El Congrés dels Diputats ha fet aquest dijous el primer pas per aprovar la condonació de part del deute autonòmic. Es tracta d'un projecte de llei presentat pel govern espanyol i pactat amb Esquerra Republicana. En l'habitual Ple escombra previ a les vacances d'estiu, la cambra ha tombat amb 178 vots en contra les esmenes a la totalitat de PP i Vox, que només han rebut el seu propi suport. Junts per Catalunya s'ha sumat a la majoria de la investidura, però els independentistes adverteixen que pretenen introduir millores durant la tramitació de la norma. La seva intenció és que es condoni el 100% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). En l'acord entre republicans i socialistes es va pactar una condonació del 22% en el cas de Catalunya (un 19,9% del deute total del país), que es tradueix en 17.104 milions d'euros.
El projecte de llei pactat amb Esquerra Republicana i presentat pel govern espanyol permetrà que l'Estat assumeixi prop de 83.000 milions d'euros de deute de les autonomies de règim comú. Les poques comunitats que estan governades pel PSOE s'hi han mostrat a favor, però les que estan en mans del PP han obeït les directrius de la direcció estatal del partit i s'hi han posicionat en contra. El discurs dels populars és que, malgrat que la condonació beneficiaria a tots els territoris, es tracta d'un nou greuge territorial en favor dels catalans, pel mer fet que ha estat negociat amb un partit independentista.
La norma, aprovada pel Consell de Ministres el passat mes de desembre, és fruit de l'acord entre ERC i el PSOE per investir Pedro Sánchez. L'objectiu de la llei és corregir l'excés d'endeutament que les autonomies van acumular arran de la crisi financera del 2008-2013 i facilitar-los el retorn als mercats per finançar-se sense el suport de l'Estat.
Andalusia, de fet, serà l'autonomia més beneficiada, amb 18.791 milions d'euros de deute perdonat, seguida de Catalunya (17.104 milions), el País Valencià i Madrid (8.644). El text preveu dues vies per fer-ho efectiu: la cancel·lació automàtica dels préstecs que cada comunitat té amb el Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, i, quan aquest no sigui suficient, la subrogació de l'Estat en deutes que les comunitats tinguin amb bancs o altres creditors, que en aquest cas requerirà sol·licitud prèvia i l'aprovació de cada operació per part del govern espanyol.
L'executiu de Pedro Sánchez calcula que les 15 autonomies de règim comú (totes menys el País Basc i Navarra) s'estalviaran uns 6.700 milions d'euros en interessos. Tot i que el govern espanyol ha defensat que això permetrà reforçar els serveis públics, el mateix text legal estableix que l'estalvi haurà de destinar-se exclusivament a reduir deute, per garantir la neutralitat respecte a la regla de despesa, i no podrà utilitzar-se per a nova despesa social.
Les esmenes a la totalitat de PP i Vox
Però tant el PP com Vox van registrar esmenes a la totalitat, malgrat que set de cada deu euros de la quitança beneficiarien autonomies governades pels populars. El PP sosté que la llei és "injusta, insolidària i ineficaç" perquè neix d'un pacte bilateral amb el partit d'Oriol Junqueras que després es vol presentar com un acord general. Denuncia que el repartiment dels trams segon i tercer de l'article 6 —que premien qui més es va endeutar i qui va apujar l'IRPF— genera diferències de fins al 67% en la reducció de deute per habitant ajustat entre comunitats. La formació d'Alberto Núñez Feijóo també recorda que dotze de les quinze comunitats de règim comú han rebutjat la mesura i que tant l'antic governador del Banc d'Espanya com l'AIReF han alertat del risc d'incentivar la indisciplina fiscal si la condonació no va acompanyada de condicions.
Vox, per la seva banda, considera que la llei buida de contingut el principi de responsabilitat financera de les administracions i que la reforma de la LOFCA que l'acompanya redueix els controls previs a l'endeutament autonòmic, traslladant al conjunt dels contribuents el cost de decisions preses per algunes comunitats.
Junts i ERC carreguen contra el FLA
Durant el debat, el diputat de Junts Josep Maria Cruset ha titllat les esmenes de PP i Vox de reflectir una "visió anticatalana" i ha carregat contra el FLA, que ha definit com "un artefacte que no hauria d'haver existit mai". És un instrument que va servir per "sotmetre" la Generalitat, que es va veure obligada a "pidolar" els seus propis recursos. Ha resumit el mecanisme dient que l'Estat recaptava els impostos dels catalans, per després prestar-los i cobrar interessos: "Més pervers, impossible".
Per la seva banda, la diputada d'ERC Teresa Jordà ha situat el debat més enllà de l'econòmic, afirmant que "no discutim només de deute, sinó de model de país". Ha acusat el PP i Vox de defensar l'immobilisme i de voler mantenir les autonomies endeutades, sostenint que el fons no va néixer per irresponsabilitat sinó per infrafinançament, i que els populars el van convertir en una "corretja curta" de control polític. Ha comparat la seva posició amb "els responsables d'un incendi votant en contra dels bombers" i ha reivindicat que la condonació "no ha caigut del cel", sinó que és una conquesta d'ERC.
L'informe de l'AIReF
Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), la condonació reduiria la ràtio de deute del conjunt de comunitats autònomes en 5,1 punts de PIB, cosa que permetria avançar dotze anys el compliment del límit legal de deute autonòmic, fixat en el 13% del PIB: en lloc del 2041, s'assoliria el 2029. L'organisme calcula que l'estalvi equival, de mitjana, a 1.688 euros per habitant, tot i que en les comunitats més endeutades supera els 2.000 euros per persona.
Per autonomies, les reduccions relatives més grans es donarien a Andalusia (8,6 punts de PIB), Castella-la Manxa (8,5 punts), Múrcia (7,7 punts) i el País Valencià (7,4 punts), totes per sobre de la mitjana estatal. Tot i aquesta millora, l'organisme adverteix que algunes autonomies seguiran mantenint nivells de deute superiors al 20% del seu PIB fins i tot després d'aplicar-se la quitança.