El Tribunal Constitucional donarà carpetada a les recusacions que van presentar Carles Puigdemont i Toni Comín per apartar tres magistrats conservadors de la deliberació sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. Concretament, dels recursos d’empara que van presentar contra la decisió de Pablo Llarena (avalada pel Tribunal Suprem) de negar-se a aplicar la norma de l’oblit penal a la malversació atribuïda a l’1 d’octubre i de mantenir en vigor les ordres espanyoles de detenció. Són Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías. L’advocat Gonzalo Boye va al·legar que tenen “aparença de falta d’imparcialitat” per la seva “frontal oposició” a l’amnistia i que han mostrat “animadversió” cap a Puigdemont. Aquest moviment, poques hores abans que s’admetessin a tràmit, va obligar el TC a aparcar el primer pas dels dos recursos d’empara i del que havia presentat Lluís Puig, malgrat que l’exconseller de Cultura no havia fet cap recusació.
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el Constitucional debatrà les recusacions la setmana que ve i les descartarà amb els arguments que ha fet servir en altres casos. La jurisprudència del tribunal argumenta que una “afinitat ideològica” no és un “factor que disminueixi la imparcialitat” i que el que necessita la Cort de Garanties són “jutges amb la ment oberta als termes del debat”. Aquesta decisió tornarà a donar via lliure perquè el TC, en el següent ple, que se celebrarà el mes d’octubre, admeti a tràmit els recursos d’empara i els sumi als que ja té sobre la taula dels condemnats al judici del procés. A més, obrirà una peça separada per estudiar la mesura cautelar que han sol·licitat els tres exiliats perquè se’ls aixequin les ordres de detenció. Abans de decidir sobre el fons de la qüestió, la previsió és que el Constitucional esperi que hi hagi un pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
A més, segons consta en l’ordre del dia del ple del Constitucional, també es debatran (i rebutjaran) altres recusacions: les de l’Advocacia de l’Estat contra José María Macías en els recursos d’empara d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva i la de Vox contra Cándido Conde-Pumpido (progressista i president del TC) en el recurs de Dolors Bassa.
En què se sustenten les recusacions de Puigdemont i Comín?
En el seu escrit, Gonzalo Boye basava la recusació de Concepción Espejel en el fet que pertany a l’Associació Professional de la Magistratura (de caràcter conservador i majoritària a la carrera), en la seva “estreta vinculació” amb el PP i en el seu vot particular contra l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en la sentència de l’Audiència Nacional del 2020 sobre el dispositiu policial de l’1-O. Sobre José María Macías, va exposar que va comparar Puigdemont “amb els nazis i altres moviments totalitaris europeus” i que ha expressat altres desqualificacions sobre l’independentisme.
Finalment, sobre Antonio Arnaldo, justificava que s’ha mostrat favorable a la condemna de Puigdemont i que tenia una “relació d’amistat públicament reconeguda” amb José Manuel Maza, que va ser el fiscal general de l’Estat que va impulsar la querella contra Puigdemont i el seu Govern, amb Manuel Marchena (que era president de la Sala Penal del Suprem i va ser el ponent de la sentència del judici del procés) i amb Antonio del Moral (que formava part del tribunal).
“Una afinitat ideològica no és un factor que disminueixi la imparcialitat per jutjar els assumptes”
El principal precedent de recusacions descartades data del desembre del 2021, quan el Tribunal Constitucional va rebutjar una bateria de 33 recusacions i es va negar per unanimitat a apartar Enrique Arnaldo i Concepción Espejel de recursos d’empara vinculats al procés. El ple del TC va al·legar que les “diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cada un dels magistrats i conformen la seva trajectòria personal no poden considerar-se sense més condicions negatives que afectin la seva imparcialitat” i va justificar que la imparcialitat “no equival a un mandat de neutralitat general o a una exigència d’aïllament social i polític, quasi impossible de complir”.
Va defensar que el que necessita la funció jurisdiccional són “jutges amb la ment oberta als termes del debat”, que és l’argument que havia fet servir el 2006 per avalar la participació de Pablo Pérez Tremps de la sentència de l’Estatut, i va subratllar que “no és poc comú ni pot estranyar que, abans d’integrar-se en el col·legi de magistrats, els seus membres s’hagin pronunciat voluntàriament o obligadament sobre matèries jurídiques”. “Una afinitat ideològica no és en cap cas un factor que disminueixi la imparcialitat per jutjar els assumptes”, va postil·lar (remetent-se a una decisió del 1988).
En la interlocutòria, de quinze pàgines, el Constitucional sostenia que les recusacions no tenien “suficient fonament” i criticava els líders independentistes catalans per fer un “ús abusiu” de les recusacions. Aportava un altre argument: “La pluralitat de la magistratura constitucional es converteix en un senyal de la seva pròpia identitat, i per això no pot suposar, sense més ni més, la seva incompatibilitat per l’exercici de les seves funcions, a través d’una genèrica causa de recusació que posi en tela de judici la seva imparcialitat”. Així mateix, feia una defensa fèrria del paper dels magistrats del TC: “En l’exercici de les seves funcions, actuen sotmesos a estrictes paràmetres jurídics i amb l’argumentació jurídica per resoldre les controvèrsies que arriben al seu coneixement, fins i tot les que presenten unes conseqüències més netament polítiques”. I recordava que “l’obligada motivació” de les resolucions “garanteix la seva transparència i accessibilitat”.
Per què ara José María Macías sí que podrà participar?
Un dels magistrats que van ser recusats per Puigdemont i Comín és José María Macías, que va ser apartat de tots els debats sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia. Inicialment, se’l va apartar de la qüestió d’inconstitucionalitat de la Sala Penal del Suprem i, posteriorment, es va estendre la decisió a la resta de carpetes que el TC tenia sobre la taula (per exemple, el recurs del PP i els recursos de les comunitats autònomes). La petició la van fer la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Tanmateix, ara sí que podrà participar en els debats. Fonts jurídiques expliquen a ElNacional.cat que el motiu rau en la diferència entre el control de constitucionalitat abstracte (que es va fer arran del recurs del PP) i la decisió sobre una vulneració de drets fonamentals (que és el que ara denuncien els líders del procés).
José María Macías va ser apartat perquè, abans de formar part del TC, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va participar en dos pronunciaments oficials sobre la llei. Van ser una declaració institucional abans de conèixer-se el seu redactat i un informe elaborat a petició de la majoria absoluta del PP en el Senat. A parer de la Fiscalia, això va suposar una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la llei amb una “crítica demolidora basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. Això va ser motiu per apartar-lo de l’anàlisi global de la norma, però aquest mateix criteri no s’aplica quan s’ha d’estudiar un recurs d’empara.
El TC té a sobre de la taula els recursos d’empara de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa
Quins són els altres recursos d’empara que està estudiant el Constitucional? El febrer va admetre a tràmit el dels exconsellers d’ERC (Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva), defensats per Andreu Van de Eynde, i l’abril va acceptar el de Jordi Turull, representat per Jordi Pina. Ara ha d’analitzar-ne el fons. Tots quatre demanen que s’aixequi la seva inhabilitació pel delicte de malversació, que està en vigor fins al 2030 o 2031.
Quan van superar el primer filtre, el Constitucional va apreciar que concorre una “especial transcendència constitucional” perquè els assumptes suscitats “transcendeixen del cas concret”, donat que pot tenir unes “conseqüències polítiques generals”. Així mateix, va obrir peces separades sobre les mesures cautelars i encara no ha pres una decisió. De moment, la Fiscalia és partidària de rebutjar-les adduint que no hi ha eleccions a la vista i que, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable”.