Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units han alertat diversos governs europeus que Rússia podria preparar una operació amb drons contra Espanya, França o Itàlia. Segons la informació que controlen les autoritats lituanes, Moscou podria utilitzar aparells llançats des del mar i ocults prèviament en vaixells mercants. “Utilitzaran drons llançats des del mar, ocults al contenidor d’un vaixell; no és gens difícil”, assegura a ElMundo una font pròxima al Ministeri de Defensa de Lituània.
L’avís circula entre cancelleries europees des de poc després del viatge del director de la CIA, John Ratcliffe, a Moscou el 25 d’agost. Ratcliffe hi va arribar en un avió militar nord-americà que havia fet escala a Riga. The Wall Street Journal i Politico van informar que el responsable de l’agència nord-americana havia viatjat a Rússia per advertir contra qualsevol atac o provocació dirigida a l’OTAN. Fonts coneixedores de l’alerta citades per ElMundo sostenen que Espanya, França i Itàlia han estat informades d’una possible operació contra un d’aquests tres països.
Drons amb fins a 600 quilòmetres d’abast
La informació disponible assenyala el Gerbera com un dels models que Rússia podria fer servir. L’aparell fa aproximadament dos metres de llarg, té una envergadura de 2,5 metres, pot pesar fins a 18 quilos i assolir uns 160 quilòmetres per hora. El seu abast màxim declarat és d’uns 600 quilòmetres, tot i que depèn de la càrrega i de les condicions del vol. Llançat des de 200 o 300 quilòmetres de la costa, podria arribar a territori europeu en aproximadament una hora i quart o dues hores.
La seva càrrega explosiva és limitada i no estaria pensada per destruir grans instal·lacions, però podria provocar incendis, danyar equips o obligar a interrompre temporalment l’activitat d’un port o un aeroport. Un Gerbera-2 recuperat recentment davant la costa polonesa portava una ogiva de fragmentació amb uns quatre quilos d’explosiu, tot i que aquell aparell no hauria estat llançat des del mar.
Preocupació per l’augment dels incidents
L’alerta arriba després de diversos episodis que han elevat la tensió a Europa. Entre aquests hi ha l’entrada de 19 drons sense munició a l’espai aeri polonès fa aproximadament un any i un incident recent amb drons armats a l’aeroport de Leipzig que les autoritats alemanyes atribueixen a la intel·ligència russa. Al febrer, una unitat naval sueca també va detectar un dron que s’enlairava d’un vaixell rus a l’estret d’Öresund, i el 14 de setembre un vaixell de guerra rus va disparar dues bengales contra un helicòpter militar danès en aigües internacionals del Bàltic.
Keir Giles, analista britànic especialitzat en estratègia militar russa, adverteix en declaracions ElMundo que la distància respecte de Rússia no exclou països com Espanya d’una possible operació. “No són necessàriament els països de primera línia els que seran l’objectiu. L’objectiu serà allà on es trobi el punt més feble d’Europa”, sosté. Segons Giles, una acció d’aquest tipus podria buscar, més que una gran destrucció material, interrompre infraestructures, provocar alarma i demostrar capacitat per actuar lluny de les fronteres russes.