Divisió en l’oposició del Poder Judicial contra l’amnistia. El Consell General del Poder Judicial considera oficialment que la llei d’amnistia és inconstitucional, “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders. Critica que s’exclogui el Codi Penal espanyol en relació amb el terrorisme, denuncia que la tramitació al Congrés ha sigut “arbitrària” i adverteix que deixar sense efecte una ordre europea de detenció “pot ser contrari al dret de la Unió Europea”. És el posicionament definitiu de l’òrgan de govern dels jutges, amb majoria conservadora, que respon així a la petició que li va fer el Senat fa quatre mesos i que ha hagut d’anar endarrerint fins que la llei ha sigut aprovada al Congrés.
El ple del CGPJ ha debatut dues propostes d’informes contraposats: un a favor de la seva constitucionalitat, escrit per Mar Cabrejas (progressista), i un en contra, elaborat per Wenceslao Olea (conservador). El CGPJ, amb el mandat caducat des de fa més de cinc anys i amb majoria conservadora, s’ha decantat per l’informe durament crític contra l’amnistia. Nou vots a favor i cinc en contra. El president, Vicente Guilarte, ha votat en blanc argüint que l’informe hauria d’haver “aprofundit” en l’acord entre el PSOE i Junts per Catalunya per la investidura de Pedro Sánchez: Guilarte justifica que aquesta és la “causa real i onerosa” de l’amnistia i no la “pretensió pacificadora de la societat catalana” que es menciona a l’exposició de motius.
D’entrada, l’informe fa una “valoració crítica” de la llei per la seva “inconstitucionalitat” i la seva “deficient tècnica jurídica” i sosté que la Constitució “l’exclou de manera conscient”. Esgrimeix que la proposició de llei no justifica la seva adequació a “tots i cadascun dels valors, principis i condicions” de la Carta Magna i considera que “cap dels preceptes legals vigents, ni la doctrina del Tribunal Constitucional, ni la jurisprudència del Tribunal Suprem” permeten concloure que l’amnistia estigui reconeguda en el dret espanyol.
Entrant al detall, argumenta que l’amnistia “soscava el dret a la igualtat”, ja que “no justifica en els termes adequats d’idoneïtat i proporcionalitat el tracte diferencial més beneficiós dels subjectes abastats per l’amnistia” i apunta que “vulnera” la separació de poders perquè “no resulta admissible que el poder legislatiu pugui deixar sense efecte les decisions adoptades pels tribunals”. Així mateix, reclama que s’excloguin de l’amnistia “tots els delictes de terrorisme d’acord amb la normativa nacional” i critica que s’ometi el Codi Penal en relació amb aquest delicte “amb la intenció que la tipificació continguda al dret nacional no sigui utilitzada pels òrgans judicials espanyols”.
Les ordres europees de detenció i la tramitació urgent i preferent
L’informe fa altres consideracions. En relació amb el retorn de Carles Puigdemont, avisa que el fet de “deixar sense efecte una ordre europea de detenció” en la manera prevista a la llei (a l’article 4) “pot ser contrari al dret de la Unió Europea”. I sobre els efectes de l’amnistia per part dels jutges, alerta que l’aplicació “automàtica i immediata de determinats efectes resulta molt difícil d’acordar amb la pressa que es pretén”. A més, sosté que la tramitació judicial “preferent i urgent” de l’amnistia i amb “terminis màxims taxatius” va “en detriment dels retards ja acumulats en molts òrgans jurisdiccionals” i “perjudicaria injustificadament” els ciutadans amb procediments pendents de resolució.
Finalment, pel que fa al perímetre de la llei, considera que l’àmbit objectiu de la llei no queda delimitat “amb la suficient i exigible claredat, ni amb el respecte adequat al principi de seguretat jurídica”, cosa que pot “desembocar en interpretacions jurídiques diverses”. Sobre la tramitació parlamentària al Congrés, considera que ha sigut “arbitrària” i “no s’ha motivat la seva urgència”.
El ple del CGPJ rebutja l’informe redactat per una magistrada progressista
L’òrgan de govern dels jutges, amb majoria conservadora, s’ha decantat per l’informe elaborat per Wenceslao Olea. Sobre la taula, també tenia un document signat per Mar Cabrejas, que presentarà el seu dictamen com a vot particular. En aquest cas, assegurava que, com que “no existeix una prohibició expressa a la Constitució per aprovar una amnistia, el legislador pot adoptar aquest tipus de mesura”, que ha d’estar subjecta als límits derivats de la Constitució. “Una llei d’amnistia és excepcional, retroactiva i temporal, però això no la priva de la qualitat de llei”, arguïa. Cabrejas asseverava que del fet que els espanyols siguin iguals davant de la llei “no cal derivar” que es prohibeixi l’amnistia, ja que el judici d’igualtat “sempre és un judici relatiu i concret, que requereix la comparació de situacions jurídiques concretes”. En relació amb la separació de poders, proclamava que, com tota llei, “pressuposa necessàriament la seva aplicació per jutges i tribunals en l’exercici de la funció jurisdiccional”.
Sobre el redactat de la llei, Cabrejas sostenia que el redactat descriu els actes als quals s’estén el perímetre amb “detall i minuciositat”, però retreia que “conté algunes fórmules excessivament obertes i indeterminades” i que la data inicial “no respon a una raó precisa expressada en l’exposició de motius, ni la seva justificació es desprèn del conjunt de la proposició”. Finalment, sobre l’exclusió del terrorisme, afirmava que la interpretació del concepte “violacions greus dels drets humans” pot “generar dubtes aplicatius, sobretot si no s’entén vinculat a la noció emprada pel Tribunal Europeo de Drets Humans”.