"La Justícia és la reina de les virtuts republicanes i amb ella se sosté la igualtat i la llibertat"
Simón Bolívar
Pedro Sánchez ha donat instrucció de sortir a defensar en tromba José Luis Rodríguez Zapatero de la seva imputació. Zapatero es defensarà al jutjat, que per a això ha buscat un advocat ben savi, i el que es cridi a fora és per a més alleujament del president d'un Consell de Ministres en el qual es va adjudicar l'ajut a Plus Ultra que batega al fons de tot plegat. L'ordre ha estat tan ràpida i, pel que sembla, la imputació els ha agafat tan per sorpresa que no han tingut ni temps material per fer l'intent de ser mitjanament lògics, o sigui que han tirat pel dret i han cantat Manos Limpias i lawfare. La portaveu ha mentit a la roda de premsa del Consell de Ministres, han falsejat la situació judicial des del partit i des dels mitjans. Mans Socarrimades serà el pròxim grup que es constitueixi.
Si Puente i els seus llegissin la premsa i respectessin els periodistes, a tots, sabrien que era qüestió de temps que passés això i que el magistrat, molt respectuós, ha esperat que transcorregués el període electoral per actuar. De respectuós, n'ha estat, i molt, perquè ni tan sols ha fet pública la interlocutòria de 85 folis en la qual ordenava les entrades i escorcolls —al despatx de ZP, l'empresa de les seves filles i mercantil xinesa relacionada— i en la qual es recullen multitud de missatges i el producte d'intervencions anteriors, a més de molts més noms relacionats amb la presumpta organització de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. També ha preservat el domicili de l'expresident per ponderació i perquè, com explica, després del temps que fa que se sap que existia la causa, ja hi hauria netejat tot.
La interlocutòria és demolidora, treballada, fonamentada, clara, pulcra i especialment cuidada. Calama és un jutge que no ha donat una guerra i és segur que no té dos carnets d'identitat. Bolaños ho tindrà difícil per a buscar-li l'error groller. Per això Zapatero ha triat per a la seva defensa el senyor Víctor Moreno Catena, icona del dret progressista, membre durant el seu govern de la Comissió de Codificació per a la reforma de la Lecrim, el manual de dret processal del qual tinc aquí mateix al prestatge. Molt probablement perquè el cas tingui més defensa en aquest camp que en el substantiu, cosa que es comprèn un cop llegida la interlocutòria. Així que poca brotxa grossa es veurà aquí. Ni brotxa grossa ni concessions al relat com les que ens té acostumats Antonio Camacho.
Les comunicacions interceptades que apareixen a la resolució permeten seguir amb pas ferm els esdeveniments de la Finance Boutique, que és com anomenen els corruptors la boutique financera muntada al voltant de l'expresident per al negoci. El jutge recull el que ja intuíem: que els directius de Plus Ultra van contactar amb el govern espanyol per dues vies diferents: l'Ábalos (a través de Koldo) i la Zapatero (a través de Julito), i tot això quadra amb les declaracions d'Ábalos parlant de les pressions de Zapatero i amb el relat sobre l'emprenyamenta del primer al Consell de Ministres en què es va aprovar l'ajuda.
Si la situació de Sánchez, amb tot el seu entorn imputat o processat o a punt de ser jutjat, era insostenible, ara esdevé irreconduïble
Hi ha molta tela darrere d'aquesta causa, que és en mans de la Fiscalia Anticorrupció des de l'octubre del 2024. Res de denúncies fetes amb retalls o querelles casposes de la ultradreta. El que hi ha aquí ve de llocs molt més institucionals. Els aclareixo que han intentat crear confusió i desprestigiar la causa perquè, efectivament, hi va haver una denúncia de Manos Limpias sobre les possibles irregularitats de l'ajut de 53 milions a l'aerolínia —d'avió i mig— anomenada Plus Ultra, que va entrar al jutjat d'Instrucció 15 de Madrid. Aquesta aventura va acabar en un arxiu. Fi de la pista Manos Limpias i acusacions populars.
Vet aquí que la Fiscalia Anticorrupció va rebre sengles comissions rogatòries de França —Parquet National Financier— i de Suïssa, que el que investigaven era una xarxa internacional de blanqueig de capitals. Investigaven si Plus Ultra havia fet servir el rescat de diners públics espanyols per simular una devolució de préstecs. Després de visitar els seus col·legues i tal, Anticorrupció va presentar querella davant l'Audiència Nacional, que es va declarar incompetent i la va enviar de nou a la Instrucció 15 de Madrid. És aquí quan la jutgessa reobre el cas, declara per primera vegada el secret i comença a practicar diligències, algunes de conegudes —com la detenció de dos directius de l'aerolínia i la confiscació d'abundant material informàtic i documental el contingut del qual s'esbossa a la interlocutòria— i d'altres encara desconegudes. Davant el que troba i la ramificació internacional amb la participació d'espanyols, decideix inhibir-se a l'Audiència Nacional, que, aquest cop sí, n'assumeix la competència.
Calama manté el secret. Tampoc ningú no sap el que es va actuar sota aquest secret, més enllà de la detenció de Julio Martínez Martínez —Julito, el testaferro, l'amic de curses de ZP— que ja apuntava al nucli de l'operació, per la qual un percentatge acordat, segons diu la interlocutòria, passava a aquest i d'ell, amb coincidència de quantitats, a les arques de Zapatero. Diuen que per consultories, però aquest comodí és més vell que el pop i hauran de demostrar-ho. És molt de sospitar que a la piscina a la qual es llança el jutge hi hagi missatges, documents i converses interceptades, fins i tot bastants més de les que es recullen a la interlocutòria. Hi estan implicats, a més, altres països, incloent-hi agències nord-americanes. Calama es refereix a la "intervenció directa" de Zapatero en operacions internacionals d'or, petcoke i accions i divises.
Així que ni Zapatero ni el seu advocat, ni per descomptat el govern o els portaveus, saben encara fins a quin punt s'ha arribat en la investigació. Encara que el jutge, que no és Peinado i no té un pèl de maldestre, només fa un relat de fets, la Fiscalia Anticorrupció sí que els tipifica com a organització criminal, blanqueig, tràfic d'influències, apropiació indeguda i falsedat. Les mans cremant i els principis dels progressistes incendiats. I la cosa és seriosa i té no base, sinó bons fonaments.
Si la situació de Sánchez, amb tot el seu entorn imputat o processat o a punt de ser jutjat, era insostenible, ara esdevé irreconduïble. "El nostre pana Zapatero" i el Consell de Ministres. L'actitud dels seus socis, lligats per la lluita contra la corrupció és incompatible amb la boutique financera de qui va negociar amb molts d'ells. Tot és insuportable. Per aconseguir condemnar judicialment, encara cal molt de camí, per saber que ningú moralment i democràticament constituït pot donar suport a aquesta forma d'estar en el poder no cal sinó tenir dos dits de front.