La d’aquest dimecres serà una de les cites judicials més incòmodes per a Pedro Sánchez, la que més de l’actual calendari judicial. Després que els seus exsecretaris d’Organització en el PSOE, José Luís Ábalos i Santos Cerdán, hagin passat per presó preventiva —el primer, de fet, espera des de Soto del Real la seva imminent sentència en el cas Mascaretes—, ara és el torn que segui davant del jutge qui ha sigut el seu far moral, el seu escuder en campanyes electorals i el seu home de confiança en algunes negociacions. L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero compareixerà davant el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama per respondre sobre dues investigacions que té obertes: les presumptes irregularitats en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra i l’origen de les joies localitzades durant l’escorcoll del seu despatx.
La declaració començarà a les nou del matí i es podria prolongar fins dijous. Per motius de seguretat i davant la gran expectació mediàtica prevista, Zapatero entrarà a la seu judicial per la porta principal utilitzada habitualment pels magistrats. El govern espanyol és especialment cautelós en aquest cas. Aquest dimarts, en roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la portaveu Elma Saiz reclamava "respecte" per la presumpció d'innocència de Zapatero. L’expresident té tota la "confiança" de Sánchez, que espera que el seu antecessor "doni totes les explicacions" davant del jutge. Els socialistes ja no qualifiquen de lawfare aquesta trama, com sí que es van afanyar a fer quan va saltar la notícia de la imputació. L’expresident ha decebut profundament molts membres del PSOE quan en un primer moment va afirmar que les joies trobades al seu despatx eren una herència familiar i estaven valorades en 50.000 euros. La taxació pericial ha elevat aquesta xifra per sobre de l’1,3 milions d’euros.
En la causa sobre Plus Ultra, Calama atribueix a l’exdirigent socialista presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i falsedat documental. Pel que fa a la peça oberta arran de les joies intervingudes al seu despatx, l’investiga per possibles delictes de contraban i contra la Hisenda Pública. El magistrat ha decidit que Zapatero declari sobre totes dues investigacions en una mateixa compareixença, malgrat que la defensa de l’expresident demanés sense èxit ajornar les explicacions sobre les joies. El jutge també ha rebutjat aquest dimarts la petició de les acusacions populars perquè tots els seus representants poguessin assistir a la declaració de Zapatero. Calama ha determinat canalitzar-ho tot a través de l’equip jurídic designat pel PP, que encapçala aquesta representació conjunta.
El cas Plus Ultra
El sumari del cas Zapatero, al qual ha tingut accés aquest diari, situa l’expresident com a líder d’una organització criminal dedicada a influir davant organismes públics per afavorir interessos empresarials a canvi de beneficis econòmics. El jutge considera que des de la seva oficina al carrer Ferraz de Madrid aprofitava els seus contactes d'alt nivell amb administracions espanyoles i estrangeres (com Veneçuela) per obtenir decisions favorables per als seus clients. Segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), el domicili de l’expresident hauria estat utilitzat com a espai de coordinació de les actuacions més sensibles de la trama. Malgrat aquestes sospites, el jutge va descartar autoritzar el registre de la casa, però sí del despatx.
Aquella operació també va afectar les oficines de Whatefav, l’empresa de les seves filles; i altres societats relacionades amb el seu entorn, com Análisis Relevante, la principal societat investigada en el cas i propietat del seu amic Julio Martínez, també imputat. Els informes també atribueixen a Zapatero la condició de principal beneficiari de l’estructura investigada. En el marc de la investigació, l’Audiència Nacional va acordar el bloqueig dels comptes de l’expresident fins a un màxim de 490.780 euros.
Per rebre els fons il·lícits i donar-los aparença de legalitat, l'entramat va crear una estructura societària descrita pels propis investigats com una "boutique financera". S'utilitzaven empreses pantalla i instrumentals per emetre factures falses i signar contractes d'assessorament ficticis. Es calcula que Zapatero va acabar embutxacant-se dos milions d’euros.
Un dels presumptes clients d’aquesta trama és l’aerolínia Plus Ultra. La polèmica —sobretot perquè llavors situa totes les mirades sobre el govern espanyol— neix del rescat d’aquesta empresa durant la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària del coronavirus. El rescat va ser de 53 milions d’euros i va ser concedit pel Consell de Ministres de Pedro Sánchez. L’informe subratlla el "lideratge no visible" de l'exlíder del PSOE en la trama. Els investigadors creuen que és "conseqüència d'una estratègia deliberada de desvinculació respecte de la seva xarxa organitzada".
Una col·lecció de joies valorada en 1,3 milions d’euros
En una interlocutòria, el jutge va imputar Zapatero i va ordenar escorcollar el seu despatx, al carrer Ferraz de Madrid, just al davant de la caserna general del PSOE. Els agents de la UDEF van trobar una caixa forta i, a dins, collarets, polseres, anells i arracades ornamentades amb diamants, robins i maragdes. El magistrat va ordenar un informe pericial de les joies, i ara s’ha confirmat que aquestes tenen un valor superior als 1,3 milions d’euros.
Davant d’això, el jutge ha decidit ara obrir una peça separada i imputar-lo també per contraban i delicte fiscal. L’instructor indica que la possessió de béns de luxe i l'absència de traçabilitat fiscal sobre la seva adquisició constitueix "un indici de l’existència d'una defraudació tributària rellevant". A més, apunta que la possible falta d'acreditació sobre l'adquisició de les joies podria facultar l'Agència Tributària per imputar un guany patrimonial no justificat a l'IRPF de Zapatero, resultant aplicable un tipus marginal al voltant del 46%. D'aquesta manera, afegeix, la inexistència de declaració o pagament de qualsevol d'aquests tributs permet inferir la possible existència d'una quota defraudada superior al llindar típic, que se situa en 120.000 euros.