“Derogarà la llei d’amnistia quan governi? Diguin-ho més vegades. Sí? La derogaran? No derogaran la llei d’amnistia, se’n beneficiaran”. La pregunta i el pronòstic els ha plantejat Gabriel Rufián durant la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats per donar explicacions per l’escàndol de Santos Cerdán. El líder d’ERC a Madrid interpel·lava directament Alberto Núñez Feijóo i tornava a vaticinar que el PP pactarà amb Junts en el futur. Pel que s’ha vist a les imatges, des de l’escó, el líder dels populars i la nova portaveu del PP a la Cambra Baixa, Ester Muñoz, l’observaven amb passivitat i indiferència. Més tard, a X, ella mateixa ha reconegut obertament que els populars no podran revertir els efectes de la norma de l’oblit penal si arriben a la Moncloa: “És de facto inderogable, ja que a la jurisdicció penal hi opera el principi d’irretroactivitat de les lleis desfavorables al reu”, ha esgrimit. “És de primer de dret penal. Però Rufián no té ni una hora de llicenciatura”, li ha etzibat.

És l’article 9.3 de la Constitució el que estableix la “irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals”. Això vol dir que una llei que anul·li els beneficis de l’amnistia (derogant-la) per tornar a sancionar els actes que estan inclosos en el perímetre de la norma de l’oblit penal no pot tenir efectes a posteriori perquè és perjudicial per als investigats o condemnats que hagin estat amnistiats o que estiguessin contemplats en els supòsits de la llei.

Feijóo, el març del 2024: “No crec que pugui quedar invalidada l’amnistia un cop ha estat concedida”

Aquest reconeixement explícit que ha expressat avui Ester Muñoz contrasta amb declaracions públiques que han fet altres dirigents del PP en els últims mesos, malgrat que Alberto Núñez Feijóo sí que va dubtar dels efectes que podria tenir. “Sí, quan arribem al govern espanyol derogarem la llei d’amnistia, per descomptat”, va assegurar el portaveu dels populars, Borja Sémper, el gener del 2024. “Li ho diré amb tota claredat, frenarem i revertirem tots els seus excessos, inclosa l’amnistia”, havia advertit la diputada Cayetana Álvarez de Toledo vint dies abans. I fins i tot Alberto Núñez Feijóo s’hi va comprometre, tot i que també va verbalitzar una dosi de realitat. “Vostè derogarà la llei d’amnistia?”, li va preguntar Carlos Alsina en una entrevista a Onda Cero el març del 2024. “La resposta és sí”, va contestar ell.

Ara bé, posteriorment, va dubtar dels efectes que això tindria: “Si algú ha estat amnistiat, probablement, i dic probablement perquè no ho he estudiat i no em correspon a mi informar en Dret sobre una pregunta tan complexa, no crec que pugui quedar invalidada la seva amnistia una vegada que ha estat concedida”, va justificar. A més, el líder del PP va al·legar que el sistema penal espanyol és “molt garantista” i va recordar que la “irretroactivitat de les lleis” és un “principi constitucional”.

La Comissió de Venècia va avisar que la “revocació retroactiva” de les amnisties “no està permesa”

No és la primera vegada que algú posa sobre la taula la impossibilitat de derogar la llei d’amnistia. El març del 2024, la Comissió de Venècia, contestant una de les preguntes que li va formular el Senat (a través de la majoria absoluta del PP), va advertir el mateix. “Cal distingir entre una possible declaració de disconformitat d’una llei d’amnistia amb el dret superior (constitucional, de la Unió Europea o internacional) i la seva revocació”, va assenyalar. I es va remetre al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va aclarir que, “respecte a les amnisties, la seva revocació retroactiva generalment no està permesa, ja que són adoptades pel legislador i la seva revocació seria contrària al principi de seguretat jurídica i al principi d’irretroactivitat del dret penal”. Era una sentència relativa a una amnistia que es va aprovar a Eslovàquia el 1998 i que es va revocar uns mesos després.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!