també es critica que l'Estat ha fet servir els Jocs "per fer una mostra d'espanyolisme i militarisme a Catalunya".
Foto: ACN
Els tarragonins no se'ls han fet seus
A Tarragona no s’hi respira un ambient de Jocs. Si no fos per les banderetes dels autobusos públics, per les banderoles que omplen els fanals de la ciutat des de fa un parell de setmanes o per les samarretes blaves inconfusibles dels voluntaris de tant en tant, no es nota gaire la diferència. Hi ha una realitat ben palpable: per un motiu o per un altre, els tarragonins no han acabat de fer seus els Jocs Mediterranis.
“Jocs? Quins jocs?”, es pregunta el cambrer d’un bar de la Rambla Nova de Tarragona. Prefereix no identificar-se perquè “aquest ajuntament és com una màfia” i prefereix evitar “problemes”. Lamenta que “no s’ha notat res” la celebració de l’esdeveniment esportiu, i que gairebé tot es fa fora de la ciutat. “Tinc la sensació que des del minut zero no s’ho van creure, i després, quan s’ha anat avançant, s’ha afegit més llenya al foc".
Aquesta sensació és generalitzada entre els hostalers i botiguers del centre de Tarragona. El suposat retorn econòmic que els van prometre els seus governants no l'han vist per enlloc. Per contra, han vist amb recel com aquests suposats beneficis han anat a parar a altres seus, com Salou. "S'està notant zero", insisteixen.
A Tarragona no s’hi respira un ambient de Jocs. També hi ha certa sensació que s'han fet d'esquena als ciutadans.
També hi ha certa sensació que els Jocs s'han fet d'esquena als ciutadans. Malgrat el toc d'alerta que van suposar les eleccions del 2005, on les llistes crítiques van obtenir la majoria en vots (54,5%), res no va canviar per al govern municipal. En aquell moment, la CUP i ERC van presentar una proposta per organitzar una consulta ciutadana sobre si s’havien de celebrar. No va prosperar. Durant el debat algunes d’aquestes formacions van canviar el posicionament que havien defensat en campanya electoral.
Les imatges de grades buides a les competicions han estat simptomàtiques. L'organització s'ha vist obligada a regalar entrades per als diferents esports, i fins i tot a posar autobusos per a la cerimònia de clausura d'aquest diumenge, per evitar fotografies com les de la inauguració.
Foto: EFE
Responsable amb nom i cognoms
A l'hora d'assenyalar responsables, després de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, tothom coincideix a assenyalar una mateixa persona: Javier Villamayor (PSC), tercer tinent d'alcalde i conseller delegat de Tarragona 2018. Aquest regidor tenia pràcticament en exclusiva la cartera dels Jocs Mediterranis, i el resultat ha estat el que ha estat. El mateix Villamayor va admetre fa mesos que no tornaria a organitzar-ho si l'hi oferissin. I es planteja deixar la política en acabar la legislatura.
Funcionari amb plaça a la Diputació de Barcelona, ha tingut dues grans responsabilitats, dues menes de regidories especials: la dels Jocs i la de Tarragona Smart City, que tampoc no ha acabat de sortir bé. Després d'això, sosté el periodista Rafa Marrasé, "ha quedat totalment desacreditat", perquè és "una persona que ha enfonsat tot el que ha tocat". I això que era el més ben posicionat per succeir a Ballesteros.
Pau Ricomà lamenta que s’ha perdut una oportunitat. “El gran objectiu d’uns Jocs d’aquest tipus ha de ser transformar una ciutat. Només té sentit si s’encaixa en tota una estratègia de ciutat. Això no s’ha fet, i només demanàvem que fos digne. I ni això”, lamenta el regidor d’ERC.
“Si estàs satisfet sobre com han anat les coses, no dius que no ho tornaries a fer”, assegura Laia Estrada sobre Villamayor. Però la regidora de la CUP també menciona l’alcalde Ballesteros, de qui diu que és el “màxim responsable del ridícul i del malbaratament”.
La resposta no ha estat assumir responsabilitats, sinó culpar el missatger, que es converteix en una mena d’enemic extern. En una roda de premsa molt tensa el dimecres a l'Anella Mediterrània, que molts dels presents van descriure després com a “esperpèntica”, Villamayor deia que els Jocs estaven sent un èxit i que, en tot cas, la culpa era dels mitjans de comunicació que van fixar-se únicament en "anècdotes".
Malgrat la petició reiterada d'una entrevista, Villamayor i el govern municipal han rebutjat atendre El Nacional per exposar la seva versió, remetent-se únicament a les declaracions públiques del tercer tinent d'alcalde.
Foto: ACN
Ballesteros no ha pogut ser Maragall
El mateix Ballesteros s’emmirallava en Pasqual Maragall i els Jocs Olímpics de Barcelona. Durant els últims anys, en moltes ocasions ha recordat públicament el consell que li va donar l’exacalde de Barcelona: “No et preocupis perquè el dia abans encara estaran pintant portes i senyalitzant els carrers”. També anava explicant que l’expresident de la Generalitat li va regalar la corbata que portava el 92. Sens dubte, no li ha donat sort.
En el mirall volia veure Pasqual Maragall, però continuava sent Josep Fèlix Ballesteros. Mentre els Jocs de Barcelona van servir per transformar, modernitzar i projectar internacionalment una ciutat, l'oposició lamenta els Jocs Mediterranis tan sols han servit per renovar algun equipament esportiu. "El llegat de Ballesteros serà un pavelló i una piscina de 50 metres", ironitza Rafa Marrasé.
Els molts metres quadrats de bandera espanyola que s'han vist durant els últims dies no han servit per tapar tota la sèrie de fiascos que han portat els Jocs
“M’agradaria que no perjudiqués la imatge de la ciutat”, diu Pau Ricomà, que insisteix en una mateixa idea: “Quan els Jocs ja no servien per transformar, almenys volíem salvar la cara. Però han estat tan sapastres que han estat incapaços".
Laia Estrada lamenta que "està perjudicant greument la imatge de la ciutat", que la projecció que s'està donant és de "ridícul", un terme que s'ha repetit molt durant els deu dies de Jocs. "Era la crònica d'un fracàs anunciat. No entenc per què tanta temeritat".
Els molts metres quadrats de bandera espanyola que s'han vist durant els últims dies no han servit per tapar tota la sèrie de fiascos que han portat els Jocs Mediterranis a Tarragona. "Si realment creuen que han anat bé, és que estem en mans d’inconscients", sentencia Marrasé.