El secretari general de Junts, Jordi Turull, afronta les pròximes setmanes amb la mirada posada en el 6 d'octubre, quan el Tribunal Constitucional ha de votar la nova ponència sobre l'aplicació de la llei d'amnistia a la malversació de l'1-O. El primer revés del TC a la tesi que mantenia el Tribunal Suprem ha obert la porta a l'aplicació de l'amnistia als dirigents independentistes condemnats per aquest delicte i, especialment, al retorn de Carles Puigdemont. Turull, però, manté la prudència: assegura que "encara queden passos" i adverteix que Junts no donarà l'amnistia per aplicada fins que els afectats puguin tornar a Catalunya.
En una entrevista amb El Nacional, Turull defensa que Puigdemont tornarà al Principat "més com a president de país que no pas com a president de partit" i assegura que Junts estarà preparat per al moment que el líder de Junts decideixi com i quan vol fer el retorn. El secretari general de Junts reivindica el paper de Puigdemont com a "lideratge de país" i considera que la seva presència física a Catalunya pot alterar el debat polític com a "revulsiu" i pujada d'autoestima. Alhora, desvincula aquest escenari de la relació amb el PSOE, que considera trencada en els termes que tenia durant les negociacions de l'acord de Brussel·les: "La relació bilateral entre partits no existeix". Turull també fixa les línies vermelles de Junts en les negociacions amb la Moncloa sobre habitatge, immigració i finançament, i defensa un concert econòmic per a Catalunya. Paral·lelament, reivindica el reagrupament de l'espai del catalanisme polític de cara a les municipals del 2027 i avala iniciatives com la nova fundació Paral·lel 41, impulsada per Victòria Alsina.
El Tribunal Constitucional ha tombat la ponència que rebutjava el seu recurs i ha obert la porta a l’amnistia de la malversació del referèndum del Primer d’Octubre. Què espera que passi a partir del 6 d’octubre?
Esperem que el Tribunal Constitucional obligui el Tribunal Suprem a complir la llei i als jutges a fer de jutges, perquè la funció d’un jutge és aplicar la llei. A l’Estat espanyol hi ha anomalies democràtiques que fan que hi hagi jutges que facin més activisme polític i més de justiciers que no pas de jutges. Esperem una cosa que no s’hauria d’esperar i sembla que això ara va cap aquesta direcció.
Vostè va assegurar que encara quedaven passos perquè els exiliats puguin tornar i s’apliqui definitivament la llei d’amnistia. De fet, el Constitucional, aquest dijous, va filtrar l’esborrany de la nova ponència que s’ha de deliberar el 6 d’octubre i assegura que el Suprem es va excedir en la seva interpretació de benefici personal. Què li sembla aquesta interpretació?
Primer, es filtra l’esborrany. Durant tot el procés judicial, mai me n’he assabentat res a través del meu advocat, sinó que sempre ho he fet pels mitjans de comunicació. Fins i tot la condemna que vaig tenir. Si es confirma aquest esborrany, com el que va passar en la reunió de l’altre dia, és una desautorització absoluta a aquests jutges que han preferit fer política que fer justícia. Serà bo que siguin clars i no vagin a mitges tintes. Després, et pots esperar qualsevol cosa del Tribunal Suprem, que trobi una argúcia o un dubte que no quedi clar i faci una reinterpretació de la reinterpretació. Per tant, fins que no ho veiem i es produeixi, no ens ho acabarem de creure.
El que es va filtrar aquest dijous és prou clar i contundent?
El fet que el ponent, a qui li tomben la ponència, continuï fent de ponent… és una persona que no es creurà el que escriurà. Diuen que és per edulcorar que la bufetada al Suprem no sigui tant com la que va exposar la majoria dels magistrats. L’important de la sentència és que sigui molt clara, i després veurem el Suprem què acaba fent.
Si el 6 d’octubre s’acaba avalant aquesta ponència, espera que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, aixequi immediatament l’ordre de detenció?
En el moment en el qual el Tribunal Constitucional tomba una tesi del Suprem, aquí és quan ja les hauria d’haver aixecat. Però no confonguem aixecar l’ordre de detenció amb aplicar l’amnistia. Volem que s’apliqui l’amnistia a tothom, sobretot als menys coneguts. No és un tema de retirar l’ordre de detenció, sinó d’arxivar la causa per aplicació de la llei d’amnistia.
Podria passar que aixequés l’ordre de detenció, però no s’apliqués l’amnistia?
Només que ho justifiqués per un tema processal i de temps. Però el que ha de quedar clar és que si el TC diu que tots els condemnats han d’estar amnistiats, doncs s’ha d’aplicar. Demanem al jutge Llarena que apliqui l’amnistia, no que aixequi l’ordre de detenció.
Vostè parla d’una desautorització absoluta dels jutges que han impedit aplicar l’amnistia. Pensen emprendre alguna acció legal contra els jutges del Suprem?
Nosaltres sempre hem anat esgotant totes les vies jurídiques que hi ha, i una és el Tribunal Constitucional. El que importa ara és que el TC els desautoritzi. Si no apliquessin el que diu el TC, que se’ns ha d’aplicar l’amnistia, evidentment s’hauran de prendre accions legals. Per a nosaltres, en el seu moment, ja dèiem que això és un cas de presumpta prevaricació absoluta. Se sap perfectament quin és l’esperit de la llei, perquè no és una llei de fa cent anys. Els jutges abans de conèixer el text, de fet, ja es manifestaven contra la llei. Aquesta gent no pot tenir temes que tinguin a veure amb l’amnistia entre mans. És una cosa delirant. Esperem que hi hagi aquesta resolució, però si per part del Suprem no hi ha l’agilitat que hi ha d’haver, nosaltres miraríem totes les vies legals que hi ha dins i fora l’Estat.
Creu que el PSOE ha fet prou perquè el Constitucional apliqui la llei?
És que, clar, el Constitucional no ho resolia dient que ja l’estudiarien, però que no hi havia pressa perquè de moment no hi ha eleccions. Ells no són ningú per saber si hi ha eleccions, o no, perquè això depèn dels diferents governs. A més, a Catalunya, amb la inhabilitació absoluta, no pots estar a les fundacions com a patró. I aquí també puc parlar de gent que no pot fer de professor a la universitat. Per part nostra, demanar al PSOE que colli al Constitucional seria contradir-nos, perquè defensem la independència del poder judicial. El que demanàvem al PSOE és que ells tenien instruments com la Fiscalia General de l’Estat o l’advocació de l’Estat perquè actuessin contra aquells jutges. Aquí el PSOE no va ser prou contundent, fins al punt que inicialment deia que no es creia el lawfare. Ara, en canvi, en són els més abanderats quan ho pateixen a les seves pròpies pells. El PSOE sempre ha anat de complexats i sempre ha anat més de llogaters que de propietaris quan ha tingut el govern de la Moncloa.
Creu que el PSOE ha utilitzat el TC per alentir l’aplicació de la llei d’amnistia?
No ho sé. Seria especular i no tindria proves, però si ho ha fet, és del gènere absurd. L’únic que ha aconseguit és generar l’ambient i el clima perquè fos una justificació més per la qual nosaltres vam trencar l’acord de Brussel·les. Tot i que no va ser per això, perquè nosaltres l’amnistia va ser un acord polític per a una investidura, no per a una legislatura. La legislatura anava en funció dels avenços de tots els compromisos que es prenia a la taula de negociació suïssa.
Un cop s’apliqui definitivament la llei d’amnistia el president Puigdemont podrà tornar al Principat. Treballen ja amb algunes dates?
No, perquè això es pot allargar, o no. Com a partit, estarem a punt perquè el president ens digui el que vol o com vol plantejar el seu retorn. Jo estic segur que tornarà més com a president de país que no pas com a president de partit. Com a Junts, ho compartim plenament. Només ens ha de dir com ho vol fer i quan, perquè estarem preparats, a punt i entusiasmats.
El retorn de Puigdemont farà apujar l'autoestima de Catalunya i serà un revulsiu
Tenen parlat, internament, com ha de ser el seu retorn?
Això ho sap ell i li respectem molt.
Vostè no ho sap?
No, com ho té plantejat, no. N’hem parlat, però no he demanat de saber-ho. Ell el que no vol és que hi hagi especulació rere especulació de si torna aquest dia, o de si farà una cosa o altra. En l’entrevista de l’altre dia, ja va deixar clar que vol submergir-se de nou al país, tot i que, amb les converses que tenim, n’està perfectament al cas. Però una cosa és saber-ho i l’altra és palpar-ho o sentir l’olor del país. Nosaltres hem hagut d’afrontar, com a formació política, el fet de jugar amb un braç lligat al darrere, perquè els lideratges dels altres caminen i passegen per Catalunya, mentre el nostre ha estat a l’exili.
El president va dir que treballava amb dos o tres escenaris un cop estigui a Catalunya. Quins són?
Ho sap ell, però no costa gaire d’imaginar. No ho verbalitzaré jo. Crec que s’ha guanyat el dret que li respectem qualsevol dels escenaris que ell desitgi afrontar. Nosaltres el reivindiquem, no com a president del partit, sinó com a lideratge de país. El país viu un moment i una situació en la qual calen més homes d’Estat, de prendre decisions valentes i no amb ulleres electorals, sinó generacionals. El país està passant un moment complicat i calen decisions valentes. El president Puigdemont té la visió de dron, de tal com està Catalunya, de com molts d’aquests problemes s’han abordat a Europa. Per tant, crec que el seu lideratge de país encara té més sentit que mai.
Com creu que canviarà el país amb el retorn del president?
Hi ha un factor de proximitat que és molt important en política. Si ell intervé i participa més del que ha estat fins ara, la gent s'adonarà del gran diferencial que hi ha entre alguns que només viuen del vídeo i de la piulada. Estic segur que la gent valorarà l’estadista que podem tenir a Catalunya. Els nivells de debat seran molt diferents. Hi ha gent que treballa per tenir no sé quants likes en el seu petit vídeo d’un minut i mig i, en canvi, el president aborda els temes amb profunditat per trobar-hi una solució. Catalunya és un país que val moltíssim la pena, però que està passant un molt mal moment i convé que hi hagi lideratges que ajudin a superar-lo. Uns defensen que no passa res, mentre que d’altres volen cremar-ho tot. Entremig hi ha algú i el país ho notarà.
I com canviarà Junts? Canviarà algun aspecte?
No. Junts canviarà en el sentit que tindrem el nostre principal lideratge aquí. La meva feina com a secretari general és que el president torni amb un partit ordenat, compactat i actiu. És el millor que poden fer amb el retorn del president.
Quin paper hauria de tenir el president per a vostè?
El que ell vulgui. Per a mi, com més paper tingui, millor, però s’ha guanyat el dret a decidir-ho. Si preguntes a qualsevol militant de Junts, igual que molts ciutadans, és que tingui la màxima implicació que pugui ser.
Pot provocar algun canvi intern dins de Junts?
No. No té res a veure una cosa amb l’altra. Quan torni el president es trobarà amb un partit i ell ho sap, també. Amb el president hi parlem constantment i sap com està estructurat el partit, com també la seva dinàmica. Per a nosaltres, el partit és una eina, no una finalitat.
Quina resposta espera que tingui la ciutadania un cop el president estigui a Catalunya?
D’alleugeriment. Arreu, per exemple, a la Diada nacional de Catalunya, la gent, que no és del partit, em parava i em demana una fotografia, però la segona pregunta sempre és quan torna el president. És una persona estimada, valorada, apreciada i perquè la gent ja n’està fins als nassos que hi hagi aquests justiciers, que cada vegada li posen més traves perquè pugui tornar. A més, el país necessita aquesta autoestima, perquè aquesta batalla s’haurà guanyat. La llei d’amnistia és una esmena a la totalitat a la repressió de l’Estat i una victòria de l’independentisme. No dona per acabat res, sinó al revés, que admeten que s’han passat i que no ho han fet bé. El retorn del president Puigdemont és una victòria claríssima, perquè el jutge Llarena ja no està només desautoritzat per Bèlgica, Alemanya o Itàlia, sinó que també pel Tribunal Constitucional.
S'espera que actuï com a revulsiu?
Com a revulsiu i autoestima. Sempre dic una frase del lehendakari Ibarretxe, que és que sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar. I a Catalunya tenim molts motius per a l’autoestima i, a vegades, hi ha fets puntuals que el que fan és pujar-la, com el Correllengua agermanat, l’episodi lamentable de la policia amb l’estelada d’aquell jove aficionat del Barça o aquest mateix 11 de setembre que hem viscut amb tants joves. Espero que la tornada del president serveixi per revifar aquesta autoestima per avançar. D’autocrítica ja n’hem fet per avorrir. I una cosa és l’autocrítica i l’altre flagel·lar-se o els profetes del desànim, que n’hi ha molts. Ja n’hi ha prou de tant profeta del derrotisme, de l’enfrontament, que volen que estiguem enfrontats i dividits. Estic segur que el retorn del president Puigdemont farà apujar aquesta autoestima. Si ell ha aguantat el que ha aguantat, és gràcies al suport de tantíssima gent.
Canviarà alguna cosa amb relació amb el PSOE?
No té per què. La relació amb el PSOE s’ha espatllat per incompliment i no té res a veure la distància. Nosaltres arribàvem a acords amb ells i, tot i que alguns no depenen d’ells, no s’hi han abocat com ho haurien d’haver fet o han anat molt tard.
Actualment, la relació és nul·la amb el PSOE?
La relació és la que hi ha al Congrés dels Diputats, típica entre diputats de diferents forces parlamentàries, com ho és amb altres forces polítiques. De negociar i intentar treure el més beneficiós per als ciutadans de Catalunya. Allò que hi havia reunions que fèiem mensualment a Suïssa, aquella relació, és inexistent. La relació bilateral entre partits no existeix, perquè jo no tinc reunions amb gent del PSOE.
El PSOE sap que parar els peus als fons voltor no està renyit amb protegir el petit propietari
Una de les qüestions que vostès estan negociant al Congrés és el decret d’habitatge. Què ha de votar perquè Junts voti a favor d’un decret impulsat pel govern espanyol?
Més que al Congrés, és amb la Moncloa. Nosaltres els hem dit que no repeteixin un tema tan sensible com l’habitatge el que van voler fer amb les pensions. Nosaltres, amb les pensions, vam defensar el seu increment d’acord amb el cost de la vida i això és una batalla que persistirem, però que no ho barregin amb altres temes que no tenen res a veure. La Moncloa sap que no està renyit parar els peus als fons voltor en defensa del petit propietari, que és el majoritari a Catalunya. Hem d’aconseguir que els petits propietaris tinguin seguretat jurídica i estímuls fiscals per posar els pisos a preu de lloguer. Perquè el que estan fent és criminalitzar aquests petits propietaris que acaben fastiguejats per la inseguretat jurídica que hi ha fruit d’aquest postureig d’un atrinxerament ideològic i el que acaba passant és que venen els pisos als fons voltor. Que no ens ho barregin amb coses que acaben perjudicant la política d’accés a l’habitatge, perquè els resultats són els que són. El que ens sap greu és que hi hagi gent que prefereixi rèdits electorals per dir: "Mira com són de dolents aquells", en comptes d’arreglar el problema de la gent. Estem d’acord a parar els peus als fons voltor, però donem seguretat jurídica al propietari i llogater. Després, ho hem de fer a través de l’estímul fiscal i no pas a través de la penalització o criminalització, perquè la gent posi el pis a lloguer. Si hi ha gent vulnerable que no pot pagar el lloguer, el cost d’aquesta política social de suspendre el desnonament l’ha d’assumir l’Estat i no el propietari. La gran majoria dels petits propietaris de Catalunya no tenen les propietats per especulació, sinó perquè han estalviat.
Què vol dir petit propietari?
Tota aquella gent que no juga a l’especulació. Hi ha gent que diu: "Escolti, aquest té tres pisos que són molts", però un és perquè ja el tenia, l’altre per herència del pare, la mare o la tieta… És molt de sentit comú saber qui és un especulador dels fons voltor, de les grans empreses que es dediquen a l’especulació immobiliària, a diferència d’un petit propietari que pot guardar un pis per la filla o pel fill. Hem d’ajudar que el pugui llogar; donem-li seguretat jurídica perquè el pugui llogar, aquella certesa de cobrament i els estímuls fiscals perquè hi ha un preu just.
Quins estímuls fiscals haurien de ser?
Demanem que hi hagi la desgravació de l’IRPF. La política fiscal no és només recaptatòria, sinó que és de provocació de dinàmiques. Igual que pel lloguer: hi ha joves que, amb el que paguen de lloguer, podrien pagar una hipoteca, però el problema que hi ha és amb l’entrada. La Generalitat els ha d’avalar, però no com ara, que has de canviar la qualificació del pis. Ningú compra una cosa perquè més endavant li abaixis el preu una tercera part. També hi ha d’haver estímuls fiscals amb tot el tema impositiu de l’adquisició d’un habitatge. Si un pare vol deixar o donar diners a la seva filla perquè facin l’entrada, doncs haurien de tenir encara més desgravació de la que hi ha ara.
També cal augmentar el parc públic d’habitatge. El Govern no pot anar prometent 50.000 habitatges, però quants s’estan fent? Ja fa temps que van fer aquesta promesa i ni per imaginació s’hi aproximen. I si és un problema burocràtic, canviem la burocràcia, o la mateixa llei d’urbanisme. El drama de Rodalies també té a veure amb l’habitatge, perquè si funcionés, la gent podria plantejar-se anar a viure més lluny. El PSOE ho sap.
Creu que el PSOE aquest cop sí que comprarà les seves propostes?
Està a les seves mans. Però jo he vist algunes declaracions d’alguns dirigents d’esquerres i els agradaria més que no hi hagués acord.
Parla de Gabriel Rufián?
Parlo d’aquells que prefereixen omplir el TikTok que les biblioteques. Prefereixen una manifestació a la solució dels problemes. Amb els fons voltor tenen el nostre vot, però que no criminalitzin tothom que té un, dos o tres pisos. Perquè la base perquè el lloguer vagi a més és que hi hagi aquesta ampliació de l’oferta. Si no s’amplia l’oferta, la demanda està creixent en una gran velocitat, i per això s’encareix. Ens hem de deixar el postureig ideològic per anar a les solucions que sap tothom, perquè les que hem aplicat fins ara no han funcionat.
Podemos creu que pot acceptar la seva proposta de rebaixes fiscals?
Si s’atrinxeren ideològicament, no. La gent, aleshores, també ho veurà. Podemos, Sumar i tots aquests han de reflexionar si les seves polítiques d’habitatge, tots aquests posturejos i canvis de normativa cada tres mesos per buscar un titular han millorat el preu del lloguer o s’ha incrementat. L’ha incrementat un 19%, mentre que la demanda i la manca de pisos han incrementat un 35%.
Amb Podemos n’han parlat?
No, amb Podemos, no. Nosaltres no estem en una taula negociant. Hem traslladat a la Moncloa unes propostes i, si tenen algun dubte, que ens ho diguin. Potser no les recullen totes, però no poden ser incompatibles amb la resta, i això ho saben.
Una altra cosa que ha passat amb el cas d’aquesta senyora: jo recordo que la Generalitat, un dels principis que tenia en matèria d’habitatge, era la mediació. Perquè a les persones vulnerables no se les fes fora per raons òbvies i que, a més, també se li busquessin alternatives. Tothom ha fet grans discursos, però l’administració s’ha encantat. Quan governàvem nosaltres, recordo uns quants milers de persones que, gràcies a la mediació de l’administració entre llogater i propietari, s’acabaven solucionant. Si la política d’habitatge és una de les emergències que tenim, ha d’haver-hi mil actuacions alhora i no tres titulars a la setmana. Sigui el cas de la burocràcia, donar seguretat jurídica, estímuls als llogaters, urbanisme o mobilitat.
Li he preguntat sobre Podemos. Una de les altres qüestions que ha vetat Podemos són les competències en immigració. Han parlat amb ells per desbloquejar-ho?
Ells saben que si volen parlar amb nosaltres, estem a disposició. A nosaltres ens agradaria.
No n’han parlat des que van tornar a presentar la proposta?
No n’hem parlat. Saben que en volem parlar perquè és un tema crucial, però la van dir tan grossa que suposo que no saben com desfer-se d’això. Dir que hi ha temes que poden portar la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra és bastant inaudit. Dir que Catalunya no ha de tenir poder polític propi per portar polítiques d’integració, perquè la gent sàpiga que ve a un país, que té una llengua, uns valors i uns deures… si no ho fem nosaltres, no ens ho farà ningú. I la immigració, en el cas de Catalunya, és molt més gran que la que hi ha en altres zones de l’Estat. És inaudit que Podemos es posi al costat de PP i Vox amb els mateixos arguments, que encara és pitjor. Perquè tu pots coincidir en una votació, però poden ser motius radicalment diferents. Jo no faré aquesta demagògia que a vegades fan amb nosaltres.
I pel que fa al finançament, hi ha hagut algun canvi?
Sí, hi ha un canvi amb el finançament, que és que la promesa del president Illa d’arribar al 6% del PIB en matèria d’educació ja supera els 4.500 milions d’euros de l’acord de finançament entre PSOE i ERC. Suposo que ara el president Illa serà el primer a dir que l’acord de finançament és insuficient i que no pot tirar endavant.
Durant la tramitació, podrien arribar a negociar-lo?
Nosaltres ja hem dit que presentarem una esmena a la totalitat amb text alternatiu en forma de concert econòmic. A partir d’aquí, veurem si prospera, però no hi veig massa predisposició per part dels socis dels governs de Catalunya quan podien fer força al Congrés dels Diputats amb els 19 diputats del PSC i els 7 d’ERC.
Quan se m'apliqui l'amnistia seguiré fent de secretari general de Junts
Però hi ha altres partits al Congrés dels Diputats que no donen suport al concert…
Però també hi ha el PSOE. El que no es pot dir és que, si no és per Junts, no estan d’acord amb el finançament. Hi ha Junts, Podemos i d’altres que no hi estan d’acord. El tema del finançament no ens el podem mirar amb la curta volada d’un o dos anys, perquè després veiem que, amb l’experiència, no s’acaba complint. És molt diferent negociar si el calaix dels diners s’obre pel teu cantó o s’obre pel dels altres. Catalunya fa més de quaranta anys que viu un espoli fiscal que no ha aguantat cap altra regió del món. Més del 8% del teu PIB se’l quedin a Madrid i no et retorni en forma de diners per inversió o per serveis, quan a més el país ha crescut tant. Ara que hi ha una debilitat per part del govern espanyol, en comptes de sortir de casa resignats, som partidaris de collar al màxim. I ja veurem, perquè, de moment, nosaltres no hem vist cap text al Congrés dels Diputats i aquí jo em temo el pitjor, perquè això ho van allargant.
Per tant, vostès no acceptaran una cosa que no sigui el concert econòmic com té País Basc?
És que ja toca. Amb sanitat, que ens falten diners, amb els diners que ens gastem cada any, 3.000 milions d’euros es deixen per l’any que ve de pagar. Amb educació, si volem arribar al 6% del PIB brut, ens falten uns quants milers de milions d’euros. És que només l’arrencada ja no cobreix la mitjana de les necessitats que té Catalunya. Com pots acceptar un sistema de finançament així? Per què Catalunya està molt emprenyada? Les classes mitjanes i treballadores s’estan empobrint cada vegada més i no es baixa la pressió fiscal, mentre que la Generalitat i l’Estat recapten cada vegada més. La cistella de la compra augmenta, però quan vols utilitzar els serveis públics que s’estan finançant amb els teus impostos, i que no són de bona qualitat. Amb les llistes d’espera, unes Rodalies que no funcionen i una educació que veiem el que està passant. Per això la gent està emprenyada. Per això, no ens podem resignar. L’experiència amb l’Estat espanyol és prou dilatada en el temps perquè no ens fiem.
Queden pocs mesos per a les eleccions municipals. Com porten vostès les llistes?
Molt bé i molt animats. Com heu anat publicant, cada vegada som més capaços d’arribar a més llocs i més gent que se suma al projecte. Som capaços d’arribar a acords amb totes les formacions, siguin locals, independents o d’altres, i ens uneix infinitament molt més que no pas el que ens separa. Tenim ja concretades centenars de llistes i caps de llistes. Som un partit que creu molt en el municipalisme i és el nostre ADN. Els partits que no porten molt interioritzat el municipalisme són els que a la primera ventada desapareixen. L’Ajuntament és la primera porta de referència per als ciutadans. No els hi vinguis que si això és competència d’aquest o de l’altre. Els alcaldes són la primera corretja de transmissió del partit, que és un instrument. És la participació de la gent d’aquells problemes que un partit polític ha de ser capaç d’anticipar-se i que molts alcaldes ens adverteixen. Per a nosaltres és bàsic que hi hagi aquesta implantació territorial.
A Aliança Catalana li pot passar que a la primera ventada desaparegui?
No ho sé. A mi m’agrada parlar de mi, però jo ho deia per l’experiència d’alguns partits grans.
Ciutadans…
Pels que som més vells, la UCD mai va creure en les municipals i a la primera ventada va desaparèixer. A Ciutadans li va passar exactament igual. Jo recordo que algun dirigent d’ERC no entenia per què me n’anava dues vegades a un poble de 700 habitants. A mi el que pensi aquella gent m’interessa molt, com si en té 130 o un milió i mig. Nosaltres volem ser útils a tota la gent del país. Per això, les municipals són molt importants. De fet, som els que tenim més alcaldies al conjunt del país.
Estan tenint problemes en alguns municipis davant la implantació d’Aliança Catalana?
No. Jo crec que a tots els partits polítics els hi està costant en alguns llocs fer llista. La gent té molts maldecaps com perquè es posi al capdavant d’una llista. A tots els partits els hi costa trobar gent. Aquesta vegada, però, ho tenim més ben orientat que en les últimes eleccions. També hi ha pobles petits que prefereixen fer-s’ho entre ells. Tot i que un partit polític et pot ajudar, com en un consell comarcal. Els hi pots facilitar un contacte o treballes en equip. De cara a les municipals estic molt content, molt optimista i s'està fent una feinada de por.
Vostès han arribat a acords amb exllistes del PDeCAT, amb Convergents, amb Impulsem Penedès i Impulsem Lleida… Hi ha una operació de reagrupament convergent?
No, però no té sentit que hi hagi més d’una llista amb persones que entenen la política i tinguin una forma de fer pràcticament igual.
La forma de fer convergent…
No, la forma de fer del catalanisme polític, diria jo. És una manera d’entendre el país. És aquella gent que entén que l’objectiu en política no és el partit, sinó que és la gent, per tal de fer-li la vida més fàcil i feliç. Allò que entenem com la cultura de l’esforç, de cohesionar, de tirar endavant, escoltar i abocar-se a la gent, i que no vagin amb posturejos i no vulgui dividir i inocular l’odi en una societat. Hem de ser capaços d’entendre’ns. No té sentit anar separats perquè llavors guanya un tercer. És el reagrupament d’un espai que compartim uns valors i una manera d’entendre i que no es demana que renunciï a res.
Què li sembla la nova fundació que ha impulsat l’exconsellera Victòria Alsina, Paral·lel 41, per al repensament del catalanisme?
La Victòria m’ho va explicar abans de les vacances i després també ens vam veure. Tota la gent que es dedica a aportar, a reforçar uns valors i estudiar per reforçar el catalanisme polític és positiu per força. Totes aquestes iniciatives només les puc valorar positivament i més en el moment actual, en el qual hi ha en risc els valors que sempre han il·luminat el catalanisme. Catalunya és un país que val molt la pena, que té uns valors increïbles i que ara està passant un mal moment, amb uns governs que no ajuden. No crec que el país sigui un desastre, perquè val molt la pena. Abans la gent sacrificava el seu present pel futur, però aquesta visió d’esperança ara no hi és perquè hi ha discursos absolutament destructius i que no tenen horitzó. Ens volem concentrar en pensar amb llarg, a pensar, perquè la política, a vegades, és molt del dia a dia. Aquest país se n’ha sortit de moltes adversitats, amb un butlletí oficial en contra i tenint un espoli fiscal. Per què? Perquè hi ha uns valors del catalanisme que han il·luminat i inspirat, però ara estan en risc. Per això, des de Junts hem d’actuar perquè aquests valors no es perdin.
Què pensa fer Jordi Turull un cop se li apliqui definitivament la llei d’amnistia?
De secretari general. La feina no me l’acabo. Jordi Turull mai ha pensat a ser, sinó que ha pensat a fer. Jo estic molt content de ser secretari general i a mi m’agrada ser més útil que important. Jordi Turull estarà content amb l’amnistia, no el dia que me la donin a mi, sinó el dia que pugui abraçar al Principat el president Puigdemont, en Lluís Puig i en Toni Comín. Quan se li apliqui l’amnistia a la gent que no és coneguda i que es va implicar, seré més feliç que no pas quan totes les notícies que surten sobre la meva amnistia.