El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública avui la resolució contra les trenta-tres peticions de recusació dels magistrats Concepción Espejel i  Enrique Arnaldo i del seu president, Pedro González- Tevijano,  presentades pels independentistes catalans, just l’endemà que avancés la seva resposta de rebutjar-les per “unanimitat”.

En l’acord, de quinze planes,  el TC exposa que les recusacions  “no tenen suficient fonament” i critica als independentistes catalans per fer “un ús abusiu” de les recusacions, amb les quals bàsicament denuncien els vincles d’Espejel amb el PP i d’Arnaldo en haver-se oposat obertament a les propostes sobiranistes i en defensa de la unitat d’Espanya.  

El tribunal  sosté que “és obligat recorda la legitimitat i posició institucional que representa” així com la dels seus magistrats, i inament les recusacions promogudes primer per l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, que van ser seguides per l’expresident a l’exili Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí, Antoni Comín i Lluís Puig. I finalment, la van presentar l’exconseller Joaquim Forn i  l’expresident Quim Torra, i a tots dos se la deneguen per extemporànies. Forn i Torra havien exposat que Espejel va fer un vot particular en la sentència contra el major  Josep Lluís Trapero i la policia catalana, que van ser absolts de sedició pels fets de l'1-O per part de l’Audiencia Nacional.

 

Autodefensa

Per defensar la seva vàlua, el TC recorda que “és un òrgan únic en el seu ordre”, a qui s’atribueix en exclusiva un àmbit funcional, que el situa en una posició des de la qual “pot exercir un control real i efectiu sobre l’actuació desplegada pels tres poders de l’Estat”. Hi afegeix que “la pluralitat de la magistratura constitucional es converteix en un senyal de la seva pròpia identitat, i per això no pot suposar, sense més, la seva incompatibilitat per l’exercici de les seves funcions, a través d’una genèrica causa de recusació que posi en tela de judici la seva imparcialitat.

Pel que fa al posicionament dels magistrats, el TC  afirma: “les diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cada un dels magistrats i conformen la seva trajectòria personal no poden considerar-se sense més condicions negatives que afectin la seva imparcialitat, ja que la imparcialitat que exigeix la llei no equival a un mandat de neutralitat general o a una exigència d’aïllament social i polític, quasi impossible de complir en qualsevol provisió, també en juristes de reconeguda competència.” I sosté que “una afinitat ideològica no és  en cap cas un factor que disminueixi la imparcialitat per jutjar els assumptes  que ha de resoldre aquest tribunal.

Amb tot,  el tribunal afegeix que “en l’exercici de les seves funcions els membres del TC actuen sotmesos a estrictes paràmetres jurídics i amb  l’argumentació jurídica per resoldre les controvèrsies que arriben al seu coneixement, inclús les que presenten unes conseqüències més netament polítiques”. I afirma que en última instància, “l’obligada motivació en la qual sustenten les resolucions, garanteix la seva transparència i accessibilitat, amb la publicació d'aquestes, tant a les parts com a la societat en general.” El TC insisteix que “el que precisa la funció jurisdiccional són jutges amb la ment oberta als termes del debat”, i el coneixement d’unes circumstàncies no són motius que permetin fundar una sospita  d’inclinació  a favor o en contra d’alguna d’una d’aquestes”. Per exemple,  treuen ferro que Enrique Arnaldo signés amb  uns 700 professors universitaris, el setembre de 2017,  un manifest perquè es complís la Constitució i  l’Estatut de Catalunya.

 

Finalment, el TC admet que l’admissió de recusacions dels dos magistrats, tot tenint dos magistrats  que s’han apartat de certs debats, els provoca “una falta de quòrum” per poder resoldre els casos que els arriben, i per això,  no  l’admeten.

 

 

Foto principal: Diversos magistrats entren en la sala per la presa de posició dels nous jutges del Tribunal Constitucional / Efe