El Govern d'Itàlia, dirigit per la primera ministra Giorgia Meloni, ha regulat la presència d'alumnes estrangers a les escoles del país amb un topall del 30% per aula que no sàpiguen la llengua italiana. Així mateix, la mandatària dretana ha vetat a les escoles l'ús del burca o del nicab islàmics. Després de l'anunci del nou decret aquest dijous, Meloni ha asseverat que no vol "fer fora" els estudiants estrangers, sinó "donar-los la possibilitat d'integrar-se realment".
En una roda de premsa després del Consell de Ministres, el ministre d'Educació, Giuseppe Valditara, ha explicat que, perquè es compleixi el topall aprovat, a partir d'ara els pares del menor hauran d'indicar en el moment de la matriculació quatre escoles que els interessin i l'alumne serà acceptat on no se sobrepassi aquest límit del 30%.
Així mateix, la nova normativa obliga les escoles a informar els serveis socials quan un estudiant estranger "manifesti greus problemes d'inserció escolar i greu dèficit lingüístic". En aquest cas, l'administració oferirà cursos de llengua gratis a aquestes famílies, tant a l'estudiant com als pares. En cas que es neguin a portar el seu fill a aquest, seran multats amb entre 200 i 1.000 euros.
El sindicat CGIL calcula que a Itàlia hi ha uns 40.000 estudiants que fa menys de dos anys que són a la xarxa escolar del país i que tenen escassos coneixements de la llengua. Valditara ha precisat que en aquests moments el nombre de classes amb una xifra d'alumnes estrangers superior al 30% ascendeix a 34.000.
D'altra banda, el decret aprovat per Meloni inclou la "prohibició d'emmascarament" als centres educatius, amb multes si s'hi accedeix amb el burca o nicab, els vels islàmics que cobreixen la cara de les dones. Aquesta norma no és nova, sinó que segueix un altre decret del 2023 que sancionava amb fins a dos anys de presó els pares que no enviïn les seves filles a l'escola perquè no la deixen entrar amb un nicab posat. La prohibició de la cara coberta, però, també aplica a qui vulgui entrar amb mascareta "si no s'està malalt" o algun tipus de casc, ha explicat el ministre.
Meloni defensa que és "sentit comú" davant les crítiques de l'oposició i de Mattarella
Meloni ha defensat en una publicació a les seves xarxes socials que es tracta de mesures "de sentit comú que no divideixen, sinó que ajuden a integrar de veritat, evitant les classes-gueto i donant a tots els estudiants les mateixes oportunitats". L'anunci d'aquestes mesures ha suscitat un gran debat social i polític a Itàlia. L'Associació Nacional de Directors d'Escola ha valorat que l'objectiu està "ben fonamentat" i és "lloable", però avisa que portar-ho a la pràctica serà "molt complex".
En el camp de la política, l'oposició d'esquerres ho ha titllat de "propaganda" amb l'únic objectiu de contenir el nou rival de Meloni en l'espai de l'extrema dreta, el mediàtic militar Roberto Vannacci i el seu Futur Nacional. Des del Partit Demòcrata —primer partit de l'oposició, de centreesquerra—, la senadora Sandra Zampa li han retret "prepotència" amb els més vulnerables. La primera ministra, per la seva part, els ha replicat que és "incomprensible i aterridora" l'oposició a aquestes normes perquè volen evitar la "imposició" a nenes i dones.
El decret també ha inquietat el president de la República, Sergio Mattarella, que ha expressat dubtes sobre la seva constitucionalitat. El cap de l'Estat italià ha avisat que l'article 34 de la Carta Magna declara que "l'escola està oberta a tots". Meloni li ha respost afirmant que en els seus anys com a ministre d'Educació, entre 1989 i 1990, va emetre circulars que limitaven els alumnes estrangers per aula.