Malgrat que és sabut que tots els canvis de govern es produeixen amb estrèpit i solen ser fruit d'una concatenació d'errors i d'una suma de crisis, a Espanya cap no ha tingut la dimensió i la magnitud del que vivim amb el govern socialista i el seu president, Pedro Sánchez. El que va començar com una moció de censura el 2018 contra Mariano Rajoy i la corrupció del Partit Popular ha desembocat, vuit anys després, en una crisi de proporcions gegantines. Hem entrat en el darrer any de legislatura, i si els tres que han transcorregut no han aportat res de positiu que mereixi ser destacat, el que falta, que només ho sap el president del govern espanyol, amenaça de ser la implosió més letal d'ençà del 1977. El final d'Adolfo Suárez, amb els poders fàctics ensenyant-li la porta de sortida, o el de Felipe González, perseguit per casos molt greus de corrupció, quedaran com a anecdòtics al costat del final de Sánchez.
El cas de Ceuta, amb tots els seus matisos, i sobretot la gestió que n'ha fet, no és que hagi de ser la seva tomba definitiva, és que serà pitjor. Perquè hi conflueixen diversos dels atributs d'aquest govern: la mentida, la supèrbia, la negligència, la deixadesa i la incompetència. Aquest dijous compareix Pedro Sánchez per oferir la seva versió sobre la invasió de Ceuta des del Marroc i la violació de la frontera el 30 de juliol, per on van creuar en unes hores unes 80.000 persones. El president, més enllà d'uns talls radiofònics, no ha dit res durant tot el mes d'agost, període que ha dedicat a les seves vacances a Lanzarote. Avui s'explicarà al Congrés i veurem com s'empassa el gripau del que el govern espanyol ha anat pregonant aquest mes: que el Marroc no hi tenia res a veure, que sort n'havíem tingut de l'ajut de les seves autoritats i, com a colofó hilarant, que tot havia estat cosa de Rússia, Israel i de la internacional ultradretana. Aquesta mena de pedaç per a ingenus o apadrinats l'ha rebentat un informe policial, encarregat directament per la jutgessa a la policia, amb ordre expressa de no informar els seus superiors, o sigui, la cúpula política del ministeri.
El final d'Adolfo Suárez, amb els poders fàctics ensenyant-li la porta de sortida, o el de Felipe González, perseguit per casos molt greus de corrupció, quedaran com a anecdòtics al costat del final de Sánchez
L'informe de 55 pàgines, elaborat pel Centro Nacional de Inmigración y Fronteras de la Policía Nacional, porta per títol Informe sobre la entrada masiva irregular en Ceuta. No deixa cap dubte en el redactat i tampoc a les imatges en què es veu clarament —a les 32 fotos aportades com a material gràfic— com agents marroquins uniformats i no uniformats guien les masses en la invasió de Ceuta. No passarà res, però el ministre de l'Interior no hauria de durar ni un minut més. No passarà res, però el cap de l'oposició està obligat a presentar una moció de censura. No passarà res, però el president del govern espanyol hauria de convocar eleccions. Cal anar fins a la pàgina 48 i següents per arribar a la principal conclusió: el govern [espanyol] estava avisat amb antelació i l'obertura de portes d'accés va ser una decisió. Aquest és probablement el punt més perillós per al govern: la mateixa policia documenta (Annex 1, amb números de registre de sortida) que hi va haver avís escrit el 27 i el 29 de juliol, i situa la "decisió d'obrir les portes" com a qüestió a investigar al costat espanyol. Enllaça amb la pàg. 6: "És a partir de l'obertura d'aquesta porta quan l'entrada es fa més accessible i s'estén el missatge que s'ha obert la frontera".
Un altre punt destacable és com la policia tira per terra la tesi central de Sánchez i descarta que fossin les màfies. "Manca de capacitat de les organitzacions criminals. Les Organitzacions Criminals de Tràfic d'Immigrants no tenen la capacitat per organitzar un moviment d'aquestes dimensions. [...] Inexistència d'Indicacions d'Autoria Material de les Organitzacions Criminals. No hi ha cap indici que pogués assenyalar aquestes Organitzacions Criminals com a promotores o impulsores d'aquest assalt, ni tan sols en el procés de promoció o difusió d'una campanya viral a les xarxes socials; tampoc es pot parlar de llur participació efectiva en els processos de planificació i gestió simultània del que va passar". Es reforça a la pàg. 31: "Amb aquest nivell de coneixement i de monitoratge dels grups, perfils i telèfons més habituals, no consta ni una sola referència d'aquestes organitzacions animant a la mobilització o fent referència a l'entrada massiva".
En aquesta informació detallada es troben elements tan sucosos com que el Marroc no va cooperar: les seves forces van dirigir l'entrada. "Durant els dies 30 i 31 de juliol, la resposta policial al Marroc a la mobilització i entrada massiva d'immigrants a Ceuta ha estat, si més no, de total permissivitat, i no s'ha registrat cap temptativa seriosa de mirar de reduir, dispersar o allunyar la massa de persones del perímetre fronterer el 30/07. [...] A les entrevistes dutes a terme, els immigrants relaten de manera pràcticament unànime que els efectius policials no només romanien en actitud passiva davant els intents d'entrada, sinó que els oferien indicacions perquè accedissin a través de l'aigua per la zona de l'espigó de El Tarajal i no per altres accessos. [...] Fins i tot hi ha imatges d'algunes d'aquestes persones no uniformades que actuen impartint instruccions a les Forces de Seguretat del Marroc".
I ho remata així: "No va ser immigració, va ser una operació d'Estat amb finalitats geopolítiques, encara que tingués l'aparença d'una finalitat migratòria. La finalitat migratòria opera només com una cobertura formal que serveix per fomentar, impulsar i dirigir un flux massiu de persones a la frontera de Ceuta. Això ve confirmat pel fet incontestable que el perfil de la majoria dels immigrants no busca romandre en territori espanyol (només hi roman aproximadament un 10% [...]). Aquesta idea també queda reforçada posteriorment per l'existència d'una segona convocatòria, molt més explícita, el 15/08/2026, que és absolutament controlada per l'estructura de seguretat marroquina, la qual va estar inoperant en un procés que va durar més de 48 hores, durant els dies 30/07 i 31/07/2026. La difusió de missatges posteriors, que, fins i tot a nivell oficial, justifiquen per part del Marroc una reivindicació territorial que qüestiona la sobirania d'Espanya sobre Ceuta i Melilla". I tanca el cercle a la pàg. 51: "Un efecte afegit [...] és el qüestionament del CNI en la detecció del que va passar. L'escalada de la qüestió ha esdevingut el que podríem qualificar d'acció de contraintel·ligència ofensiva de manual".
Amb tota aquesta informació, només un govern als llimbs de la realitat pot mantenir una versió que ha estat desmuntada. El ministre no necessitava un informe, sinó la informació, i la va tenir. I algú pot pensar que Sánchez no la va tenir?