El Ministeri d'Hisenda ha enviat aquest divendres a les autonomies la proposta del nou model de finançament, que aportaria a les comunitats 20.975 milions d'euros més dels que reben actualment; 4.686 milions en el cas de Catalunya. Es tracta del document que es debatrà el 29 de juliol en una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, un model que haurà d'aprovar just després el Consell de Ministres de Pedro Sánchez per després enviar-lo cap al Congrés dels Diputats. Serà allà on la proposta ho tindrà difícil per prosperar. El PP hi està en contra, mentre que Junts exigeix que Catalunya tingui un concert econòmic igual que el basc.
Fonts del Ministeri d'Hisenda destaquen que Catalunya és "una de les comunitats que més incrementa el seu finançament i més recursos rep en relació amb el model vigent". De fet, el nou model pactat amb Esquerra Republicana respecta el principi d'ordinalitat en el cas català: Catalunya seria l'autonomia que més aporta i més rep. Aquestes mateixes fonts també destaquen que l'autonomia rebria les majors transferències pel nou criteri de l'IVA Pimes, ja que compta amb "un gran desplegament de pimes en el territori". El sistema, insisteixen, beneficia comunitats amb major demografia empresarial de petites i mitjanes empreses. Catalunya, remarquen, es beneficiaria especialment del nou fons climàtic. També incideixen en què la proposta és "beneficiosa per a Catalunya, que presenta una major capacitat tributària", perquè incrementa l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal en elevar la cessió d'impostos com l'IRPF (fins al 55%) o l'IVA (fins al 56,5%). Des del Ministeri d'Hisenda també remarquen que el vot en contra del PP i de Junts als objectius d'estabilitat 2027-2029 (que permet un dèficit del 0,1%) suposaria, per a Catalunya, perdre 1.202 milions d'euros.
La proposta de reforma també contempla la creació del Mecanisme Complementari de Finançament que té com a objectiu finançar competències no homogènies i possibles nous traspassos. La principal novetat és que les autonomies podran optar per finançar les competències no homogènies a través d'un percentatge de cessió addicional sobre la recaptació líquida per IVA.
"Beneficiós per a totes les autonomies"
Les mateixes fonts d'Hisenda remarquen que el model és beneficiós per a totes les autonomies. És per això que el ministre Arcadi España insisteix que no hi ha elements objectius per oposar-se al model. Defensa que és un error rebutjar "per pur interès partidista" un model de finançament que aporta més a les comunitats. Ara bé, el ministre s'obre a analitzar i debatre l'esborrany remès a les autonomies.
La lletra petita del document
El nou model inclou una nova proposta de població ajustada que contempla noves variables i incorpora una estratificació més precisa, segons el Ministeri, dels grups de població. També incrementa la capacitat tributària, que eleva l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal i reforça el principi de suficiència. S'amplia, es reforça i es garanteix la "solidaritat interterritorial" a través d'un mecanisme de nivellació horitzontal equitatiu, objectiu i transparent. La nivellació vertical també queda garantida amb una aportació addicional del govern espanyol que permetria elevar la inversió en sanitat i educació pública i en polítiques socials. La major autonomia també es reflecteix en la possibilitat que les comunitats rebin la recaptació de l'IVA generat per les pimes als seus territoris. El model també inclou un fons per fer front al canvi climàtic. També es garanteix que cap autonomia rebi menys que amb l'anterior model.
Un altre dels elements importants del nou model és el criteri de població ajustada, pel qual es determina el nombre d'habitants de cada autonomia ponderant variables que influeixen en el cost dels serveis i les necessitats de finançament. Així, el repartiment dels recursos es defineix en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques. Per exemple, la despesa sanitària seria major en una comunitat envellida, mentre que una altra territori tindria majors necessitats en educació si té major proporció d'habitants en edat escolar.