El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha refusat "per unanimitat" les recusacions plantejades contra els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo que van presentar els líders independentistes condemnats pel Suprem i també a l'exili, i que encara no s'havia pronunciat sobre el seu recurs d'empara. En un comunicat, emès aquest migdia, s'informa que el ple jurisdiccional ha decidit refusar les 33 recusacions plantejades i defensa la "legitimitat" de tots dos magistrats, en ser escollits pels tres poders de l'estat espanyol.

L'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb altres encausats, van denunciar les estretes relacions d'Espejel amb el PP i les expressions d'Arnaldo contra els independentistes catalans, fets pels quals no podien revisar els recursos d'empara contra la seva condemna per sedició o el seu processament. La sentència del TC es donarà a conèixer els pròxims dies, segons fonts del tribunal.

Davant l’allau de recusacions, el TC dedica un fonament específic a posar de manifest la “legitimitat d’origen dels magistrats del Tribunal, en ser escollits pels tres poders de l’estat espanyol”, fet ―segons el comunicat― que “es projecta en la pluralitat de perspectives jurídiques que conflueixen en les deliberacions i decisions de l’òrgan col·legiat, expressió de la idea de pluralisme polític”.

La resolució del TC indica que “la salvaguarda de l’exercici de la jurisdicció constitucional reclama i justifica al mateix temps que, per dictar aquesta resolució, no s’ha d’excloure de la conformació del ple a cap dels seus magistrats presents”, perquè “en la defensa de la jurisdicció del tribunal tots els magistrats hi estan cridats, sense que calgui fer distincions entre els magistrats recusats i els que es van abstenir”.

En la resolució, segons el comunicat, el TC expressa que no és possible excloure els dos magistrats recusats perquè el tribunal quedaria sense el quòrum de vuit magistrats necessaris per resoldre causes. El ple, a més, refusa els motius de recusació basats "en meres afirmacions orfes de tot suport en els fets concrets". I descarta "que pugui fonamentar un dubte legítim d'imparcialitat el fet d'exteriorització jurisdiccional d'un criteri jurídic en resoldre un procés o en discrepar del resolt amb un vot particular". S'afirma que "no només el Tribunal Constitucional sinó també la resta de tribunals jurisdiccionals han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració".

Recusacions

A principi de desembre es va presentar una pluja de demandes de recusació dels dos magistrats del Constitucional proposats pel PP. El primer a fer-se públic va ser el presentat pel líder d’ERC Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa. Posteriorment, van ser el president Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. L’últim recurs que han tractat ha estat el del president Quim Torra. En tots els recursos es demana la recusació per la manifesta falta d’imparcialitat d’Arnaldo i Espejel per la seva afinitat amb el Partit Popular, així com els posicionaments públics en contra del procés i dels líders independentistes.

En el cas de l’escrit presentat per Gonzalo Boye en nom de Puigdemont, es destaca l’“interès notori” manifestat per tots dos per l’empresonament del líder de Junts, així com de Comín, Ponsatí i Puig. L’escrit recull nombrosos exemples d’aquesta imparcialitat. Així, en el cas d’Arnaldo, relata com al llibre que ha publicat recentment Tiempo de Constitución. Límites, controles y contrapesos del poder, es posiciona en nombroses ocasions a favor de les tesis de l’acusació en la instrucció i el judici al procés seguit al Tribunal Suprem i qualifica de “malalts de sectarisme” a aquells que van criticar l’acusació de rebel·lió de la Fiscalia. En la mateixa línia, Junqueras, Romeva i Bassa argumenten al seu escrit de recusació que les declaracions públiques, així com les relacions personals i d'afinitat ideològica d’Arnaldo i Espejel "denoten una clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa".

El tribunal Constitucional està format per dotze magistrats i, segons la llei, per adoptar qualsevol mena d’acord és necessari que estiguin presents almenys dos terços dels membres que “en cada moment el componguin”. Es dona la circumstància que actualment hi ha un magistrat, Alfredo Montoya, que es troba de baixa a conseqüència d’un ictus que va patir a l’agost, de manera que ara hi ha actius onze membres del Constitucional. Si s'acceptava la recusació d'Arnaldo i Espejel i comptant els altres dos magistrats que s’han inhibit, només n'hi hauria set que podrien decidir sobre les causes dels líders de l’independentisme, quòrum que està per sota dels dos terços que determina la llei. Per això, el plenari ho ha refusat.

 

Imatge principal, els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel / Efe