L’exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig, ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que acordi la mesura cautelar de suspensió de l’ordre de detenció que li manté en vigor el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per l’1-O, mentre analitza el fons del recurs d’empara que li ha presentat. En el recurs al TC, el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, exposa al TC que el Tribunal Suprem li ha vulnerat tres drets fonamentals. El primer és el dret a un jutge predeterminat per llei, és a dir, que hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el competent en lloc del Suprem, perquè és diputat al Parlament. La segona vulneració és a la tutela judicial efectiva per no recollir correctament els fets que se li imputen, i la tercera és la vulneració de la legalitat penal, perquè manté "una clara resistència" a aplicar-li la llei d’amnistia de 2024, i així no dicta l'arxivament de la causa contra ell, segons l'escrit presentat aquest dijous, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
La sala penal del Tribunal Suprem, l’abril passat, va donar la raó al jutge Llarena, i va validar que no els apliqui la norma de l’oblit penal, ja que sosté que amb el Referèndum de l’1-O van malversar i van tenir un enriquiment personal que la llei fixa que en aquest supòsit no poden ser exonerats. I, per això, el magistrat manté l’ordre de detenció a l'Estat espanyol del president a l’exili, Carles Puigdemont, com també als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que des de fa gairebé vuit anys no poden tornar a Catalunya. En el recurs al mateix Suprem, l’advocat del president, Gonzalo Boye, va acusar els magistrats de l'alt tribunal espanyol d'“atacar l’estat de dret” amb el seu posicionament enrevessat i allunyat de la voluntat del legislador.
Pendents del TC
El Tribunal Suprem també s'ha negat a aplicar l'amnistia als exconsellers condemnats per malversació l'1-O (Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa), i tots ells ja han presentat recurs d'empara al TC. A més, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha sol·licitat la mesura cautelar que se li aixequi la inhabilitació —que se'ls manté en vigor perquè el govern espanyol del PSOE no els va indultar, com la pena de presó— fins que resolgui el fons. La Fiscalia es va pronunciar contra aquesta mesura, en assegurar que no se'ls perjudica perquè fins al 2027 no hi ha, inicialment, eleccions.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional ja ha fixat que a finals de juny té previst debatre i votar el primer recurs contra la llei d'amnistia, presentada pel PP. S'apunta que avalarà la llei, però hauran de ser els tribunals ordinaris —en aquest cas el Suprem— qui decideixin aplicar-la i com. I, si no és una sentència clara i contundent, es preveu que tot continuï bloquejat en el delicte de malversació.
En el cas de Puig, el seu advocat recorda que se li imputa per haver autoritzat un pagament a l'empresa Unipost per repartir les notificacions als membres de les meses electorals de l'1-O. Va ser una partida de 196.696 euros, al final no pagada. I les sucursals de l'empresa eren a Terrassa i Manresa, i, per tant —insisteix Alonso-Cuevillas—, el Suprem no té cap competència per investigar-lo o jutjar-lo; ha de ser el TSJC si és aforat, com ara, o un jutjat català, on van passar els fets.