A contrarellotge. El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha demanat que tres magistrats conservadors del Tribunal Constitucional (TC) s’abstinguin d’analitzar el recurs d’empara que va presentar al juliol a l’òrgan de garanties perquè revoqui l’ordre de detenció que li manté el Tribunal Suprem per l’1-O sense aplicar-li l’amnistia. Són els magistrats Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i José María Macías Castaño, els quals tenen "aparença de falta d’imparcialitat" per la seva "frontal oposició a la llei d'amnistia" i fins i tot han mostrat “animadversió” vers Puigdemont, segons l’escrit presentat pel seu advocat, Gonzalo Boye, aquest dilluns i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Precisament, demà dimarts, el ple del TC, format per 12 magistrats, tenia previst d’analitzar el recurs del líder de Junts i de l'exconseller Toni Comín i ja s’ha avançat que el tribunal desestimaria la urgència de retirar la seva ordre de detenció, crearia una peça separada, i analitzarà el fons del cas.
Això no obstant, l'acció de Boye obligarà el TC a aparcar l'admissió a tràmit del recurs d'empara de Puigdemont i Comín i obrir una peça amb les recusacions, segons fonts jurídiques consultades. En el seu escrit, Boye precisa que, si els magistrats no s’abstenen, els recusarà i per aquest procediment demana que declarin com a testimonis els tres membres del TC, així com els magistrats del Suprem Pablo Llarena i Manuel Marchena, que són els artífexs de bloquejar l’amnistia als líders polítics, i de l'exlíder del PP, Pablo Casado.
La resposta del TJUE
La nova petició de Puigdemont s'interpreta com un pas per guanyar temps perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) doni el seu parer sobre la llei d'amnistia espanyola i si afecta o no el dret de la Unió. En part, la majoria de membres del TC són partidaris d'esperar la sentència del tribunal de Luxemburg, que s'espera per aquesta tardor o a finals d'any. Amb tot, el president del TC, Candido Conde-Pumpido, va descartar la petició dels membres conservadors sobre aturar el debat de la llei d'amnistia, que va ser avalada per la majoria de membres de l'òrgan de garanties, fa dos mesos. En aquesta primera sentència, el TC no es va pronunciar sobre si el delicte de malversació imputat als organitzadors del Referèndum és amnistiable, mentre que el TJUE sí que ho farà ara.
Pròxims al PP i comparació amb els nazis
La recusació d'Espejel es fonamenta en "la seva pertinença a la denominada Associació Professional de la Magistratura i la seva estreta vinculació al Partit Popular, responsable de la seva promoció al càrrec de magistrada del Tribunal Constitucional".
D'Arnaldo també se sosté que és un candidat proposat pel PP, que s'ha mostrat favorable a la condemna de Puigdemont. A més, hi detalla que Arnaldo "té una relació d'amistat, públicament reconeguda, amb el senyor José Manuel Maza Martín, en aquells temps fiscal general de l'Estat que va impulsar la querella contra Puigdemont i el seu Govern" el 2017, i també amb Manuel Marchena i Antonio del Moral García, president, el primer, magistrat, el segon, de la sala penal del Tribunal Suprem, que va condemnar els líders polítics per sedició a elevades penes de presó.
De Macías, Boye exposa que a l'article que va publicar, titulat "Llarena, Cataluña y el fascismo inverso", va comparar Puigdemont "amb els nazis i altres moviments totalitaris europeus", a banda d'expressar altres desqualificacions vers l'independentisme català.