Tres anys exactes després de les eleccions generals del 2023, aquest passat dijous 23 de juliol el Congrés dels Diputats va abaixar la persiana per vacances; reobrirà al setembre per encarar l'últim tram d'una legislatura marcada, resumidament, per l'agonia. No només la judicial. Pedro Sánchez està assetjat pels casos que afecten el seu govern, el seu partit i el seu entorn familiar. Ja acumula tres sentències en contra: la de l'ex fiscal general de l'Estat, la de José Luis Ábalos pel cas Koldo i la del seu germà David Sánchez. Però no és l'única cosa que l'escanya; també l'aritmètica parlamentària. Ja fa gairebé un any que Junts per Catalunya va trencar peres amb el PSOE i que aprovar qualsevol cosa a la cambra baixa s'ha convertit en un mal de cap. El president del govern espanyol pretén presentar després de les vacances d'estiu i abans de les de Nadal els pressupostos generals de l'Estat, i el Congrés també haurà d'abordar abans que es convoquin les pròximes eleccions generals dues carpetes que afecten especialment Catalunya: el nou model de finançament i la condonació del deute del FLA.
Aquest passat dijous, el Congrés va fer el primer pas per acabar aprovant el projecte de llei perquè l'Estat assumeixi 83.254 milions d'euros de deute de les autonomies. Es tracta d'una norma pactada entre Esquerra Republicana i el govern espanyol a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans van signar-ho per a Catalunya, però l'executiu ho ha fet extensible a la resta de comunitats. L'Estat assumiria prop de 83.000 milions d'euros de deute de les autonomies de règim comú; 17.104 en el cas de Catalunya; un 22% del deute amb el FLA i el 19,9% del deute total del país. Ara la norma ha d'afrontar un periple que acostuma a ser llarg abans d'arribar al Ple; caldrà prémer l'accelerador davant l'amenaça constant que Sánchez anticipi eleccions. En qualsevol cas, Junts per Catalunya ja ha advertit que pretén millorar i ampliar la condonació fins al 100%.
Aquest pròxim dimecres, d'altra banda, es produirà una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera amb l'objectiu d'aprovar el nou model de finançament autonòmic; també pactat amb Esquerra Republicana, aquesta vegada a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Es preveu que les autonomies governades pel PP s'hi oposin, però l'acord podrà tirar endavant amb l'aval del govern espanyol i de la Generalitat, en mans del PSC. Segons l'esborrany remès a les comunitats, el nou model injectaria 20.975 milions d'euros addicionals el 2027, amb la cessió de l'IRPF del 50% al 55% i de l'IVA del 50% al 56,5%. Un cop validat al CPFF, el text haurà de passar pel Consell de Ministres, previst per al setembre, i després ser elevat al Congrés.
És aquí on la norma ho tindrà més complicat. Junts ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat que reclama un concert econòmic per a Catalunya a l'estil basc. Com que ells poden ser l'única formació que hi voti a favor, es preveu que el seu text decaigui i que continuï amb la seva tramitació, però la norma decaurà si els juntaires mantenen l'exigència d'un concert igual que el basc durant el tram final de la tramitació; quan s'hagi de produir la seva votació definitiva.
Pressupostos generals de l'Estat
Aquest mateix dijous, el Congrés va tombar per segona vegada la senda d'estabilitat pressupostària 2027-2029. Tot i això, el govern espanyol podrà elaborar igualment els pressupostos generals de l'Estat per al 2027 prenent com a referència el Pla Fiscal Estructural de mitjà termini pactat amb la Comissió Europea. El que sí que es perd amb la caiguda de la senda és el marge fiscal addicional per a les autonomies, que ara hauran de pressupostar en equilibri en lloc del 0,1% de dèficit previst. La intenció de Sánchez és presentar entre setembre i desembre uns pressupostos tan expansius com sigui possible, tot i saber que, si no s'alineen els astres, els comptes acabaran caient al Congrés. Aquest escenari li permetria a Sánchez disposar d'una justificació per avançar les eleccions generals, presentant-ho no com una conseqüència dels casos judicials que l'assetgen, sinó com un bloqueig de la cambra al seu projecte de país.
Habitatge
En paral·lel, el Consell de Ministres haurà d'aprovar un nou decret llei d'habitatge. És el segon intent del govern espanyol després que el 28 d'abril passat el Congrés tombés un decret anterior amb el mateix objectiu: una pròrroga reforçada dels contractes de lloguer que vencin abans del 30 de juny de 2028. Junts s'ha mostrat disposat a negociar el text, però ha advertit que no donarà suport a mesures que, a parer seu, han contribuït a mantenir viva la crisi de l'habitatge. Reclamen bonificacions fiscals als propietaris i mesures contra l'okupació.